El Subinconscient Col.lectiu

Nota, lector, que pel fet d,anomenar-lo Sub (inconscient col.lectiu) ja l,estic precategoritzant com un principi bàsic (ethos) i de rebuig (pathos).

De fet, aquest postulat respon a la pregunta, d,una ignorància molt obsedida en la meva recerca personal, que resa Es transmet humanament l,experiència?

El contingut d,aquesta nova classificació cal dedicar-lo sempre als estudis americans sobre cognició i els seus resultats, que ja es mes que sospita que estan al mes alt nivell imaginable.

El subinconscient col.lectiu recopila i permet assimilar la informació de l,experiència global de manera que fa mentida la repetició del mateix error, històricament, i lloa l,individualisme i l,integra socialment, desig màxim de la nació Estatunidenca.

No hi ha dubte que els crèdits de categoria personal els portem tots escrits al gest, a la cara i a la paraula de que fem us. Allò realment únic i exasperant es l,exigència de contracte social per la impostura d,ignorància, derivada de la bona premsa psicocognitivament parlant de la professió de mestre, des dels contes místics orientals en els quals apareix un mestre i un deixeble fins a la mateixa, i en si mateixa, regulació a dret en les societats avançades de la figura del docent (funcionariat, o sigui, socialment imprescindible). Jo identifico aquesta demanda agressiva sots etiqueta de declinacio atòmica presa al poeta Lucreci (s. I aC).

La impostura ,d ignorància es la practica d,arrel barribaixera mes difosa i exitosa del comportament social, i pretén obligar a la relació social en vistes a obtenir informació avantatjosa, la qual, la majoria, un cop arrabassades, se les gasten en fòrums on es dediquen a fer-se repetir guapo/guapa a tall d,un sol exemple: Virgínia Blanes, i tants i tantes altres.

Consti que la finalitat d,esmentar aquest exemple no es ni tan sols perjudicar els quefers de la Sra. Blanes, perfectamenr lícits, i protegits legalment, i consta en el meu historial l,afinitat personal amb les idees que ella difon, amb curiositat afegida. Diguéssim, per entendre-ho be: dins un quadre grotesc de costums la Sra Blanes s,assembla al personatge de Grimm que es fa dir guapa al mirall.

Aqueix es un tret que també prové del gust familiar, especialment de la matriarca Mialet i la seva experiència des del mètode del Dr, Cambrodi per millorar dins la limitació les capacitats de nois i noies com Esther (+2007).

Un altre tema es el dipòsit d,energia, superior per natura en edats properes a la pubertat un cop finalitzada, i la seva raó de gasto a risc de la integritat personal (actituds temeràries).