La Doctrina de la Doble Moral. Origen.
El doctor Pere Ballart es radical i extremament reluctant a la grandesa egregia de la poesia catalana heroica, en hexametres, i en distics. Simplement sospitava a veracitat total i a costa d,emoció desagradable, que allò no val la pena. Els termes exactes en els quals aixo es veritat, passo seguidament a delatar-los, cruament i a la sal.lustiana, veraç:
Riba i Bracons maltractava Clementina, i no sabia resoldre correctament el seu propi projecte de pancatalanitat filohel.lenista. La seva muller, l,egregia poetessa Arderiu, en tenia ben be prou, i li bastava, d,esbossar unes paraules rimadetes en un tovalló casual, per donar la discussió per terminada, i tirar-li en cara a l,enano la solució de l,altra camacurt, el pictòric que dibuixava la Pau Columbofila, i marcar per la posteritat l,encarcarat i ranci masclisme excloent de Carles.
Carles Riba i Bracons no vanament disfruta de les alegries totals del precrac, bo i estafant a la posteritat els noms i cognoms dels seus múltiples amants masculines, els mateixos que degudament la fundació s,ocupa d,acreditar a la primerissima pàgina de l,esca dels seus pecats, Ana a mes.
Es presta tan porcament i inefable a les alegries del ventre i la tertúlia, bo i continuant la predica de la poesia pura, i sempre, cal admetre, el cor germà i fraternal de les esquerres essencials, que, el monstre que se,n deriva es, acadèmicament impossible i fastigós. L,Odissea de 1.953 es, veritablement, una solemne merda, i pel rossec dels monossil.labs, i pel lliure albir de les interpretacions que el mes benèvol esta obligat a atribuir a un transtorn autista, tal es la versió de capsigrany per senyor, clarament relatant el subnormal que li va tocar engendrar al infal.lible mestre.
Purisme i vida plaent no casen, i a partir d,aixo, la doctrina, que esmenta Cubells: per tal de representar el guarro has d,anar dutxat, i per tal de representar el clin ha de dur barba de dies, senzillament, cau pel propi pes.
Riba i Bracons maltractava Clementina, i no sabia resoldre correctament el seu propi projecte de pancatalanitat filohel.lenista. La seva muller, l,egregia poetessa Arderiu, en tenia ben be prou, i li bastava, d,esbossar unes paraules rimadetes en un tovalló casual, per donar la discussió per terminada, i tirar-li en cara a l,enano la solució de l,altra camacurt, el pictòric que dibuixava la Pau Columbofila, i marcar per la posteritat l,encarcarat i ranci masclisme excloent de Carles.
Carles Riba i Bracons no vanament disfruta de les alegries totals del precrac, bo i estafant a la posteritat els noms i cognoms dels seus múltiples amants masculines, els mateixos que degudament la fundació s,ocupa d,acreditar a la primerissima pàgina de l,esca dels seus pecats, Ana a mes.
Es presta tan porcament i inefable a les alegries del ventre i la tertúlia, bo i continuant la predica de la poesia pura, i sempre, cal admetre, el cor germà i fraternal de les esquerres essencials, que, el monstre que se,n deriva es, acadèmicament impossible i fastigós. L,Odissea de 1.953 es, veritablement, una solemne merda, i pel rossec dels monossil.labs, i pel lliure albir de les interpretacions que el mes benèvol esta obligat a atribuir a un transtorn autista, tal es la versió de capsigrany per senyor, clarament relatant el subnormal que li va tocar engendrar al infal.lible mestre.
Purisme i vida plaent no casen, i a partir d,aixo, la doctrina, que esmenta Cubells: per tal de representar el guarro has d,anar dutxat, i per tal de representar el clin ha de dur barba de dies, senzillament, cau pel propi pes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!