Novè de la Farsalia

Llibre novè
Hem arribat a la church: per a nacions Líbiques, una,
Possessió dels grenyuts garamants. Tarotero, s,hi dreça,
Júpiter oracular però no qui foldres dispara
Tal com el nostre sinó l,Hammón de retorta cornada.
allà plaents no li van erigir les Líbiques races
temples ni resplendeix el tresor per gemmes eoes:
mal que per a nacions etíops i pobles aràbics
afortunats Hammón i pels indis, és Júpiter únic
encara avui un déu és humil: guarda el santuari
inviolat de tresors dels temps a la llarga i el numen 520
d’avis costums sap a l’or romà son temple defendre.
Que en aquests llocs hi ha déus per Líbia ho testimonia
l’únic bosc brostant perquè tot de sorra sedega
el que separa a l,ardent Berenícide torrida Leptis
Ignora fertilitat: solament Hammón toca boscos;
causa del Lluch al lloc una font, que les pols arenoses
ferma i uneix a força d,oneig sotmetre la sorra.
I ni res hi te Febus vetat de la Cresta Suprema
Quan resta equilibrada claror, a tronc no tapa copa
Tan breus al bell mig en raigs bufeteja les ombres
He investigat que aquest es el lloc on el cercle del fondo
Solsticial rebat el gir mitger de lluisses.
Siguis qui siguis, nació distingida per Libica flama,
A Notus l,ombra et recau, la que se,ns escapa per l,Óssa.
Et gentil Cinosura segueix, tu eixuts a l,abisme
Negar et creus els Portals, ni pas cap en el vèrtex tothora
Astre retens exempt d,oceà, es remot l,eix, un i altre,
I la fugida dels senys ho pren tot al mig de la volta.
No han circulat de biaix, ni Escorpí del Toro s,escapa
Recte o be l,Ariet atorga a Balança ses temples
O be ordena suau als Peixos Astreus davallada.
Tal el Bessó, Quiron, i igual que crema el Porteros
Aigualers rabejat i no mes Lleó s,alça que l,Urna.

Era a la llinda plantat el poble, encàrrec d,Aurora,
Júpiter Cornicopios pel tust nous Fats xerrotaven.
Pero al Llatí cediren senyor, i Cato els seus camarades
Preguen experimentes famós a la Libica volta,
El poder, del record de tan llargs segles judiqui.
Màxim animador a desxifrar veus inspiradores
Resulta Labie, que era: ‘Sort et planta’ comença:
‘I fortuna del tur els vults de màgia infinita i
Reflexions divinals, de tant duc podem aprofitar-nos
Per la Sirte, i d,engrinys ens do conaixer el repòquer,
Car en qui confiare els suprems secrets comprometre
I enfilar pas mes que al Sant Cato veritables?
Cert Que la vida tostemps l,entrempes a l, altivolada
Lleialtat i ets càlid a Deu. Donen, mira, de parla amb
Júpiter l,ocasió, dispara als Fats del malastre
Cèsar i tot pairals sacseja les modes futures,
Del seu dret a les gents usar i les lleis sera facil
O esbatussades civils s,han perdut? Ton chor de sagrada
Parla ompliras, de seca virtut l,amic, a lo menos,
Examina virtut i exigeix l,honesta persona.’
Ell, de Deu ple a la pensa silent, qui sempre acompanya,
Dignes dissemina als retrets del Chor les paraules:
‘Que inquirir, Labie, desitges? Que lliure en batusses
Suïcidar- me millor que veure l,Estat prefereixo,
Que sigui nostra la breu, be l,edat, no dissembla, mes llarga,
Que perjudica cap força el bonet, Fortuna esgarria
En oposar-s,hi virtut els enuigs, a lloança desitjo
I basta i per mai l,honest no acreixen els èxits?
Ho se tot, ni Hammon no pot dipositar-ho mes fondo:
Tots ens som adherits als suprems, si l,església calla
No fem res, no en fe del gran Deu, ni de classe de parles
Manca el poder, i digué, un sol cop, al naixer, el Factor, que
Toca saber a cadascú. Encapritxat d,infèrtils arenes
Era poeta de pocs i colga en pols el veritable
Es que hi ha estatge de Deu sino terra pont i ventisca i
Celestial virtut? Els suprems, per que els recerquem lluny?
Júpiter es tothora els teus ulls, tothora els teus braços
Tarot necessitarà el cagadubtes tostemps de la tarda
Indecís si farà sol. A mi cap oracles concreten
Mes que, concreta, la Mort. Temeros i abrivat, sucumbeixen
Basta aixo d,haver Júpiter fet! Tal ell conversava
Guarda la fe de la church i s,enretira de l,ara
Sense contemplacions, per a tots, Hammon abandona.