Converses amb James: la bombolla de la connectivitat

Doncs es evident, estimat James, que el mateix que et porta a la meva proximitat actua centrifugament allunyant-te de mi: el meu talent a autorepresentar-me com una persona que fa gala discreta i Xou del meu mateix sentimentalisme i sobretot el sofriment. Porto atraient la teva mirada des dels temps de les Elegies de la Santa Recerca (2000) i soc dels pocs que t,ha pogut fer confessar el secret dels teus arquetips imaginaris en les teves cançons: aixi, no bravery, segons em vas admetre fa menys d,un any, sorgia de la imatge unpolite, diríem, antipolítica, de veure fumar un nen de tretze anys. L,experiència es mateixa a ella mateixa, i la nostra connexió, en aixo, total. Aixo em fa estimar-te molt, donat que tenim tu i jo una sensibilitat idèntica, forjada a partir de vivències idèntiques, i secretament sincronitzades. I a mes, comprovar com al cap i a la fi la nostra cultura comuna i compartida es postmodernament allò que es, i no n'hi demanis mes.

Fa deu anys les esperances posades en els negocis en xarxa com a via global de les oportunitats de riquesa per a tothom es van esvanir amb el crash immobiliari ,també, aquest dos mil disset li toca el torn a la connectivitat. Les apps i la seva novetat han tocat  un sostre que no podran transcendir, i l,exemple es evident: el fracàs de la idea original d,Uber, que propugnava i aprofitava la connectivitat total, i realment no feia cap mal ni cap competència deslleial, ha estat durament recelat per les institucions europees, tan que ens acostumen a les seves posicions retrògrades per emoció (por del desconegut, per no haver-hi precedent històric).

La global connectivitat ha tocat tot el seu límit del possible: els negocis basats en ella començaran a decaure tots, excepte un parell o tres de gegants, i del que facin a America no t'en miris la meitat.