ACCIO DE GRACIES BIELSA BLOUNT MIALET WELLESLEY

Si no saps on mirar de la vergonya del proces catala, mira que t,he preprt quasi a punt de premsa:

BALENA BLAVA
LA PUTA VERITAT ASSASSINA 
Per a Guillem Blavet, amb afecte, i com un fill de Llum
Belltall.
Seu quid Mataró seu quid pecats, gonorrea
Tribut.u
Compra office 365 -quart, ell sap què has de posar! O t’ho suggereix en vermell!
Jaume Cubells, i Sanahuja
Això que el Jaume va matar el president de l’escala, no t’ho accepto, Pau!
Cinta Cubells, i Sanahuja.
Pere, el Pederasta, no era guerxo, Pau, perdona’m!
Esperança Mialet, i Llagostera. 
La mesura de l,escassedat es igual a l,excusa de l,abastiment infructuos inversament aplicat en el temps d,investigar a diversions gitanes fins que la Matilda de Shazam arriba a casa de jems.
Pau


  
Les criatures és mentida pudenta que vulguin ser millor les unes que les altres, si les poses en un examen de gimnàstica com d’aritmètica: això és el que pensen les mares. Dels pares no se’n sap gaire cosa, tot i que si els poses davant un matxo ben empaquetat amb texans estrangulats ja saps que no faran bé la bugada, tota la setmana que segueix, d’això tranquils en podem estar tots, que se n’encarrega la tele. 
<iframe src="http://www.ccma.cat/video/embed/5672889" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>
Allò que sí que tots plegats estem certs de poder assegurar sense ni por d’errar el tret ni cometre perjuri, és evidentment que a cap criatura no se li acut, ni llunyanament ni de conya de torturar pel gust, això és una cosa que desenrotllà l’universal penitent en algun punt de la seva bestialment certíssima evolució, un punt. Naturalment perdut, perquè de tan criminal ni la història ni el jutge ni la policia, ni, per descomptat els poetes no ho registrem.
Els nois i les noies, de naixement tenen una tirada excessiva i massiva pel buit, i és de fet allò que els fa terror veritable, el punt on són realment descoberts, allò que són, allò que semblen, allò que volen i allò que pensen, el que els sembla ser, com volen ser vistos, els límits de la seva representació, les mostres exactes de la seva essència, la calculadíssima pregunta on sempre estan disposats a tenir l’avantatge, les derrotes morals i ja pots estar parlant del més fruiter de tots, ho tenen tots.
L’única escola que necessiten els nens i les nenes és el pati, el sol vigilant, un gos llebrer.
Balena Blava—BB— és un experiment on s’ha implicat l’Estat Rus com a recollidor de les cendres, culpables, si n’hi ha que calgui pagar, i hi ha participat el planeta en massa, i grans i petits i adolescents i gats i rates i whippets, també. De l’omnímoda cobdícia dels humans dependrà si esdevé una dada històrica ben aviat, jo opino que ha de ser bo, donat que el tan malauradament i infructuosa invocat PUNT D’INFLEXIÓ aquí el trobo cert de debò.
Homes! Estem parlant i buscant, de la màquina, aquella que ens resol totes les molèsties, aquella que fa que res ni ningú no ens hagi de molestar mai més! Excepte el cagar, el pixar, el menjar i el dormir, cerquem, tots plegats, que res no ens requereixi ni gota de conducta ni cap canvi estructural de res. Vindrà mai el porter que obrirà les portes de la veritable nova era que desitja l’universal global, aquell, que no haurà tastat ni burxada de mare ni fibló de vespa? Balenablava és la prova que demostra, mitjançant el camí del buit infinit, que la màquina és possible, i de fet ja n’hi ha molta, de màquina, entre nosaltres.
Però què és una molèstia? Una molèstia és una perversió jocosa de la participació honesta abusada en el proïsme. M’explico? Parlem de plusvàlua, que és la millor manera d’atacar el veritable criminal zen, aquell que, per sobre de l’assassinat més horrible, prefereix sempre extraure de la víctima una ganyota somrient, i se sent a balquena pagat, i satisfet prou, bo i sabent sempre que la venjança sangosa pot esperar.
El destí compartit d’alguns, i uns quants n’hi deu haver, esbatanaplasenterietjos com ara jo, històricament, se sol autorepresentar cruel i tristament virtuós i privat de gaus: el qui arriba on jo sóc, Ovidi, pels déus, naturalment, a fi i efecte de continuar allò que sap, és la mina de l’or global i sempre benvist i apassionadament seguit, i doctrinal, fa un majestuós sacrifici de coses, extriades de la pura aparença de l’inserviblement indispensable, i el publica sense solució de continuïtat ni engany. L’egregi Ovidi, poeta que no tinc ni idea per a què necessita els xismorreigs del veritable plaer sexual, va fer un extrem incalculablement victoriós i triomfaire, humiliant també, sobre la completa posteritat.
