Farsalia, 1

Ben amat Bernat:
Lluito per ser capaç d,incloure tota l,encabida del cor en aquest poema ni tan sols semiredactat. Sisplau, mira de comprendre, com, m,ha costat encabir, molt especialment, el dantesc vial. Fins que no m,he adonat del lloc exacte, de fet, no tenia ni idea que la definició adient, per a la poesia, després de la xerrotada que en feu el borratxo de l,Ateneu que no has estat mai tu, m,indiqués, amb força aproximació de no mes de tres quarts de dioptria, el possible camí provist d,avantatges/vi àtic.
L,incomprensible de la Farsalia de Luca radica en la seva completa, joiosa i atea idea d,un èxit enorme.
Jo de moment tinc força clar que Juli Cèsar va prendre, amb ell, força potser per un casual d,ossets tetrics, tots els meteoròlegs reals i no impostors de Roma a França, donat que, procurava, massa procurant, el procurador, se sap, que les condicions meteorològiques eren avinents a l,avenç discursiu i guerrer, no nomes en sentit cruent, com a bastament testimonia la seva crònica de puny i lletra de manera suficient.
La manca total de meteoròlegs a Roma provoca l,encàrrec a Ciceró del De Divinatione, molt probablement ideat pel mateix Juli com un pedaç impepinable.
L,efecte miserrim que es dedueix del fet d,haver desequilibrat un senzill duret de l,egregia pila de Rockefeller, i la falta total de sentit del perill real, arreu de la pàgina magistral, naturalment, sobten, i a mi, el primer. Luca es poeta de veritat, no dubtis. Aquí va:
FARSÀLIA
LLIBRE PRIMER

GUERRA CIVIL
Llibre Primer

Per:
Pau B. Mialet.


GUERRA CIVIL

Llibre Primer

Esbatussades al Pla, i molt mes que Civils, de l,Emati, i
Tot permís fet a crim cantem, i la força d,un poble
contra les vísceres amb triomfaire destra girant-se, i
Files de familiars, i, esguerrat el Pacte d,Estat, el
combatut del Planeta convuls a potencia plena
En comunal Prohibit, i, alçat l'estendard a l'encontre
dels estendards, dues àguiles, asta que l'asta amenaça.

Quin furor, oh ciutadans, quina tanta disbauxa de ferro
que obsequieu amb sang Llatí nacions maleïdes
quan l'arrogant Babilònia ostenta trofeus lladrotables
Occidentals i impune de Cras fa rossecs un plasma,
guerra aprofita endegar que de cap manera triomfa?
Au Quant Pla pogué, i blavós Oceà d,amanir-nos
aquest sang que de ciutadans despilfarren les destres:
des d'on Arriba Tità i on Nit fonamenta lluisses,
per on escalfa migjorn les seves hores enceses,
i on l'hivern sec, que mai per mai primavera efemina,
Trempa, amb gelabror glacial, l,Escític Ocean!
Ja collat el Xines, ja, bàrbar, iries, Araxes
I nacions del Nil, si n'hi ha, que en saben el Germen.
Allahonts, si t,es tanta l,amor, Roma, amb grinys inefables,
tot sencer quan el planeta hagis dut sots Norma Llatina,
gira les mans en tu: d'hostes no encara pobreges.
Més ara, amb migderruïts terrats si closos trontollen
Als Plans Italians i, esfondrats els Tàpies, enormes
Jeuen carreus, si de cap rabadà les Llars s,aguanten
I el llogater, ara escàs, per vetustes ciutats vagareja,
D,esbarzerar esbullat i verge mil anys de la Fanga
Es Occident, i manquen les mans als erms que supliquen,
tu no, Pirrus feroç, ni desastres enormes el Púnic
Rubricara: a ningú, en el fons, penetrar-me la dalla
no escaigue: de destra civil seu fonda ferida.
Què si, per al futurible Neró, no era altra la senda
que excusa el destí, i eterns al Sumne amaneixen
regnes els déus, i creure el Tronant que estima, el celeste
no va poder sinó feta als cruels gegants la batussa,
ja no res, oh suprems, maleim: retrets, ells, i tabús, son
per aquest preu un plaer: Farsàlia prada sinistra
Que ompli i que Púnics amb sang botifarregin els manes;
últims engrinys, després, que a Munda funesta recaiguin;
sobre aquests fats Perusina, la fam, i les Mútines penes,
Cèsar, que sobrevindran, i estols que la Lèucade Torti
prem, i davall de l'Etna cremós, batusses esclaves.
Gran, Empero, amb les armes civils serà el deute de Roma: en
Vistes a Tu ho fem tot. Tu, quan, servida la posta,
Vagis als astres, tarda, a l,aula favorita del Cosmos
Aniràs, bo i disfrutant el pol; bé els ceptres atènyer,
bé t,aprofiti muntar tirafocs de Febus als cotxes,
sense que el sol variat amenaça pas res a la terra
embolicar-la amb claror vagarosa, tot déu reverencia
T,ha de fer i mes, al dret de tu deixarà la natura
quin déu voldràs ser, i del món on poses l,Estat..
No triis pas, emperò, ni a l'Àrtic gir el teu àtic
ni on el pol del contrari migjorn més càlid agotna:
des d'un estel torçat hi veuràs la Roma estimada.
D'èter la immensitat, un botó que arribis a prémer
l'eix sentirà aquest pes: d'un cel que la massa equilibra
resta a la zona central. Què de l,eter serè sigui tota
Teva la part; cap broma a la seu de Cèsar Reposi.
