La broma
EL contingut d'aquest email havia d'inspirar una novel·la escrita per un gitano actual catalús i colada a l'editorial Alpha. el projecte ha estat desestimat, passo a revelar-lo
Petatelo que yegue al Sevilla primero.
|
29 de gen.
 | | ||
El dia que vaig conaixer en James, el cantant, encara no, i britànic, fou el mateix
dimarts onze d,abril que la meva Marta acomplia amb els seus tendres vint-i-nou, o
sia, l,any 2.004, als lavabos mateixos de l,Estació de França, vilment enderrocats,
dos anys mes tard. L,inconscient col.lectiu em va ajudar amb dos anys d,àntel.lacio,
tot inclinant-me supinament i poc a poc a l,addicció compulsiva, que no vaig moure
un apex del quiosc, per tota mena de DVDs porno gais autèntics, des d,israelians animats
fins a icosaplegics dels Balcans barats. Costaven quinze sense la revista. Només havia de fer
una cara ben orangutana a la mare, i soltava bitllet blau. Vint amb la revista.
Una presencia rentant s'hi les mans al mirall de l,extrem em va advertir del
It,s Curtain Time And Away We Go, lema literal d,una companyia d,aviació feliç
de l,època, la qual, tal com TRUMP a la pintura de la carcassa, posava escrit,
aixo AWAY WE GO.
AL ENTRAR AL RETRET vaig fer exactament la feina que va enamorar l,angles Blunt.
Un cop feta la feina, em vaig rentar les mans curosament al segon mirall
orientat des de la presencia ja desapareguda, i vaig empolainar fit a fit unes
ganyotes de plena i higiènica satisfacció total.
Es tot,
Pauperemanuelbielsamialetrullr
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!