Ovidi cada lloc on sabia que provocava reacció al seu cor en batec múltiple, el posava a prova de l’exterior, només aquest, per descomptat, i escoltava què en deien totes les capes populars i de poder abans de posar-hi mitja cara orientativa.
Què no donaria el mateix Dan Brown, la mateixa xorba barribaixera de Sant Felix de Castefa, el mateix Cani de Picamoixons, i la dona, i l’homa, i la vellarda i el jai, i el Mark jueu i la Carlota cristiana i el Xavier Argenté per poder possiblement posseir aquest do inviolable? Jo, el tinc, James, tu també, calla, pute!
Joe Orton, anglès, entre altres, posseïa la mateixa virtut. Es tracta, nois i noies, de saber exactament què n’esperen de tu, i no es pot investigar, tal enigma, d’altra manera que adoptatnt una actitud creativa. Aquí és on ser poetes, artistes etcètera ens avantatja sempre, amics! No cal que tingueu traça en res, amors! Que us he dit mai de treballar? Que us he dit mai de torçar-se l’esquena per fer deu rases en un matí de febrer i tenir pa amb oli per dinar mentre et dibuixen l’auca del senyor esteve? I al nas? Tranquils, jo sóc en Pau, en James és en James, i sabeu perfectament que l’internet exiteix per robar, i no és tan trist, però heu de posar cara trista cada cop que la VIquipèdia us regala una tornada dee Llorca, perquè no us estafarà res, i llavors, cuideu-vos d’editar bé el text. Que pogueu editar eltext us ho diu, a la tauleta, aquella icona que diu, en biblioteca online, desa una còpia editable. Feu servir el word, que no costa tants durets, nensinenes, quan hagi mort el merda BIlly ja serà una altra cosa, però ara, word i a callar! He dit.
Qan escric poesia i la mamà m’inspira, tot allò que la pot fer enfadar ho dic a l’Òscar entre birra i birra, Grecí per a Nasó Ovidi, vull dir, i les cares que posa l’Òscar em diuen: això la meva mare no ho sap, doncs ho preguntaré al pare, i la millor manera de saber-ho serà putejar el Joan del MOk, al pare ni paraula, Pau, vés a la merda, que ho entenc tot!
Els amics hi són per això. EL proper cop que vegi l’Òscar, ja fa deu anys que no ens dirtigim la paraula, li toca a ell dir-me’n una, i ja està, el temps li posaré jo.
SI preveus en l’escrit poètic el que et dirà un amic partint del que no vols dir directament a la mare, i el pare que llegeixi la Vanguardia, aleshores estàs fent universals els teus purs sentiments ja poden ser els més retorçats del planeta, que se t’acaben acceptant, i el clímax de la situació és quan t¡’has de tancar a totes les visites perquè justament tothom i totdon t’ofereixen exemples de la seva, les seves perversions infinites, que desitgen brillar ne la teva obra, Ja ets el súmmum.
Doncs bé, la màquina sap que cada nen i nena del món naixent són portadors d’una doctrina entre si diferenciadament neta èmula de Hegel com a mínim. I de fet la resta dels pobladors del planeta també, suma-hi elefants, a més d’homes i pares, i orangutans, i mares: si trobem el nen interior sabem tots que el camí que no falla és un i no és un altre: tira’T AL BUIT, ENCERTARÀS.
Com t,ho fas, per tal d,encertar el nen interior, o com et gustes en ell? Doncs es molt millor que modifiquis substancialment la teva pregunta en algun punt important: en el paper social que toca viura a tots i cadascu dels mortals predomina, sempre, el princpi actiu sobre el passiu, o be a la inversa. El iing i el iang.
Aquest ordre pur del treball en relacio d,equip—i el minim equip en som dos, i estimant-nos i debatent constructivament inclus a crits—se sol categoritzar primariament, per sexes, i els sexes, al seu torn, se solen recategoritzar, de manera indiscutible, per trets fisiologics de presencia exterioritzada o interioritzada de certes glandules, alternament: els pits externalitzats s,associen a un sexe que s,associa a una categoria que requereix unes destreses laborals determinades, mentre que, el sexe mateix externalitzat s,associa a un sexe qe s,associa a una categoria que requereix unes altres destreses laborals determinades, a saber, en el primer cas, les propies del savi qui sap ser pacient i escoltar i perdonar, i en el segon les propies del savi qui lluita i es fa valer i imposa un mon sempre millor.
