Què Hauria de ser, un certamen literari

L'activitat literària persegueix sempre posar influència i gust en les relacions humanes, i, a mida que s'arregla la vida del poeta, arregla també inspiradament moltes noces i lligams que es fan naturalment per emulació del primer en sentiment i sensibilitat.
Aquest constructe per ser ben fet cal que sigui homosexualista, tant és si entre homes o dones, però definir-se talment. El guardó literari és millor si s'orienta a la joventut, precisament perquè la poesia, com a celebració hi ha d'estar en massa, al costat del jove, el bell, el bo, i naturalment l'esportista.
Un poema èpic ben desguassat és el qui pren el patró direccional de lloar Cristiano per exemple: aquest desguàs de la inspiració és infinitament millor moblat que no pas ensenyar Pedequites a fer efectismes amb les paraules. Pur espectacle d'idiotes.
És tan absurdament impune la insaciable aparició d'una feminista a tot arreu on es fan les coses bé, que ja se li cedeix el pas sense discussió: naturalment si la igualtat la posem en el sexe, fem-ho bé: del tot i completament que mani només aquest criteri: gent que no sap fer la o amb un canuto accediran a càrrecs de responsabilitat.
El discurs de la igualtat de la dona em sembla més que una sincera preocupació, unes ganes de posar una carpeta tancada sobre temes que mai no tenen solució: el sentiment de greuge comparatiu és un argument referit a tots els detalls i complements de la roba i dels usos diaris.
Com més plusvàlues afegeixis als lloms insaciables d'aquestes mules pervertides i pressumptes, més ens en rentem tots les mans, et faries creus de veure com baixen pel carrer Colom en contra direcció senyoretes amb un carro de nadons, amb la mirada i el gest estan cridant APARETUVOS JO SÓC LA VIDA MATEIXA!
Aquest desastre que provoquem els homes si llepem bé els culs adequats és la suficient venjança per la poca o nul·la entitat sòlida del sexe femení alhora de comprendre i participar del patriarcat.