Persona i Jo
una mirada que no es reconeix en allò que projecta si no és amb el camí, moviment i estatus paral·lel, a l'estil de Locomotora a costat de Locomotora a la General de Keaton. mentre veiem qui era Lucà, a través d'uns trens desbrossats o menus (follia boja) mirar el meu Lucà és córrer com un company (paralléllous = al costat de l'altre, agafats del bracet), en el qual jo em veig mentre la festa de la vida passa de llarg de tots nosaltres. Lucà, Pau, amics, i família, oficial i oficiosa, que no em veig emmenat a tenir relacions amb fills mascles naturals i que s'ho muntin que ho saben fer rebé. La Fàrsala de Paubielsa és la història d'una promesa en extorsió, si en Pau vol viure ha de regalar les palmes de llorer que li corresponen, bé, no totes. ostento la sort o el cas d'un premi literari important, altres menors i univesitaris, i miríades de mimètics imitadors que estan redactant en vida meva adesiara l'estil de Pròtàgoras perdut, tots dignes del pre...
