Edició de Marc Luca

Aquesta esdeve una edició honesta, i radicalment amiga de la veritat, i no pas, per aixo, completament veritable. I aquest axioma el vull aclarir profusament en dos punts capitals: la veritable provocació inabastable al traductor discret, i la naturalesa favorable a la musica de la meva versió.
Pel primer es sabudissim de tots els catedràtics i llatinistes sensibles l,emprament a l,extrem abusiu de la metonímia al vocable: des del mateix antull sobirà del poeta eròtic del primer Properci, qualsevol paraula en la poesia lleugera pot escondir discretament la veritable volguda de dir: un traductor honest, un traductor veritable aixo no ho pot assumir de cap manera, i molt especialment quan, de la lleugeresa coixa del vers altern, i no: un pentametre, per puresa lírica mai dels mais de per jamai no ha de poder esser de lluny comparable al seu patró de sis peus homologats, i no sols ho demostra l,hexametre de cinc i quatre peus, un pur i veritable hexametre que res no comercia amb la pantagruelica i grotesca visió errada del mestre de Vallcarca, no. Quan el joc de transposició verbolexica, qualitativament i per puresa d,un guant previst que salta i recullen, esdeve global, al previsible i ja demostrat just vint per cent de tota la peça, aixo per força ha de trobar lloc al nostre romanç europeu, i néixer algun dia, bo i essent una violència summa de manifest horrend i violent al Zodiacal i Originalment pacífic nebot de Seneca. El que es la meva escomesa, de manera real nomes viola un dos llarg per cent del tresor.

Llibre novè
empero el seu esperit no erra entre l,arena Faresa:
Ni uns menudets cendrers tan gran estagnen espectre:
resilienta el cor a holocaust, no exhaust, i se,l xuta,
Pira de degenerats, i se,n va als convexos del Tronant
On negre per tiraestels empalma pulmó referents, i
Tot l,evident entre els terrers i vials de la lluna,
Semidivins esperits colen els quals vàlua fogosa
Intatxables de vius i soferts a l,espadat eter
Feu-los, i l,anima en cercles eterns va ramificar-los,
Mai d,alla per l,or situats ni encens deplorables
Repatriats, d,allí d,ençà que amb llum veritable
S,emplena i estels amollats contempla i planetes,
Fixos del pol, vegé sota quina gran nit que reposen
Nostres clarors, i rigue, a l,empastifada del seu tronc.
D,on sobre el Pla de l,Emati, i enllà de l,ensenya del sàdic
Cèsar, com esbargits estols voleia per la plana,
Vindicador de tot crim en el cor egregi de Brutus
Seia, i a l,irreductible Cato li okupa la pensa.