Doncs mirarà per si el gènere humà, deposades les armes,
Tota nació per torns aimara. Difosa a la terra
Clourà la pau acerats portals de Janus guerrífer.
Ja, però, numen a mi. Ja mai, si el meu de poeta
Chor et rep, Cirreus secrets al déu que provoca
sol•licitar voldré, ni Bacus prendre de Nisa:
tu bastaras a l,empenta que vol poesia romana.

Porta l,alè els motius revelar d,uns actes enormes
i immens esbatanem intent: furiosa a les armes
què impulsà una gent, què expulsà la pau de la terra.
Torn invisible dels fats, prohibit qui molt temps feliceja
resti dempeus, i greu, sota pes remenut, la ruïna,
Roma a punt de petar. Així, ben absolta la junta,
quan tants segles del món travats hagi l'hora suprema
per segon cop repetint el caos d'antic, a barreja
Llums i lluisses coincidiran, baixaran a les aigües
astres de foc, negant litorals a estendre, les terres,
s'espolsaran els freus, correrà contrària Febe
al germà, a manejar les regnes d'una òrbita torta
indignant-se, voldrà claror, i la tota discorde
màquina de l,univers dissolut torbarà tota regla.
En si abalança,s el gran: tal terme de pura creixença
per al feliç el numen fixà. Nacions de cap mena
Lloguen contra un Estat potent en terra i ocean
un mal ull, Fortuna, que te. Tu, causa de plagues,
feta per tres senyors comuna, Roma, i el pacte
fúnebre d'un Estat mai abans confiat a la púrria.
Ai, en mala hora acordats i cecs de massa cobdícia!
Què en traureu confonent poders, tenint el planeta
a cor que vols? Mentre terres al freu, mentre l'aire sostingui
terres i portin en cercle Tità unes llargues fatigues,
mentre la nit a claror per tants de signes segueixi
cap fe en amistançats d,Estat; potestat ni cap home
Suportarà associat. Ni cal a pobles diversos
que fem cas, ni pas lluny que dels fats recerquis exemples:
van amarar-se de sang fraternal les primeres muralles;
i recompensa a l,esbojarrament no fou aleshores
terra ni pont: enfrontà els senyors un exigu refugi.
D'un escanyat minut consens dissident Romania i
Pau sense el copyright dels ducs. Car ja de batussa
Cras mediant era l'únic retard. Talment les onades
gràcil fendeix en gemina mar separant-les-hi,l'Istme,
i no tolera be el freu acoblar, si la terra retira
Jònic el flux xocarà a l'Egeu, tal, mentre apartava
L,arma cruel dels ducs,  Cras d,un funeral deplorable,
amb Llatina sang maculà l'assíria carras,
Pàrtiques pèrdues desfermant la còlera a Roma.
Més del que creure podreu aquell fet us resolia,
Arsàcides: la guerra als vençuts civil atorgareu.
Tall d,Acer esqueixa l,Estat, d'una gent poderosa,
ja qui la mar, qui les terres,  qui tot el planeta domina
no en concebé, Fortuna, bessons. Car vincles de pacte
De sang, i, d,un sinistre averany, les fúnebres torxes
Júlia als manes prengué, per mà cruel de la Parca
interrompuda. Què si els destins t'haguessin donada
més gran retras a claror, ja l'única tu del frenètic
home podies l,orgull refrenar, i del pare en persona
i, havent tirat l,acer, unir les mans que s'armaren
com, mediant, sabines uniren gendres i sogres.
En morir tu, trencada la fe i anar a esbatussades
Garantitzaren els ducs. I l’emul valor estimula:
tu, que la gesta recent antics triomfs no t'eclipsi
i que el piràtic llorer cedira a la Gàl•lia sotmesa,
Gran, tens por: i una sèrie, ja, i usatge de càrrecs
t'erigeix, i incapaç de lloc segoner, la fortuna;
i ja ningú no pot suportar, bé Cèsar un previ
bé Pompeu un igual. Més just qui branda les armes
Sebre prohibit: cadascú un gran àrbitre té en la defensa:
Deu, pel trumfo aposta, pero per la derrota, Cato.
Coincidiren dispars. Un d'ells, dels anys que s,ajupen
a la vellor, més plàcid per l'ús constant de la toga
desaprengué, ja en pau, el duc, i aspirant a la fama
molt repartí i divulga, tot ell per l'aura del poble
S,agombola, amb la claca fruir del propi teatre
No reparar el vigor, novament, afiar a la fortuna
Anterior amb excés. Gran s,alça el nom d,un espectre
talment un roure sublim en la fructífera prada
que es relicari de pobles antics i sagrades ofrenes
Gesta dels ducs, que ja amb fermesa de rel no s'agafa,
és pel pes estable de si i gita, nua, per l'aire
branca i amb el tronc, i no la fronda, fa l,ombra,
i, si al flat atrevit de llevant mou, quasi sotsobra,
tantes entorn amb ferma vigor si selves exulten,
sol és, ell, pero, colt.
                                 En Cèsar, amb tot, no hi havia
sols un nom, i fama de duc, sinó un chor increïble
De reposar i nomes enrojolar-se de vèncer ataractic.
Ardu i incivilitzat on d,esperances i enutjos
Crida rebés grapona, i mai mirar la taca a la dalla,
Arpiotar el seu propi succés, simpatia dels númens
Assetjar, enfonsant tot allò, en la cursa del summe,
Se l,oposés, gaudint d'obrir-se via amb la ruïna
així com un llampec que disparen els brofecs en bromes
Pel ressonar de l'èter colpit i l'estrèpit de l'orbe
brota corusc i solca l,estel i aterreix pavorosos
pobles amb foc que brunz sinuós ofuscant la mirada,
contra el seu temple enfureix i cap material que rebrota
no prohibeix, tan digne, caient, com digne, refent-se,
fa amplament l'estrall i els focs esbargits arreplega.
