EmperoSI

  La majoria d'obres de la literatura universal, especialment aquelles que defensen la brevetat, desacrediten el seu autor, sabent-se mateix, i sabent ell mateix superar, i mudar el propi estil. quan el literat assoleix l'èxit, segueix pagant la moneda de les seves delícies arquitectòniques i formals, però en degoteig lent, i només, si és imperatiu, això quan no ha pres mà del protocol de l'oblit, la barrera de la mort. ho deia i ho deia la meva mentora Montserrat abans de morir : --Pau, el nom no significa res. ovidi brilla per no haver escrit el seu nom en cap de les seves obres, ni tan sols a l'encapçalament, podria ser també, un autor de més de cent mil versos, i sap fer-se present i tot seguit dissimular-se amb el wordplay dels seus propis llinatges. Albert Camús podia ben bé ser el meu tiet oncle que pressumptament va morir per l'esclat d'una bomba de mà, un dels qui va fer front a França, vaja. Carles Riba es va dedicar a les novel·les juvenils amb tant ...