Jo soc un home amb pits, i els meus deixebles em solen anomenar sempre que em veuen, pel meu nom, pero tambe per a ells soc el tetasses. Relacionalment escolto sempre primer les parts abans de prendre qualsevol decisio de qualsevol nivell, cosa que sovint m,enrabia, i tambe m,agrada cuinar amb la paella.
Per aconseguir l,autentica truita de patates oxymorona cal escaldar els triangles de patata a punt de torrat, pero tambe tous, administrar a foc extrem el batut de tres ous o mes de gallina per persona, i girar rapid, deixar sobre la vitro apagada mitja hora i deglutir fred.
Si jo desitjo que el meu marit escrigui una sequela dels tractats de Heidegger, i ell, professionalment, pinta i canta, esta clar que el milio de lletres l,hi he de posar jo amb el mateix moviment dels meus canells, pero l,estil l,haure despouat d,una sort de biopsia que haure fet abans contactant el nen interior de James, i coneixent d,una vegada la naturalesa exacta del seu gust immutable i mai provocat. Aixo cal fer-ho sempre, amb el seguent procediment, d,aquesta manera la biopsia no conte dolor i s,aprofita be.
Pregunto color favorit al marit, tot mirant-lo amb cuidado extrem; ell enten que esta davant una cosa important per al meu projecte o jo mateix, i diu el que li sembla. Si aconsegueixo bastir un complex situacional amb aquesta tonalitat, aleshores, no em costa gens construir una narracio de caire mitic, o sia, mentida per passar l,estona, com qui diu, contes a la vora de la llar de l,avia, i sense perdre la mirada, moltes vegades, nomes em cal perfeccionar la meva investigacio amb preguntes aleatories de l,estil bigoti o barret? Camisa o polo? Corbati o corbata?
Aleshores, conec profundament sense haver violat la font, que es l,essencia mateixa del conte que vull narrar, o sigui, vibratoriament, el seu mateix ritme de creixement, i amb aixo en tinc prou per anar reproduint, al nivell i llenguatge desitjats, allo que es una veritable obra autentica d,en James Hillier.
Quan preguntes a un nen, un menor, ho fas exactament aixi, i si prens consciencia del que et dic, molt facilment te n,adones que, ni necessites subratllar el teu acte amb actituds regaloses, ni amb les contraries. Has obrat en dimensio de Be, i fos com fos la forma del secret que coneixes, es molt poc probable que utilitzant-lo pel que tu has de menester, puguis obrar en dany de tercers.
Balena blava ho ha fet, exactament, aixi com acabo de dir. Balenablava ha inclos, esclar, un perill, identificat pels mitjans com el guant de l,autolesio, i consta que, el final de tots els reptes ha estat modestament feliç i contingut com a minim, i no nomes aixo, sino, a tenir en compte per sobre de tot: completament automatic.
La maquina, amic meu, s,ha autodemostrat a si mateixa. I aixo es per celebrar-ho. Per que?
Imagina,t, amor, un mon on cinc minuts abans de patir un accident de l,imponderable, per exemple, un xoc, una caiguda d,una pedra, una topada amb un fanal, la mateixa pintura de la carretera, el mateix paviment del carrer, el mateix fanal estessin avisats i poguessin minimitzar els efectes en material huma. Aixo existeix, i s,explica per la mateixa llei de la materia sensible.
El radi, tal com fou descobert per la ciencia, i els seus derivats en terres rares, dels quals en fem esdevenir instruments tecnologics, com les pantalles de plasma i les tauletes, avançats, es un mineral autosensible, canvia de forma sota la influencia d,ones sonores, i distingeix en elles el carinyo i la violencia, i a mes, respon de manera semblant a qualsevol criatura davant les primeres prohibicions i permisos maternopaternals.
Es aquest el principi, segons i pel qual, el buit s,autorescata i no es perillos del tot, donat que humanament ens agermanem fins i tot al metall que ens conte quan viatgem. Genomicament pedres i persones estem intimament relacionats, i conductualment mostrem respostes analogues al context climatic i vibracional.
La impressio que un retrat estatic muda el gest caracteristic i somriu o s,enfada subitament, la il.lusio optica que un vaixell amarrat navega, es deuen, i altres, a l,intercanvi d,ones en objectes i cossos pels quals passa el radi.