Tals, per als ducs, motius. Però ben conegut de batussa
Germen resta, el que sempre ha enfonsat nacions poderoses.
Que en reportar, sotmès l,univers, Fortuna riquesa
Massa, i anar els costums obrint pas a l'estat favorable,
Furt i boti dels grans enemics Animaren al luxe,
Terme es fongué per als sostres i l'or, repugnen antigues
taules a fam, vestits i models al port decorosos
Ni quasi en nora rapinyen els nois; la fèrtil pobresa
Dels herois, es una pesta, d'arreu del planeta s'importa
Amazon, perdició; llavors s'unifiquen en termes
propietats, i antany ratllats per rella secana,
de Camil, els que han sofert la fanga vetusta dels Curis,
Son latifundis en mans de colonitzadors idiotes.
No era tal nació a qui la pau abellis relaxada,
a qui la llibertat pastes immòbil en armes,
d'on els enuigs gratuïts i, persuasio de misèria,
Crims baratets, i gran honra per a assaltar a foc i ferro
més que la pàtria seva poder, violència amida
Tot el dret; d'aquí plebiscits i lleis extorquides
i els tribuns barallant el dret alhora i els cònsols;
Rapte d'aquí del feix a suborn, que planta  a subhasta
Tot el favor popular; corruptela letal per al poble
reconvocant tot any al Camp catalufo certàmens;
d'aquí la usura voraç i al minut l,interès mes caníbal
Talls a l,aixeta del banc i, a molts profitosa, batussa.
Cèsar ja hagué superat els Alps gebrats a la carrera
i grandiosa revolta, en ment, i guerra futura
organitzat; del prim Rubicó en atènyer l,onada,
veu grandiosa visió, el duc, de la seva pàtria Estremida
clara per l'obscuritat irrompre de rostre tristíssim,
cana crinera esbargeix des d'una turrígera testa,
amb els manyocs lacerats dempeus dreçar-se pels braços
nus, a gemecs rabejada dient: "enllà on anàveu?
on em porteu l'ensenya, soldats? Si amb dret arribàveu
si civils, fins aquí us permetre!" L'horror abaltia els
membres del duc, s'eriçaren els pèls, prohibint-li la marxa
una impotència els peus aturà a l'extrem de la riba.
Diu tot seguit: "oh murs de la gram ciutat Qui contemples
des de la penya Tarpeia, Tronant, i de Júlia prole
Frigis penats, i misteris secrets de Ròmul assumpte
i resident a l'alt Albà, tu, Júpiter Laci,
i Vestals fogons i parell al Summe, oh, numen
Roma, amadrina l'emprès! No et vull molestar amb Furioses
armes, aquí tu em tens, vencedor per mar i per terra,
Cèsar, el teu soldat (mentre pugui, com ara) on calgui.
Ell farà, ell farà mal, qui te m'hagi posat a la contra!"
I de combat desféu el retras, i per l,aigua botida
Mena l'ensenya corrents: tal com en terra escamada
Líbica portaestius, quan hoste sotja en rodalies
seu un lleó consiros mentre tota la còlera apreta
i, acte seguit, a l'assot burxat d'una coa salvatge
alça les crins, un estrèpit, llavors, de les fauces obertes
retrunyira: si el Maur atlètic hi clava la pica
torta, llavors, o el pit balmat fereixen venables
ell, conhortat d,una nafra tan gran, se la pira pel ferro.

Cau d'una mòdica font i emputxen minses onades
Ruboritzat Rubicó, quan l,estiu fèrvid escalfa,
tot serpejant per fondes valls, i les Gàl•liques prades
Distingeix dels Ausonis colons tot fent de frontera.
Força llavors abasta el temporal i l'ona acreixia
Cíntia ja de corn prenyat de pluges tercera
i pel xop alè de llevant els Alps dissolent-se.
En primer lloc, al riu, de biaix, un sonípede oposa
Rebotaire del flux. Després, la resta ja trenca
per un gual satisfet, d'un riu partit les onades.

Cèsar, un cop superat el gorg, en atènyer l,oposta
riba, i plantar-se al damunt del Pla prohibit de l 'Hespèria
 "aquí" fa: "aquí de pau i de dret violat jo deserto:
Et, Fortuna, creure. Vagin pactes a fer-se punyetes;
Jo crec en els destins: tindrem per jutge la guerra."
Tal havent dit, pel pregon de la fosca rapta l,exercit
Duc ivaços, més que tort assot Balear de la fona
ràpid i més que sageta del Part que dispara d'esquena.
Amenaçant s'adreça al veí Rimini i totes les flames
Posen del sol en fuga els estels, deserta lluerna,.
I ja claror que veurà els primers tumults d,esbatussades
Brota, i ja fos a puixança de déus, ja fos provocant-los
Túrbid migjorn, una trista claror retingueren els núvols.
Quan es plantà manat el soldat descansar les ensenyes
al pati pres, estridor de clarins i crits de cornetes
gens pius tocs amb el corn rogallós a l,unison entonen.
Rupte el repòs de la gent, alçat el jovent de la colga,
va arravatar dels sacres penats l,arnés encastat que
els dedica llarga pau: desfets de trama visible
corren sobre els escuts i les astes de punxa corbada
i pel mossec del negre rovell les brutes espases.
