La qüestió Pop sobre James Blunt 2017 The Afterlove

No s,escapa a cap fan del poeta de Stonehenge que la forma pop del seu darrer àlbum, l'Amor de Després, es radicalment diversa del que en coneixíem en general fins ara. Guanya en llibertat i en personalitat: aquesta solemne i profitosa merda, tota la pudor que fa, es consubstancial a la mateixa identitat de James.

Estem en l,eterna discussió sobre el progrés de la musica, la qual, si mes no, des de Wolfgang Amadeus Mozart, amenaça amb tirar, per períodes coneguts, cap a l,atonalitat. El darrer qui salva la situació fou Lou Reed, i l,aparició del rock progressiu amb Supertramp, o la segona enèsima oportunitat al tonalisme.

De cap manera Afterlove no tempta aquests terrenys, pero em vaga comparar-lo al progrés de l,opera romàntica cap al verisme, de Donizetti a Puccini passant per Verdi: des d,una forma amb àries, duets i altres que eren cançons tancades, amb començament, desarroll i final dins elles mateixes (Donizetti) arribem a una melodia continua que estafa els inicis, desarrolls i finals tradicionals, per exemple: totes les cançons de l,Amor de Després, de Blunt, acaben en altres solucions que no son ni IV-V-I ni II-V-I. Totes comencen, també, amb un espectre de mantra, i els climaxs que desenvolupen, totes les que en fan un de marcat, es molt mes complex i integrat amb el conjunt: fins ara James havia emprat aquest darrer recurs només en vistes a crear efectes de contrapunt, exactament igual que solia fer sempre Avril Lavigne, o sigui, dues melodies que se solapen i creen un efecte apoteòsic.

Comptem, tots plegats, amb força mes que una bona cinquantena de cançons formals de Blunt, sempre i molt escoltadisses, quasi el mateix que tota la partitura completa dels grans hits de Supertramp o Roger Hodgson. Ara es hora d,una cosa nova, i clarament millor. No us deixeu enganyar amb l,aparent senzillesa elèctrica dels seus resultats: darrere de les seves produccions per Custard Records, hi ha un esperit sempre millorant i un rat bibliotecari de musicologista de primer ordre.

Blunt es un poeta de grau (universitari, valgui el símil alcohòlic).