La prototipica metodologia conductista patia extrems de crueldat descrits a bastament en la bibliografia especialitzada, aquest metode comença a assajar-se mitjançant el premi a una conducta aprovable i la resposta aversiva a una conducta reprovable. Aviat el cientific entoma el problema en la seva dimensio de veritable complicacio, donat el punt de partença com l,ha plantejat: la conducta aprovable i la conducta reprovable sofreixen variables infinites depenent de l,estandard social i la percepcio psiquica de l,objecte sotmes a conducta, i, a mes, el premi, i la resposta aversiva estan lluny de ser, en el moment d,assajar-los per primer cop, remots de ser adequada i categoricament catalogats dins un estandard homologat. O sigui, que, l,experiment prototipic de la conducta esdeve una prova d,inefable crueldat que posa el limit de resistencia de persones i animals a condicions concretes i objectives inspirades en la doctrina de la virtut, tal com la coneix occident des del segle ii aC.
O sigui: si rebo premi per fer be, i corregeixo l,error adequadament, assoleixo satisfaccio, moralment entenent satisfaccio. Aixo es, cap altra cosa que, principalment, repos al caire de l,activitat, activitat al caire del repos, pero tambe, fisiologicament, deglucio d,aliment i beguda adequats i expulsio dels mateixos, a mes a mes, a temps honestos, i hi podem afegir, encara, el correcte vestir i calçar, i a sobre la dignitat d,un sostre, i encara allargo fins una tanca de fusta i un gatet.
Cal saber eternament alguna cosa que s,assembla a no fugir d,un oncle enfadat i, tambe, no seguir el cami d,un desconegut rialler. Aixo esta completament fora d,aprenentatge i de doctrina, i, com a maxim els gestos ben observats dels parents per part de les criatures, des de l,inici de la vida, les orienten en vistes a, senzilla i lliurement, algun dia, poder pensar en adoptar una actitud que s,autofabricaran.
L,alfabet neix per a temer el gest i evitarlo sempre que sigui possible. Es realment dificil reprimir l,espontania morma que qualsevol edat en una situacio informativament injusta, es capaç de propinar al missatger. Es tan enorme i dikensionadament magica la por comuna als alfabets i els seus productes derivats, que a l,escola hom hi va, quasi sempre, ostentant ulleres de batre.
En aquestes condicions, es evident que el comu busca sempre unificar el qui realment interpreta el codi, encarnarlo en un subjecte del qual usara i abusara sempre que vulgui divertirse amb una nova joguina social, al qual privara de llibertat si hi pren mai mal.
Instrumentalment, la por, a nivells mitjans d,intensitat, obten conductes d,obcecacio en la ganduleria i la mandra. La mateixa por a nivells alts, contracta l,abellot de tot l,eixam de ganduls, l,incansable vigilant de totes les flors, el qui mai no pol.linitza per ell mateix, i el castig corporal, expressat una sola vegada amb suficient vehemencia, enclaustra la reina de per vida.
Aquest es exactament l,esquema social de l,Occident, si mes no, des del segle ii aC fins al xxi dC. Aquest es considerat, una vegada i una altra, a traves de la Historia, per tots els pensadors oficials, el millor ordre de la comunitat humana. Ve a ser, lo del poeta Espriu, es infinitament preferible que pateixin tres entre set mil milions que no pas set mil milions tres entre set mil milions tres.
Aquest postulat es qualitativament insostenible, i a mes, dogmaticament, totes les religions, orientals, medievals i extrem occidentals, i precolombines, adverteixen clarament, que no deixa de trobarse subjecte al principi d,Arquimedes, o sigui, des de l,angle minoritari, determinar i afectar certament el global, quan el global deixa el patiment per al poc, i se,n renta la consciencia tranquil.lament, doncs, no pot concebre, ni llunyanament que minvar el nombre de victimes no sigui una cosa bonica, bona i acceptable.
La doctrina del mal menor, la qual vege el seu apogeu en la decisio militar de l,agost del quarantacinc sobre el Japo, s,autorepresenta en l,espai modal, vindria a ser, quanticament, un d,aquells fotons que no apareix mai, pero a vegades, ho fa, molt distant del plantejament brutal del poeta notari catala. I la iconografia admet un espai de correccio en la gravetat admesa comunament dels fets a Hiroshima i Nagasaki. Existeixen fotografies atribuides a aquests fets que son drames escenificats amb claredat, i talment s,hi reconeixen des d,una epoca que el selfie es un suport fidedigne a la imatge de la pura veritat autofabricada, immensament, i tecnologica, mes complex que la fotografia analogica.
I, recordem, els pixels estan fets amb terra rara, i son material autosensible.