Àguiles en fulgir conegudes i ensenyes Romanes
i, dreçat al bell mig de la fila, en Cèsar coneixer
S,esglaiaren de por, l'esglai cossos freds ocupava:
dintre de mudes ments remogueren tàcites queixes: "
Ai, en mal'hora es fundà vora els Gals aquesta muralla,
ai, condemnada en un trist indret! Pau alta per totes
poblacions, i tranquil•la quietud. Som presa dels bojos
i el primer fort. Millor hauries fet, Fortuna, de dar-nos
sota de l'orbe Eou la seu, sota gèlida óssa;
cases errants, que no pas vetllar la porta del Laci!
Érem primers de Senons a veure tumults, i de Cimbres
destructors i de Líbia Mart i la boja carrera
dels Teutons: cada cop que danya Roma Fortuna
som al camí del combat!” Tal plany cadascú recelava
Sense gosar pel pànic palès, cap mot afiaren
al dolor, sinó com del fred que retén les alades
callen els camps i resta alta mar sens veu, era tanta
pau. Ja la llum esbargeix de la nit tota gèlida ombra:
torxes de guerra aquí, i a la ment dubtosa, a la lluita,
posen fiblons a sobre burxant, i tota demora
de mirar, rompen els fats. Fortuna s'esforça que justes
son les revoltes del duc i causes troba a les armes.
Vila de l,ambivalent retira els tribuns discrepants la
Curia contra la llei, pels Gracs brandant amenaces.
Ja el moviment seguien del duc i l,ensenya veïna
quan l'audaç Curió de llengua venal s,hi apunta:
veu per un cop del poble, de llibertat atalaia
sens mirament, igualant a la plebs  armats poderosos.
Quan, cara a cara, trobà el cabdill coent a la pensa
preocupacions "aleshores de veu que podia prestar-te,
Cèsar," digué "suport al partit, a desgrat de la Cúria
vam arriar el govern, aleshores guiar la tribuna
m'era de llei, tal com procurar-te Quirits indecisos.
Però després que el dret calla atropellat per la guerra
M,acomiaden dels Llars paternals, i alegre l,exili
Vaig tolerant: em farà ciutadà la victòria teva.
Ara que bàndols hi ha sotsobrant sense base que aguanti,
prou miraments! Diferir al que es llest li fa pèssima fruita:
tant d'esforç, tant risc, aspiren a més recompensa.
Com per als Gals, que t'han ocupat dos lustres en guerra
 -I quin racó de mon!-: fàcilment si, amb poca batalla,
Gestionessis amb sort, a tu cedira Roma el planeta..
Ara d'un llarg triomf, a la teva tornada, no trobes
Pompa, ni pas piadosos llorers refilant Capitolis.
Tot t'ho ha furtat l'enveja dement: ja prou sense pluja
Menis el poble sotmès. Excloure el sogre a l,Estat es
El generós decret; dues parts no pots fer de la terra:
pots dominar-la tu sol.’ Tal quan hagué dit i a l'home
ja abocat a batussa tan gran, pero encara, afegia
còlera, i el general encén, com el clam estimula
Un sonorípede Eleu, malgrat que, closa la tanca,
contra els batents enfureix i, cap cot, força la balda.
Crida a formar estendards l,armat maniple depressa:
quan l'esverat aldarull de tantissima gent col.locant-se
prou d'un gest endreçà, i la destra ordena silenci
‘Combatents i aliats, els qui mil perills de la guerra’
Jo’ diu ‘he vist sofrint; aquest any ne fa deu que sou winners!:
això la sang meresqué vessada en Àrtiques prades
i els hiverns sota els Alps viscuts i les morts i ferides?
No abaten ara altrament disturbis enormes de guerra
Roma, que com si els Alps anés travessant-los Hanníbal
Púnic, i s'omplen ja d,eficaces cohorts a reclutes;
cau per a estol tot bosc, i per mar i per terra consignen
Cèsar caçar. I què, si m'haguessin caigut les ensenyes
sota d'un Mart advers, desfermant-se'ns a sobre salvatges
Les nacions dels Gals? Ara, quan Fortuna a projectes
Presta favor, ara quan els suprems a la glòria animen,
Miren qui som. Envant, maricon de la pau duradora,
el capità i cadet de decret, togats a batussa
bàndols, Marcel xarlatà i els Catons, el nom dels inútils
Sembla que els arreplegats que compra Pompeu com a llepes
en Estat sostenible tant temps seguiran adulant-lo?
Conduirà carruatge un menor amb carnet de la fira?
Ell, que els usurpà, ja no deslliurara els seus càrrecs?
Què em queixaré dels erms, a tot el món confiscats, la
Llei del servei a mitja pensió? Qui no sap la barreja
de campaments al pati poruc, de tristes espurnes
Daga abraçant l'agitat tribunal amb rara corona
i pel bell mig militars a trencar gosen la democràcia
Pressionant el reu Miló Pompeiana senyera?
Ara, que no l'atrapés tot sol i exhaust la vellesa,
Grinys indicibles pretén, civils avesat a les armes
Sul.la tot aprenent, el mestre d,estrall, esmenar-lo,
i com la còlera mai rendeix tigressa salvatge
que mentre caus maternals pel bosc rastregen Hircanis,
Mengen hectòmetres cúbics de sang dels bous trucidats, i,
tal per a tu, que sempre has llepat el ferro de Sul•la,
dura, Gran, la set. Cap sang que un cop a la boca
Ja has admès, no soste d,amansir la gola torbada.
Quan, però, terme veurà una fatxa tan interminable?
