El tresor PROSODIC, dins Orientar Luca

Activament referits, el tresor interior que se salva sempre de manera Excel.lent nomes mitjançant tota l,energia sexual tal com estableix la pivotal intenció psicoanalítica des de la seva honestedat mes Orestenca, & , i no oblidem que es, sexe, sexe i sempre sexe, i obviament, sexualitat, i en tant que saviesa i avantatge pràctic de sexe, i amb tot temps el ben entès que l,avantatge porta a la practica frenètica,ENT assedegada, i aquesta, per si sola, i ja hem tancat el cercle complet de la bella vida com tots la volem, requereix de coneixements estrictament acadèmics del tercer grau humanista i legalment establert com a universitari sense dubte, & , tingueu tots present, que el veritable tresor possible de desar i no pervertir ni corrompre en termes de seguir el Consell del Lliure Albir del tot i Cascu, es la PROSODIa.
Tot el coneixement d,aquesta ciència, obviament, es, en mesura humana, el real, veritable, versemblant i certament mes sensible. Si aixo es furta, copia, abernegs, estafa, o malmet, hi mana el senzill sentiment a l,Origen, & , considero molt segur de mi mateix que devem la mort estratosfèricament mes documentada i patida al nervi i a la ment, esmerceuhi temps a lloure, que l,Estat hi es sempre, obligat, i satisfà.
Non alibis, cap atenuant. Si no es el perdon real del abusat, i l,esperada reparació, menys del mínim del deure.
Aixi intuïtivament l,original i lloable intenció del poeta de Corduba al segle primer de Roma ja ben entrat, si atenem al testimoni que assegura, amb veracitat, un cert escondiment de les set darreres desenes parts integrals de Farsalia, i no discutim aquí pas aquesta prova, mentre tampoc no furtem als ulls gormands pas cap feblesa, realment, resolem rapid que el poema intitulable des del primer editor, de bello civili, es un resultat, rodó, perfecte, i alegre.
Recordarem que Virgili es representa dins el càntic, a l,ombra perillosa, sempre, i climàticament difícil a la disciplina, una pura extorsió a la puresa mateixa, no vaig enllà. Perque alegria es el que ben be defensaré com a condició indispensable a la naixença del projecte major, i amb l,exemple insigne del poeta Itàlic, tenc la certesa, trèmula i tot, que la tradició iambicoarquiloquia i amiga dels tavernals alcohòlics sempre, deu devenir de la seva pròpia natura trista.
Epil.lis? Un entremig, Calv, exemple suficient a Catul, que no suporta l,atropellament, precisament del nostrat Marc Luca.
La tristesa depèn directament del fet exogenetic que no t,obliden ni per dir tifa de tu. Dementre, l,alegria pura penja exclusivament del fet, endogeneticament treballadissim, si es dona, que no t,obliden ni per deixar-te realment relaxar.