El mon sensible del qual estic parlant ara mateix es, exactament, aixo: emeto una queixa dins el virtualment correcte i adequat dels recipients pensats i programats a tal efecte, a tots nivells: des de la instancia institucional automatitzada, fins a la xarxa social global dins el quantum de tot el ventall possible en quantitat, qualitat, detall, originalitat i comunicativitat: doncs el comu associa el meu malestar directament a un profit del seu caire sociorelacionalment politic, i correcte, obrador o factor d,un exit catalogable en la classe obrera global (veure supra, la parabola de l,eixam d,abelles) i literalment despedassa tot l,argumentari i se,n fa un vestit a mida, naturalment sense ni escrupol d,haver mai recordat el propi fet de la meva queixa, ja ni tan sols com una experiencia, de valor emotivament recalcable o minimament assequible a un registre adequadament discret. El Judici Final ja tingue lloc, abans; la maquina fa temps que esta operativa, i el registre historic, veritablement, desapareix per a sempre, les fixacions logografiques ballen en un joc trivial infinible i escapol de l,avorriment, i la raça humana esdeve, eternament, un subjecte de total i realitzada, unicament, com a tal, i pura fisiologia inexcusable.
Naturalment, en aquesta condicio, el llenguatge i tot el codi de comunicacio es directament esborrat i desapres de manera progressiva, i automaticament retornem a la natura cocotera, tots. L,extincio universal ja es aqui. El que resta de vida intel.ligent menys que vegeta, pedreja graniticament, i la classe coneixedora s,autoextingeix a marxes modulades.
Balenablava ajuda el nen a triar tot el seu desti, i dins el buit per on viatja, l,hora que s,ha fet tard per anar al lavabo, llit o a taula, des del mateix buit que l,infant s,ha dissenyat ell mateix s,autorecupera i recull en consciencia supervivent basica, la sola i unica exigencia de la vida futura.
El joc de les cinquanta proves autolesives, sembla una orientacio del mateix ordre en la ruta del buit autoseleccionat, vista per a protoadults, nois i noies pubers.
Naturalment que en un context com aquest, la propietat intel.lectual deixa de tenir realment cap sentit.
Dins el mateix disseny i decorat fisic, entorn de la projeccio autolesiva, el noi i la noia troben, amb total seguretat, un arxiu present i temporal d,autorecuperacio de les satisfaccions fisiologiques mes basiques de la supervivencia, sota la forma, o antiforma garbellada psiquicament de l,imaginari que catalogadament i de manera limitada han escollit.
Tants caps, tants barrets: tots els nens han bavejat d,alegria davant l,oferta de l,Ideal, mitja, be taronja be llimona, de la qual reben fe exacta que existeix, i un cop triada des dels dos angles alhora, amb la col.laboracio del terrer autosensible, ja no la deposen, i aquest es el fonament solid de la seva ferma voluntat de vida, de manera que el descredit de les actituds suicides es total, en un futur proper.
En el futur, i no superior als cincents anys, trobarem la veritable vida automatica, per a la humanitat, o sigui, la consciencia ja ni de l,instint, que sera constantment tutoritzat per la maquina, la qual, insisteixo, ja funciona avui dia, i, donats els habits laborals, ociosos i fisiologics adquirits els darrers temps, per exemple, serem professors opositant i la prova consistira en definir gargots en papers, sons guturals davant imatges humanes autentiques de tribunal que sempre que calgui es recordara de si mateix, bo i amb ajut de Siri, autoreanomenant-se tal, Tribunal, i restant tranquil pel nom força estona antes que programadament pugui entrar en previsio del tutor automatic un signe de lleu indisposicio emocional, farem, tambe, una ficcio de trobades, dins espais ficcionadament comuns, exteriors, sense discussio, dins les quals, literalment, intercanviarem MU MA MU sense ni haver de comprendre, les flegmes del cos s,autocompensaran en un eixam pantoner que vetllara, des de la melodia anodina de trompetes inexistents fins a la categoria summa de les cançons liriques de James Blunt, extrem quasi inapreciable per escas, pero sempre a disposar en el quantum del momentum.
Oniricament, des de temps posteriors a la psicoanalisi de Lacan, els somnis mostren moltes vegades el vertigen virtual, i sovint es diu que requereixen educacio interna en voluntat del somniador per arribar-seva comparar a aquells que tota l,antiguitat cataloga, i, si son narracions imperfectes, es deu al profund del nexe suspes com a resultat de l,edicio d,unes escenes molt concretes. Somniar caure infinitament, o correr sense desplaçar-se i naturalment, llegir sense missatge concret i fix, sino simplement amb un parament teatral que indica aquestes realitats, revela, tambe, que el menys important dins la civilitzada relacio amb la natura, es el contingut fix.