Quin límit hi ha per als crims? Ja, malfactor, fora l,Estat, que
Sul•la, amor teu, si mes no vulgui ensenyar-te d,estar-te,n.
És que després dels Cilicis errats i la Pòntica guerra
d'un rei exhaust per verí d,Amazon amb prou feina resolta
última s,atorgarà a Pompeu província Cèsar
perquè el decret que abaixem el triomfant aguil.lutxo
no creure? Si em prenen, a mi, els honors al treball, doncs,
Ells, almenys, que rebin el sou d'una guerra tan llarga
sense el duc; sota qualsevol aquest home triomfi.
Pàl•lida, on el durà la vellor, després de combatre?
Quina seu serà als subsidiats? Quina terra que llauri
Al veterà nostrat donarem? Quins murs als exhaustos?
o bé tu, Gran, millor colonitzaras amb pirates?
Vinga, ara amunt, triomfanta d,abans, ara amunt la bandera:
Ara el poder movem que hem assajat. A qui branda les armes
tot donarà qui el just oblida. Ni ens fallen els númens
car ni botí pretenem, ni l,Estat, pels nostres exèrcits:
derrocarem els fatxes d,un poble que es deixa dir merda!’
Tal acabà, però el folc consiros d,obscurs xerrotejos
incertituds internes brogeix. Pietat i els patris
Rompen Penats les ments, tot i feres de mort, i els òptims
Chors, però estimació psicopata d,armes els força
Esser bonets, i la por del duc. I el càrrec primípil
Leli ostenta, allahonts, del do i de la vàlua insigne
premi marcat, salut d,un ciutadà, corona de roure,
‘Amb permís’ exclama ‘del Roma mestre perfecte
Significant, perdon, si veus veritables revelo,
perquè la força et ferma una tan subnormal paciència
queixa de tots. És que t'ha fallat el trust de nosaltres?
Mentre la càlida sang bat aquests cossos que anhelen,,
mentre valen a llançar aquests ferms braços una asta
Toleraras estat senatorial i togues indignes?
Fins a tal punt la guerra civil és llàstima vèncer?
Ja em pots dur per Escítics homeis, per l,aspra de Sirtes
platja, per càlida arena de grat de la Líbia eixuta:
aquesta mà, per deixar humiliat tot el món a darrera,
túmides de l 'oceà amb el rem tallà les onades
i ha esquarterat el Rin bromidor sota l,Àrtica volta:
ordres seguir, esser capaç , per a mi, desitjar-les, és força.
No soc el convilatà de ta banda en contra el qui, Cèsar,
Haja escoltat. Pels senys en deu campanyes feliços,
per les victòries sobre enemic quisvulla, t,ho juro:
Dins el cor de mon germà, dins el coll del pare la daga
meva si manes plantar, i de brots a la panxa prenyada
de la muller, ho faré tot a desgrat, Empero amb la ma dreta;
si fer pillatge als déus, brasa calamarsar sobre esglésies,
Ídols els confondra el castrense foc de moneda;
si campaments fixar del Tíber etrusc sobre l'ona,
jo intrèpid acudiré, en l,Hesperi Pla et faré el mapa.
Fos quin fos el mur que igualar a l,horitzó se t,antulli,
Esbargira roquissars l'ariet que tindran aquests braços:
Fins i tot completament la ciutat que esfumar suggerissis
fos Roma! Totes a aquest les Corts accepten alhora:
I enartades amunt, per a l,esbatussada a què els valgui,
Lliuren les mans. És tan gros el clam que en l,eter despega,
quant, a l,haver carregat el Bòreas Traci dins roques
d'Óssa pinífera un so s'esdevé de la Selves que esclafa
Encorbant el brancam, o de nou que regressen enlaire.

Cèsar, quan troba el soldat tan prompte accepta batussa,
i que es pixa el destí, que per cap paciència Fortuna
no baveges, mobilitza llaurats per Gàl•liques terres
els contingents i alçant de pertot bandera va a Roma.
Desahuciaren el buit Leman de la tenda plantada
i els campaments escarpats on el Vosg a la corba ribera
Esbatussant, reprimeix els Língons d'arnes tutifrutti.
Jaquen aquests el llit de l'Ísara, al cor que demanes
Batre pel seu esplendor, en raure en un riu de més èxit
no realitza el seu nom complet fins l'ona marina.
Dispensarem els rossos Rutens d'una posta Quovadis;
l'Àtax gentil enjoliua no dur trirremes Llatines
com el final de l,Hesperia, ençà dels termens, el Varus;
fins on, consagrat al nom Herculi, s,hi fa un port
que amb pedra còncava el pèlag empeny: no hi mana ni Caure
pas ni Gregal; de ses Ribes el Cerç és l'únic okupa
A l'ancoratge promès de Mònaco espanta les barques.
Fins on hi ha el litoral bisexual que terra i onada
se n,enamoren a torns alterns, quan vessa l'egregi
Oceà, o bé a alçar-se que va amb licors fugisseres;
sigui un flat de l'extrem del vèrtex qui l,ona rebolca i
Se,n divorcia en tornar, bé, empesa per l'astre propici,
l'ona de Tetis errant ganyotes lunars reescalfen,
bé si esclatant Tità perquè buidi licors nutritives
Puja per reportar l'Oceà les aigües als astres
Cerquin els anguniats del treball del mon, però sempre
siguis quin siguis, motiu, que mous competicions formidables
Com els suprems volgueren, quiet! Del Nemeç Allavontes
qui té els plans i la llinda de l'Àtur, en corba badia
l'ample del mar, enrolat amb amor, Tarbel.lica tenca,
Guia estendards plaent molt al Sànton 1'hoste a la fuga
Mentre Bitúriges i Suessons, atletes de piques
Llargues, i l'òptim Leuc i el Rem pel braç que dispara;
Sèquana, l'òptima gent remenant les regnes al ròdol,
i l,aplicat xofer de covinnis d,Amazon, Belga,
Mentre els Arverns, fer-se veure germans del Laci gosaren:
pobles d'Ilíaca sang. I, respondon, també el Nervi:
Poble que amb l,assassinat de Cotta s,emmerda de pactes.
