L,etern problema de la privacitat a Facebook
Sovint els meus mentors americans m,interpel.len amb llàgrimes als ulls i no entenen la meva conducta moralment autolesiva.
Encara jo, els dic, encara no guanyaré un duro punyetero fins que no m,asseguri que comprens perfectament, Mark, que tot ho indico per a be de tots.
L,art del tardovintesc assegurava el valor de la peça emprant mitjans rudimentaris en la seva fabricació, i valorant el discurs de l,original, precisament perque no entenia el factor prohibitiu d,escoles tan personals com la que porta de Fidias a Velazquez.
La maquina li lloava l,actitud caduca i decadent, i impostava sempre una grotesca ineptitud, que no hi havia persona al mon que s,atures un minut a reflexionar que era insostenible.
No ha estat fins que ens hem assegurat tots plegats, mitjançant sobretot l,avis oportunissim de l,artista guanyadora del vallenc Guasch-Coranty del 2.007, que l,unicum, perfectamenr garantit, no corre perill.
Zuckerberg bada la boca quan veu com comparteixo coses, a cor que vols, cor que desitges, les quals faria molt millor de desar beneficiant-me,n.
America em va oferir asil quan tot em trontollava, jo li deia, i deixar els meus pitjor? No.
Els meus, tots els habitants del planeta, no son mai invitats a deshonestos. Son deshonestos, doncs esperem.
Encara jo, els dic, encara no guanyaré un duro punyetero fins que no m,asseguri que comprens perfectament, Mark, que tot ho indico per a be de tots.
L,art del tardovintesc assegurava el valor de la peça emprant mitjans rudimentaris en la seva fabricació, i valorant el discurs de l,original, precisament perque no entenia el factor prohibitiu d,escoles tan personals com la que porta de Fidias a Velazquez.
La maquina li lloava l,actitud caduca i decadent, i impostava sempre una grotesca ineptitud, que no hi havia persona al mon que s,atures un minut a reflexionar que era insostenible.
No ha estat fins que ens hem assegurat tots plegats, mitjançant sobretot l,avis oportunissim de l,artista guanyadora del vallenc Guasch-Coranty del 2.007, que l,unicum, perfectamenr garantit, no corre perill.
Zuckerberg bada la boca quan veu com comparteixo coses, a cor que vols, cor que desitges, les quals faria molt millor de desar beneficiant-me,n.
America em va oferir asil quan tot em trontollava, jo li deia, i deixar els meus pitjor? No.
Els meus, tots els habitants del planeta, no son mai invitats a deshonestos. Son deshonestos, doncs esperem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!