En aixo ens ajuda molt comprendre que es un disc compacte, normalment contenidor dels arxius musicals WAV pero evidentment, i sobretot a partir, de manera plausiblement presumible, d,ença de la comercialitzacio del CD-ROM, veritable disc dur arquetipic de tot allo que pot intentar reconstruir la futura arqueologia: l,objecte es presenta, exactament, d,aquesta manera.
Ja no es que la persona pugui oblidar tot el cultural i reprodueixi uns rituals acotats de forma molt barata pel minim suport automatic del sema, ans el mes preocupant de la situacio global actual es, evidentment, que, un cop recuperada la rica mesura del contingut cultural, gracies tambe al sema prodigat de manera identica a natural i ciclicament rutinaria en rao del complex quantic tancat, qualsevol coneixement real, per part de l,instrument huma, sobre allo que el governa, es exactament el que perdem, de manera logica i comprensible.
El nanoteixit no caduca. Presumim que, de forma comunicada i mes bruta, el mateix nivell de vida automatica fou assolit per la humanitat, pensant probatoriament, en la idea representativa, per ella mateixa, de l,Immortal, encara mes, com a individu sotmes a emocions i plasenteries, no perfecte, com el Deu d,Israel.
Podriem postular una mena de frequencia d,error en el nanoprograma futurible, jo no ho crec factible. La fisica nanoquantica s,ha instal.lat en grau identic al Fet Natural. Pero que punyeta podem entendre com a fet natural, i sobretot, quina importancia prestem a dades com la descoberta, en 1903, del radi, per part del matrimoni Curie.
Es evident: postular un guardia del coneixement universal, el qui, semianalogicament desa les claus del xifrat nanoquantic, se,m presenta insostenible, per diverses raons, una suprema: la dialectica contra i amb el coneixedor parcial, instrument dels intruments creats humanament, es un inefable desgast superior al concepte quantic, i, dins el seu possible fabril de l,immortal, indubtablement, mortal. Ho veig aixi.
No pas amb mes seguretat d,un seixanta sobre cent afirmem que el mon, culturalment ha pogut obrir una espiral de civilitzacio, bo i partint de la primera revolucio industrial, ja molt possiblement resolta, mes que pensar que l,esquema s,ha realment repetit, en termes d,etern, i, o be, continu, retorn.
El nen que orienta i organitza davant el plasma un codi cromatic que soste el complet real de la seva conducta espontania i d,entrada ben encarrilada, i esclar, resolta fins a la fi dels seus dies, com havent muntat en un tren segur, i ha arribat a comprovar que aquest mateix codi el recull en destret, defineix en ell mateix una identitat, patriotica, ja podem dir, autoassegurada i protegida directament en l,estat global. Aquest fet si hi pares realment esment, no sols esborra les fronteres, sino que, a sobre, extingeix la mateixa geografia, per descomptat politica, pero tambe la natural i estrategica a mitges, de manera que, per a aquests nois i noies que han estat dins l,experiment, se suposa, molts sino tots, a russia, ressons n,hem tingut a Catalunya , un simple mapa es un suport que no fixa res en el comprensible ni l,util, aixo si, poden aprendre una sintaxi del mapa, pero ells, i elles, ja pertanyen, amb tota seguretat a la nova generacio dels qui senzillament no es desplacen, o be, els resulta el mateix desplaçar-se que no fer-ho.
El naixement de la patria multiple es una realitat fenomenicament anunciada de fa cert temps per la gramatica catalana: la biblioteconoma i filologa C. Junyent adverteix, dins el seu postulat per decretar l,oficialitat unica de la llengua catalana dins el territori de la seva propia parla i sintaxi, de l,existencia activa de mes de tres-cents codis de comunicacio internacionalment homologats al nostre petit territori nacional.
La Multipatria recolza, en el gust tipic, la circulacio del producte especific, i nacional, el qual, adoptat, de forma estructuralment funcionalista, i pura, dins el territori, te tot el futur: la tenda del Paki resulta, per als adolescents de Valls, una resposta noble a les privacions i els excessos que els imposen les mares, a nivell moral i alimentari.
Tota l,energia del mon s,autogenera en la mateixa mesura que es gasta. Parlar de regeneracio i conservacio de la mateixa, un veritable neguit per a la doctrina del segle passat, esdeve certament minuscul al fet que ens ocupa: el poeta Horaci esmenta clarament que la falta d,us s,arriba a encarcarar en verdet i inercia total.