Sàrmata, i els qui tu, per llargues calces, inspires
Vangions, Batave atroç, també, al qui, torta de bronze,
Posa calent la trompeta estrident, on baden, el Cinca,
pel corrent, on a l'Àrar rapit per onades veloces
Ròdan atansa a la mar, on, a l,interior encimbellada
pobla una gent pendent d'una penya canosa Cevennes.
A tu també et fa goig, Trever, el trasllat de la guerra,
i, ara pelat, Ligur, decorosament antes a lloure
duieu pels colls els cabells, favorits de tota la Grenya,
Com qui l,incontinent amb sang criminal pacifica,
Teutatis i l'Esus, rebuig de feréstegues ares
Tàranis, no més suau que Escític altar de Diana
i els qui les ànimes dels atrevits que es cobra la guerra
Adreçareu, poetes, a temps a lloances perpetus,
Bards, moltíssims papers tranquil•lament entonàreu
i els qui sinistre costum sagrat i ritus inhòspits,
Drúides, heu reprès, un cop abaixades les armes.
Sol de conèixer els déus i poders de la volta a vosaltres
o desconèixer-los sol us es dat. Per llucs entre selves
Feu tot el vostre comerç. Vosaltres dieu que les ombres
ploren del pal.lid estat de Dite pregon i l,estatge
d'Èreb el silenciós: en altra esfera a una cossa
Regna l,idèntic alè; demostrat si cantigues, viure
Mata pel mig, tallant llarg. Amb tot, a qui l'Ossa contempla
gent feliç dintre del seu error, que no els neguiteja
El paupèrrim temor que és témer la mort. D'on a bronze
té a suïcidar el propòsit proper i de mort cobejosa
l'ànima, i el menyspreu d,ahorrar en una vida que et tornen.
I qui del Belga el Cauc de profusa crinera salvaveu
Ben acarats, a Roma llargueu, i del Rin la salvatge
Riba isoleu i un planeta espanyat a les gents forasteres.
Cèsar, un cop recollits efectius, quan forces enormes
l'han persuadit que ja pot gosar més, s'escampa aleshores
per tot arreu de l,Itàlia a reblir muralla veïna.
Vana també acompanya una fama les pors veritables
I penetrà els esperits de les gents, i la plaga propera
Entafora i, missatgera veloç d,urgents batussades,
Allibera en embusters reports innúmeres llengües.
Uns, on fèrtil en braus Mevània estampa planures
Llarguen que els esquadrons intrèpids s'hi tiren a batre
i per on entra el Nar a lliscar per aigües del Tíber
Cesar ha desenrotllat barbariques, sàdic, les ales;
Ell mateix brandant tota l,àguila i juntes ensenyes
                Exponencia els fortins i de més d'una fila s'avança.
                No es fien del record: s'apareix més gros, i mes sàdic
                se'ls acut, i molt més que l,hoste sotmès esgarrifa.
                Poblacions, allahors, entre el Rin esteses i l'Albis
                totes de seus pairals i d'Àrtics termens excloses
                Corren detras, que la vila per gents salvatges exhorta,
                mentre s'ho mira el Romà, espoliar. Tots, presa de pànic
                Enrobusteixen rumors i sense cap prova sospiten
                Tot el que s'han figurat. No sols el poble s'espanta
                per un inútil temor abatut, que la Cúria, els patricis
                Botre se,ls troba dels seus escons i odiosos de guerra
                Subrogara, el senat fugitiu, decrets per als consols.
                Sense comprendre quin lloc fora cert per anar i quin haurien,
                Perillós, de desertar, alla on duu cadascú l'embranzida
                Profuga, acuiten el poble abocat i aferrats en corrua
                Rompen fileres envant. Creuries bombes terroristes
                que havien pres els coberts o que ja sotragant la ruïna
                Tentinejar les cases cedint. Així d,espaordida,
                A accelerada carrera pel poble, com si l'esperança
                única fos per als mals eixir de pàtries muralles,
                irreflexiva es desferna la gent. Com quan de les Sirtes
                Líbiques repel•leix, el turbid migjorn, les onades
                i emet un so, trencant-se, el pes de l'arbre velífer
                Bota al corrent el pilot, la nau deserta aleshores
                I el mariner, no encara dissolt el cos de la quilla,
                Cadascú el seu naufragi s,escriu. Així a esbatussades
                Fugen, deixant ciutat. Cap fill no valia cap pare
                Pal.lid dels anys fer recapacites, cap home l'esposa
                plena de llàgrimes, o paterns, pels vots de l,ambigua
                salvació a ningu retingueren els Llars. Ni a les portes
                Triga ningú ni omplint-se els ulls de la pàtria estimada
                Tal volta l,ultim cop. Folch, irrevocable, t,emboques.
Oh déus fidels a lliurar l,excels, i a fer-lo durable
Infidels! De les gents sotmeses i pobles repleta
una ciutat capaç de l 'humà-si la gent s'aplegava­
gènere, a Cèsar que està vinguent, com a presa xupada
braços la lliuren covards. Llavontes que el tust acorrala
dels enemics al cadet Romà, per terra estrangera,
ell, dissol els perills nocturns amb prima estacada
i un parapet sobtat amb gespa que rasca guardant-lo
proporciona tranquils dintre les tendes els somnis:
tu, només en sentir la paraula, Roma, batussa,
se,t repudia; als teus murs no ha estat una fosca creguda.
