Orígens dels gustos contemporanis de l,art de masses audiovisual estatunidenc

Folga llargar que Sigmund Freud alliçona contra el pitjor enemic, i el mes perversament satanic de la psique humana, mentre llegia els fets del front de la Serra de Pandols. Un altre que mori amb protocol? Aixo, segur.
Hitchcock es feu notori i immensament famós i estimat per desenvolupar el monotema de l,asfixia psíquica naturalment insuportable, la pitjor, sempre, assomant el nassarro en totes les seves produccions: deixa atònits tots els crítics entenimentats de les fecundes i fraternals espanyes, inclòs Gubern hagué d,admetre potineria en les seves darreres produccions, i el meu mestre, directament parlant de les vascongades estant, establí: en salvo dues, dues i prou, del mestre de l,estend: psycho et vertigo. Curiós i sa, davant el llatinista, dos préstecs llatins a l,america.
Alfred en tenia prou posant dues negres en algun lloc del pentagrama per aconseguir el folk real opera of the suspense drama.
I Welles va ficar el nas per Extremadura en el seu inconclòs Quixot.
El quart de la Farsalia presenta l,estratagema dels Pompeiana invencible: perque es Ilerda, a mans de dos generals. Que Escevs arrasi Catalunya es per força de necessitat, donat que aquells increïblement jugaven a complaure el doble als ilergets, marca de la catalanitat hi ètica completa i inesborrable. Aixo, som.