El llibre tal i com es avui dia, mira, esta mediat sempre per la maquina, i resulta un fet semblant la lectura al que fou, pero no igual del tot: fixa-t,hi be, que, per accedir al contingut digital de qualsevol materia informativa o recreativa, el mitja t,obliga a resoldre filtradament un codi temporal que et dona acces autovariable depenent del teu propi i unic recorregut pel missatge del kindle, que fa realment diversa l,experiencia de la lectura.
Abans, aquest ultim efecte depenia sempre de l,especifica formacio escolastica i universitaria, de cada facultat amb la sevs impronta marcada: un filoleg no resumeix el mateix del mateix que pas un periodista.
Avui dia el llibre digital es un complex de dics i constructes del discurs universal que emmena cada lector dins un estable categoricament diferenciat l,un dels altres, es tracta de l,universal globalitzat, o be, l,universal descobert.
Fins ara, en la cultura del llibre de paper, analogic vull dir, l,universal era mera i instrumentalment un joc de concentracio i exercici de pau infinita i personal. Avui, un llibre es, funcionalment, un actor sempre en marxa disposat a ajudar els pendissos mes socialment estandarditzats de l,experiencia, es tracta del mateix us que feu el poeta Joan Brossa de la seva propia obra.
Fixar a tall de ganivet una figura determinada en la pell de l,altre braç del destre en els nens que ho han fet, amb tota seguretat, no te mes transcendencia que l,us d,un postit fet a la prototipica, per manca d,experiencia.
L,element substancial dins la materia que els mantenia l,atencio fidel, en lapses variables, sembla ser que fou l,anis, el derivat alcoholic, vull dir.
La plasticitat substanciosa de la materia capaç de comunicar el sensible, de tots cinc sentits humans i animals en general, s,ailla com hem suggerit, en les terres rares, i la seva presencia omnimoda en tota la rutina quotidiana planetaria, garanteix l,aparicio per exemple d,olors fortuites sense la presencia material de la forma natural, en tot el seu present corpori, de l,esser d,on provenen tals olors, com altres experiencies, fotoniques, tactils, gustatives i per descomptat auditives, que ja, les darreres que esmento venen d,antic directe en el moment que l,home comença a instrumentalitzar massivament el radi, les conegudes, veus interiors, consciencia, murmuris atogenerats, repics del martell auditiu, etcetera, que la doctrina medica encara confon, avui dia, amb al.lucinacions.
El subliminal creixent dins el plasma es sempre una obra de disseny fabril, mai una visio de Teresa de Jesus. La retentiva reticular del sistema visual huma memoritza comics manga sencers, i s,higienitza ella mateixa amb el son.
Balenablava tambe es un protocol de seguretat personal que actua pel pur principi del poc probable, dins la proposta, el qual, acaba esdevenint descartat per desus, i converteix algun tret de l,espai lliure en impracticable, i doncs i per tant, fixa clarament la previsibilitat predestinada de tot el desti de la criatura a nivells de detall exigiblement concrets.
El que la maquina no deix mai caure en desus, i aixi s,acorda amb l,omnimoda voluntat de l,usuari universal, el qual es, en aquest punt, unanime, es l,arxiu temporal d,atoajuda en el pendis de la conducta: ja no hi ha mentor ni vigia, el programa no falla mai.
Es molt versemblant que la maquina sap perfectament preparar la consciencia viva que la supera, inclus deixar-la a un pas reflexiu relativament senzill de poder-la coneixer i abraçar en la seva dimensio exacta.
La fe de vida, procedimentalment, es dedueix de manera directa a partir de la transmissio pel cos viu, de vibracio en cos viu procedent de cos viu: en aquest punt, operar l,habilitat identificadora de l,autentic, es relativament senzill.
Quan, de forma argumentativa, la veritat, que ha viatjat de manera suficient, com a minim, posem per piulades o mitjans convencionals, no varia, i apareix el subjecte d,acord amb la formula original, per molt que el missatge pateixi d,abernegaments variats i empastifades pel cami, podem dir, clarament, que ha passat, exactament, aixo: anima bessona ha parlat, de l,Ideal, amb anima bessona.
I doncs, el discurs de l,Odi, des d,aquest angle, es presenta exactament com allo que substancialment es sempre, i s,autorespecta, i s,autoconte cabal, o sia: una preparacio de les veus erotiques en vistes a la unio, dins el talem, universal, de dues encarnacions de l,Ideal, ja podem dir: dos ideals.
