EmperoSI

  pau rodon RAMPELLS Com una ciutat, fantasmal i precisa alhora  Carles Riba Llibre Primer  Si de maneig rampells a aquesta alçada m’ignores Vine i llegeix i après posa maneig a rampells. Ràpides mou maneig les naus de rem i de vela, cotxos lleugers, maneig: pot manegar-se Rampell; Automedont en els cotxos un crack i volant rodolaire  D,espartana a la nau Tifis el profe va ser:  cresta de tendres Amors Rampell m,oposita de profe Sóc el Tifis, diran, l’Automedont de Rampell. Ell, Salvatge,—oi tant! i tal que sempre fa Bronca  és un noiet, però, en anys dòcil, a creure obligat.  Pràctica en cítara rep del fill de Fílira Aquil.les Tendre Esclafà a maneig son agressiu esperit: qui tan sempre aliats, com sempre l,hoste eriçava d,un jai feixuc d,anys sembla que s,espaordí; Mans qualsque Hèctor iria notar, dictaven el Profe D,ençà el claustre manant, deures a les dediqués. Era Quiró de l’Eàcida, jo de Rampell sóc el claustre: nens salvatges ambdós, fills de d...