Blue Monday i Porgy And Bess

La petita peça de vint-i-tres minuts i mig de l,extrema joventut del geni de Broadway es oficialment nomenada el genoma de Porgy And Bess, la veritable opera popular americana, i seriosa.

Però si Blue Monday estableix una estructura genomica per al futur geni, el de Porgy And Bess, estrenada el 1935, indica precisament un impossible, un adynaton, un avium: es inútil l,esforç de compondre una partitura operística completa en el temps real que ho feien els romàntics del segle anterior. Això es devia a un fet majúscul: l,art Amèrica està fortament apoiat en l,espectacle, i per fer espectacle cal seguir el ritme de la Cresta de l,Onada dels gustos variables del públic prendre,n bona nota i surfejarlos amb bon vent. Donizetti havia dictat, ell mateix, els gustos del seu públic, i podia ser mes estantis, donat que en petits teatres de Nàpols (comèdia) i el nord est Milà (tragèdia i tragicomedia) tenia tot el seu camp d,acció real.

L,obra global, o sigui, la que desperta l,interès de masses, es comporta, si es vol establir des dels esquemes d,obra major, sensiblement, d,una altra manera. Requereix un llarg procés d,espionatge, requereix resultats espectaculars a molt curt termini, però també requereix resultats mes meditats i passats pel pas de les dècades.

L,original de Porgy And Bess es un quadre representat de diàlegs teatrals amanit amb números musicals. Existeix una gravació retocada que suggereix que el nucli de l,obra magistral de Gershwin fou precisament aquest, datada deu anys després de l,estrena i nodrida amb el mateix repartiment original, i no hi ha dubte: aquest màster secret, enganyós i deliciós, ple de força natural en els diàlegs i referencial, podia haver estat ell mateix retocat al llarg del temps.