Perdonarem, amb tot, paures tan grans: perdonem-les:
temen al veure que marxa Pompeu. I ja, que no valgui
cap esperança a alleujar les ments paoroses, s,hi suma
prova evident d,un destí pitjor, i de fenòmens els summes amenaçants rebliren el pont, les terres i l'èter.
Fosques uns desconeguts les nits vegeren incendis;
presa de focs observen el pol, i torxes enlaire
tortes al cel, enfonyen el buit, i cabells del tremendo
Llum variable d,Estats sobre el planeta, cometa;
Foldres en mentider per feixos esclaten oratge
I sobre el condensat la flama fa formes diverses:
Una, d'un dard estirat, una amb foc espars, una torxa.
Baden camí, pel cel tranquil i lliure de bromes,
Els llampecs, i agafant el foc de la cinta de l'Óssa
Abufetegen el cap Laciar, i estels que solien
Vagarejar pel cec interval de la fosca, arribaren
Tots en plena claror. I quan, amb banya establerta,
Febe ja al seu germà reflecteix a esfera completa,
l'ombra d,un cop envesteix de la terra tot fent que s'eclipsi.
El propi cap portava Tità pel mig de la volta, i
Dissimula els seus cotxes potents en negres tenebres
i embolica el volant de foscor i les gents obligava
desesperar la claror; tal com escàpol al pròleg
Vespres el sol provoca a les Tiestees Micenes.
Bada Mulcíber ferotge el Sícul cràter de l'Etna,
i no porta les teies al cel, que del cim que s'entrega
Brasa caigué a l'Hesperi favor. La negra Caribdis
Sacsa l,ocean sangós del fondo. Complanta de cafres
Cans lladrucada sona. De l'altar de Vesta la brasa
Han rapinyat; el caliu que marca la fi de les Fires
Parcialment escindeix brotant amb punxa bessona
A la faisó de tumuls Tebans. Allahontes rebota
L,eix del mon, i els Alps sa neu perenne se sacsen
A la trontolla dels puigs, i S,acreix de liquida Tetis
I atles el cim curulla tal com l,Hespèride Calpe.
Patalejaren els déus indigets, que els Llars testimoni
Daven, suant, del problema de l'urbs, que queia a l,església,
Tots exvots, esquerrers la claror sutzu pajarus raven
Tots ho sabem, i, deixat el bosc, que feres gosades
Sots l,obscur madrigueres al ple de Roma estableixen.
Llengües, llavors, de bestiar als humans murmuris propenses
I entre la turba fatals nadonets pel numero, i, d,òrgans,
Dimensions, els del cos: son seu propi infant aterria la mama;
de la sibil.la Cumana es difon l'oracle sinistre
Per al vulgar. Ja de braços segats aquells que Bel•lona
Porta brutal, afirmen els déus, i els Gals ulularen
per a Tothom tristeses, negant els cabells sangonosos.
Urnes van xiscleguejar que d'ossos sepults eren plenes;
ja de les armes fragor i important cridòria pels boscos
intransitats se sent i venint cara a cara fantasmes.
I els urbanites dels camps a tocar de l,ultima Tàpia
Foten el camp. Ciutat cenyeix Erinis geganta
Bo i sacsant Jacints Violats, vermella la punta,
i els cridaners cabells. Tal com a Agave Tebana
duia, o com de Licurg cruel l'Eumènide fletxes
va desviar, o com, de Juno segons ordes injustes,
s'esgarrifà l'Alcida, ja el Dite viscut, de Megera.
Van ressonar trompetes i estrèpit de certa barreja
de les cohorts, callant l'oreig, la nit produïa
negra, i, testimoniats del Camp de Mart deixondir-se,
els esperits Sul•lans entonen tristos oracles,
i alça el meló, d'Aniè arran les gebrades onades,
Màrius, i el pagesam espanta, taladrat el sepulcre.
Per tot aixo, un costum primitiu, cridem els etruscos
Folls mesuren adient.  Dels quals, Arrunt era el màxim
Dels carcamals, viu als murs del fortí de Luca deserta,
D,insinuosos llampecs instruït i caldes aortes
de les xinxines i, rars, d,airecel, consells en alades
Mana pels monstres primer, els qui de cap fotimenta natura miracula dissident, calabós, i d'úters estèrils
abominables minyons holocaustar amb flames infaustes.
Ara, la vila cenyir ciutadans per cònjuges tota
mana i, purificadors dels murs, ja llavors, a festiva
Llustració, als portells vaginals llargant pomeria
Voltin: als qui permet facultat cultual de pontifexs.
Púrria menor al ritu Gabí acudeix galdironada
I l,Orfeo Vestal dirigeix amb ínfules monja

única a qui permeten guipar la Troiana Minerva.
Ja el tresorer dels destins dels déus i els secrets vaticinis
i xipollada en el prim Almó retorna Cibebes,
l'àugur i tot, qui sap atresorar esquerranes alades
i el septemvir de banquets festiu i els Ticis confrares,
.               Salis i tot, l,escut pel coll alegre carreguen,
i, encimbellant d,un cap famós, la mitra del flamen.

