Parramon i Belles

Quan aparegué la proposta de l,Ovidi llarg de Parramon, totes les lletres catalanes van córrer a la cuina cremadissa: jo vaig fer l,orangutanada de muntar en còlera, perquè, si be la factura d,estil era superba i tot ho resolia, les Metamorfosis  faltaven massa a la veritat filològica, cosa que el meu projecte secret no tolera mai, i aleshores Belles obra l,honestedat de l,Eneida que s,entén , i en prosa.
Vaig esmentar el testeig de matricula que vaig fer d,aquest llibre. Falta el Parramon. Jo serveixo la Farsalia abans de dotze mesos, i aixo ja es pot alliberar, sense problema.