Confecció del Poema Farsalic

El poeta Luca, donat que a bastament mostra el coneixement complet dels elements connectors i articulatoris de l,entera sintaxi romana, sense provocar, en aixo, cap ni una vegades, ambigues i càlides picades d,ull a la sobreinterpretació, indica meridianament que es en aquest eix precisament on reposa la seva voluntat compositiva, cal notar, molt al contrari del mètode virgilia autèntic que ha estat consensuat a traves de gegantescament numerosissims i seriosos esforços de la panfilologia clàssica, molt especialment al llarg dels tres darrers segles, pero ja testimoniadament i com cal, des de Servi Honorat com a mínim, terme davant el qual no hi ha possible acord al punt, a risc de l,existència mateixa del compilador, d,anima gnostic, pertinent al segle quart de la nostra era.
Aquest fet axiomatic estén una sobtada llum en l,obrador de l,artista, una llum que admet no fondre,s fins que el curiós, saciat, abandona l,empresa al seu lliure albir: la llibertat compositiva de Marc Luca cal imaginar-la amb plena justicia dins el moderat tràfec de la vida social i les seves aversions geogràfiques i dialèctiques, molt variades, que conformen el veritable infern del purista. Luca no aspira a purista, Luca es perfectament purista a propi risc en una proporció acceptable, i ha de sensibilitzar molt mes que els seus antecessors la seva oïda al relat de feedback directe sobre la seva obra, per la qual cosa ha estat testimoniat que no te problema a emprar l,expressió gestual d,una descarada ventositat a la cara de Cèsar per conservar la biblioteca menor de les seves pesquises, naturalment, en altre lloc físic: els forica.
El poeta Luca compon, a trossos, allò que desseguida compren: Tu entres, A Farsalia vas. El mètode es sensiblement i sensata el favorit, actualment, de l,escola americana de l,espectacle.