Mentre ells la ciutat en llarga marrada arrosada
Acorralaven, Arrunt els focs dispersos congria
del llampec i en un mantra tristoi fonamenta la terra
I canonitza l,indret. Llavors a l'altar venerable
Mena un matxot d,electe bescoll. Ja l, Iaccos avança
a esbargir, escampant amb tort coltell la farina,
i neguitosa a l,ingrat ritual la victima força
quan el banyam salvatge espremut de transgeneres txatxes
Fou, doblegat el genoll, son coll sotmès ofrenava.
I no nasqué pas sang de costum, sinó negre s'escampa
suc per roig Licor a l'adestralada ferida.
Pàl•lid Arrunt i Estupid restà dels ritus funestos;
i escrutà, arrabassant les carns les ires divines:
ja esbalaia el color, aquell boig, car, pàl•lides, pesta
Flaira llanguent les vísceres, gèlids coàguls sollant-les,
i llangor per tot de sang enverinant-les a esquitxos.
Mira de pus el fetge arrosat; de la part enemiga
Força l,aorta inquietant; la fibra es comporta adequada
de l'alenant pulmó; els vitals escindeix una corba
línia, el cor és ocult, i pus per escletxes que baden
Bufa el budell, aclarint els seus amagatalls les entranyes.
I, monstruositat que Xinxina no deix de Rosites,
Mira, que troba, pel cap del fetge crèixer la massa
d'un segon cap. Part li pendul.la, flaccida i moixa,
L,altra, vibratil, procaç, bat a pols bakalati la vena”.
Quan per això comprèn destins d'uns mals grandiosos
"Quasi que no" exclama "oh déus! la vostra conxorxa
puc revelar als mortals! Ni he fet cap bona matança,
Júpiter summe, per tu: en el cor de la bèstia immolada
déus infernals han concorregut! Temem l'inefable
però vindrà més gran que la por. Que els déus ens ajudin,
que les entranyes no tinguin valor i que Tages, el mestre,
fos un farsant, tant de bo!" Cantussa aquesta sortija
L,aire d,etrusc, amb molt obscur amagat i tapant-ho.

Fígul però, el qui dels déus i secrets del cel reconèixer
tasca tingué, els estels al qual l,Egiptica Memfis
no humilia en escrutar ni els ritmes que mouen els astres,
‘Be es que sens dubte es error’ comença: ‘que porta pels segles
Tot l'univers i a escondit vacil.lant s'escapen estrelles
Be determinen els Fats doncs, a Vila i a raça preparen
Un mal, humana, madur. Be: han d'espellifar-se les terres,
s'esfondraran ciutats, un flat rapira greu el clima
Mediterra? La terra, putot, negarà la collita?
Be És que amb infosos verins se'ns confondran les onades?
Déu, quina mena d'estrall, amb quina pesta estableixes
Ta crueltat? Acabades de molts a l 'hora mateixa
coincideixen clarors. Si, fret, a la Cresta de l,eter
l'astre envejos de Saturn fes cendres amb el metxero
uns aigualers d,en Deucalió baixarien d'Aquari:
segrestarien el mar abocat sota tota la terra.
Si el lleó salvatge Nemeu, Febus, sols que el toquessis,
Tot radiant, per l,ample univers fluirien incendis
Culpa dels cotxes i ves, inflamaries tot l'èter.
No es manifesta tal foc. Tu! El del foc a la verga
tot l'Escorpí amenaçant encens i les pinces n'abruses
què és tan gran que pretens, Gradiu? Perque sa se'ns ofega
Júpiter sots el Crepuscular; saludable de Venus
l'astre panseix i el prest d'empenta Cil•leni s'atura,
Mart reté el cel en sa totalitat. Be l'òrbita els signes
Pròpia no fan i salten obscurs per tota la volta,
massa que resplendeix el flanc d'Orió el de la dalla?
Ai que caurà rabior de punyals! i llicència d,armes
Confusira tota llei amb la mà i del crim execrable
N,haurem de dir virtut! Quaranta anys podrà estiragassar-se
Eixa bojor. Què en traurem als déus pregant que s'hi mori?
Amb el Senyor Pau ve tot aixo ara ja. Oh Roma, suporta
Llarga corrua d,estralls, desastres darrere desastres
Tira: de llibertat nomes et queda la guerra.’
Espaordides gents prou presagis tals provocaren
Les pressionen majors. Que com de la Cresta del Pindus
blerta d'Ogigi Lieu diligent una Edònide baixa,
tal a la vila flipant també una matrona s'arrauxa amb
Tals esgarips demostrant son Chor posses per Apol.lo:
‘On violats-me, Peàn, quina seu, després de rapir-me
Ultra de l'èter, em fas aterrar? Miro blanca i nivosa
Cresta al Pangeu i ajagut, a la txin de l'Hemus, Filippos.
Quin furor és, oh Febos, aquest, que fletxes i braços
Coiten els rengs Romans i hi han esbatussades sense hoste.
On violats-me de nou? Ara veig el Broll i l,Origen
per on el gorg del Làgida Nil el pèlag enfada:
fet una tifa de tronc dorment a l,areny fluvial, jo,
Se qui es, el reconec! Sobre pelag a Sirte dubtosa
Hasta la Líbia ardent m,arravates, on llòbrega Enio
ha traduit el filam de l,Emati. Ara sobre nubífers
colls dels Alps i l,aeripicant Pirineu m'arrabasses;
Ja regressem a les seus de la vila del pare, i batusses
Ara son impiadoses pel ple senat retomades;
I novament rebroten les parts i per tot el planeta
Corro de nou. Nova dóna'm mirar de freàtica sorra, i
nova terra també: vegi ja, Febos, Filippos.’
Tal deia i d,esgotament furiósa dorm finiquitada.