E-mail al mestre Jaume
Benvolgut mestre:
He donat notícia al meu entorn mes proper sobre el projecte que et vaig esmentar, i sembla, inicialment, ha rebut una acollida superba i molt positiva.
El poeta britànic i cantant amb qui em relaciono va suggerir amb un acte acadèmic a la universitat de Bristol que jo fes alguna cosa, també, amb el meu expedient per tal de completar-lo.
Segueixo sent de la convicció que els teus, i el meus llibres, han estat i segueixen essent autèntics best-sellers fàctics, donat que tots dos es reben com una pesseta d,or de la Republica, per part del públic en general, que considera que n,ha d,enterrar el contingut, i per aixo el menys visitat de tots dos es directament el tiratge, si mes no per a mi, pel que se, que soc una ruïna en vendes.
He reconegut un acte de lectura davant la tomba de Carles Riba al cementiri de Sarrià fa just vint anys en una cançó de l,època de Joan Manuel Serrat, titulada A La Vora De La Nit, cançó que l,administrador ha esborrat de la meva biblioteca mínima (iPod): en aquesta cançó em sembla entendre que el poeta i cantautor cripticament parla d,una penyora secreta que podia existir entre els lletraferits de la seva quinta, i consistia en cridar a plena veu, en algun lloc del món la paraula Sunion!
El qui fa vint anys llegia la quarta elegia de Riba, acompanyat de la seva xicota del moment era jo, i Serrat esmenta "a la vora de la mar/un jove de mans ben netes/ha colgat el mocador/ben endins sota l,arena. A la vora de la nit el dia es lleva...
Un, per només esmentar, dels teus fets literaris excepcionals es haver registrat la discoteca del mestre de Vallcarca, en la biografia que li vas dedicar a Curial, el fet, el qual, potser per haver fet patir (una prova mes -!- de les lectures secretes amb que ens prodiguen sempre a tu i a mi) el cercle familiar directe del mestre pretèrit et va ser durament criticat, com recordo que em vas esmentar conversant al teu despatx de Bellaterra.
Amb millors auspicis que els que comptava fa just un any, quan estava per néixer la idea i em va venir l,ocurrència de desenvolupar un flemo d,un litre de pus a la boca, que vaig escopir i fotografiar, acaro aquest nou repte en la vida que arriba, tardanament, després de cinc anys de fatiga crònica, i molta malaltia de tot caire, a omplir les meves hores amb alegria i coneixement. Desitja,m sort, mestre! Teu sempre,
Pau Bielsa
Enviat des del meu iPad
He donat notícia al meu entorn mes proper sobre el projecte que et vaig esmentar, i sembla, inicialment, ha rebut una acollida superba i molt positiva.
El poeta britànic i cantant amb qui em relaciono va suggerir amb un acte acadèmic a la universitat de Bristol que jo fes alguna cosa, també, amb el meu expedient per tal de completar-lo.
Segueixo sent de la convicció que els teus, i el meus llibres, han estat i segueixen essent autèntics best-sellers fàctics, donat que tots dos es reben com una pesseta d,or de la Republica, per part del públic en general, que considera que n,ha d,enterrar el contingut, i per aixo el menys visitat de tots dos es directament el tiratge, si mes no per a mi, pel que se, que soc una ruïna en vendes.
He reconegut un acte de lectura davant la tomba de Carles Riba al cementiri de Sarrià fa just vint anys en una cançó de l,època de Joan Manuel Serrat, titulada A La Vora De La Nit, cançó que l,administrador ha esborrat de la meva biblioteca mínima (iPod): en aquesta cançó em sembla entendre que el poeta i cantautor cripticament parla d,una penyora secreta que podia existir entre els lletraferits de la seva quinta, i consistia en cridar a plena veu, en algun lloc del món la paraula Sunion!
El qui fa vint anys llegia la quarta elegia de Riba, acompanyat de la seva xicota del moment era jo, i Serrat esmenta "a la vora de la mar/un jove de mans ben netes/ha colgat el mocador/ben endins sota l,arena. A la vora de la nit el dia es lleva...
Un, per només esmentar, dels teus fets literaris excepcionals es haver registrat la discoteca del mestre de Vallcarca, en la biografia que li vas dedicar a Curial, el fet, el qual, potser per haver fet patir (una prova mes -!- de les lectures secretes amb que ens prodiguen sempre a tu i a mi) el cercle familiar directe del mestre pretèrit et va ser durament criticat, com recordo que em vas esmentar conversant al teu despatx de Bellaterra.
Amb millors auspicis que els que comptava fa just un any, quan estava per néixer la idea i em va venir l,ocurrència de desenvolupar un flemo d,un litre de pus a la boca, que vaig escopir i fotografiar, acaro aquest nou repte en la vida que arriba, tardanament, després de cinc anys de fatiga crònica, i molta malaltia de tot caire, a omplir les meves hores amb alegria i coneixement. Desitja,m sort, mestre! Teu sempre,
Pau Bielsa
Enviat des del meu iPad
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!