El discurs de l,odi, i figura,t el mes orangutan amb l,as de bastons a la destra parlant furios davant teu, es dissol automaticament amb l,aparicio, decfet i, o de paraula, d,un element terciari, de l,ideal que afecta les emocions en aquell moment, pertinent clarament a un cicle divers de l,argument mitic. Aixo ho quantifiquen i resolen les categories, divines i humanes, degudament desxifrades, esforç venidor de la meva propia tecla, aviat.
Pero realment existeix un tutor automatic que em sostreu, per a mi i per als altres, de tota esllavissada perillosament encetada? El principi del mateix perill es, quan el perill es realitza, deixa d,existir. Per tant s,esdeve fartament facil d,entendre que l,home domta la mort de forma total, i que en coneix la possibilitat tecnologica des de just el moment anterior al desenvolupament d,aquesta tecnologia, no pas elcsegle disset, donat que em refereixo, quan dic el moment, al simbol doctrinal.
Europa el segle primer de la nostra era extingeix clarament l,heterosexual i el transforma en model de conducta, seguint el consell del triumvirat poetic Virgili i Gal, Ovidi, Anneu. Sigui com sigui que el suport tecnologic a l,automatic ho tendeix a resoldre tot, tot, allo que comunament unanime si preguntes, ens repugna del tot, caca i mort, en termes d,edats cognitives de l,animal huma, podem donar per certa, gracies a la maquina, la mort definitiva de l,abominable Contracultura.
La dignitat laboral no solsament es una forma molt recomanable d,esmerçar el temps de vida, des de l,abrivada jovenesa fins en una edat mes tranquil.lament resoluta, ans, sobretot, un ritual repetitiu de la reciproca acceptacio social a tots els nivells imaginables, i ho podem prendre, exactament, de la mateixa manera que ho fabrica Balena Blava davant els infants: un seguit de proves, que contenen perillositat afirmativa del sacrifici per l,Estat, un imperatiu fora de dubte, filosofable i tot, darrere les quals hi ets, clarament, tu, lliurement en allo que desitges esdevenir o fer esdevenir de tu mateix, psiquicament i en cos viu, amb el nivell quanticat i les consequencies de totes les teves decisions, i el camp parabolic intacte, del teu propi pensament, naturalment, associat sempre a espais coneguts abans dels tres anys d,edat. En aquests termes, ja podem afirmar, la maquina ha arribat al limit del seu axioma, i s,autoreentrega, instrumentalment, al seu autor, la humanitat que l,ha creada.
Desembolicar una parabola abstracta es especialment senzill, si hom ha tingut mai l,oportuna virtut d,haver viscut, exactament, aquesta situacio comunicativa: esmento directament a un cercle superior reproduint el tercer nivell de concrecio una conversa possible amb un cercle inferior present de manera despersonalitzada.
Per despersonalitzat entenem: m,he cerciorat dins tots els nivells provables que el cercle present no m,identifica.
I entrem en la publicitat de la identitat com a perill, molt noblement paral.lela a la sexualitat com a perill, icones americanes des del disset.
America estima la llibertat i proposa suau i subtilment a les nacions que resolguin aquest problema cadascuna a la seva manera. Aixo es de vital importancia, donat que, la figura de la queixa i de l,estil de l,odi social, fins fa ben be vuit anys o quasi, no l,entenia de cap de les maneres, i les pesquisses empiriques d,aquesta modernitat han començat de lliurar resultats d,enormitat altament esperançadora, esperançadora, si, en vistes al millor i optimitzat estar de les persones.
La revolta catalana del deu es presenta amb una butlla assumida des del principi: ENERGIA, TOTA VAL, CANALITZA, TOT VAL.
Artur Mas, i Gavarro pertany a la generacio (naixement 1.956, aquari) que coneix perfectament les privacions, especialment de caire moral, d,aquell regim panhispanic que l,estandard politologic refresca amb notable frequencia als mitjans massius de comunicacio imperativa. Les seves innegables, i si, innates, dots comunicatives de tot nivell el converteixen en el maxim candidat a servir el refresc a l,enorme edat pujol.lana que travessa tres decades catalanes de magna significacio, o sigui, la sortida definitiva de la pobresa, des de Catalunya i per a tota la Peninsula, fins a mai mes. La categoria del ben educat ha reeixit en aquests trenta anys realment encertada, i la seva continuitat en l,Ambaixada al Buit Global, tinguda lloc durant la presidencia del darrer, del dotze al setze, ha estat l,element capital del veritablement solidari i serios interes del mon tostemps pel que mai sigui de nosaltres. Enhorabona, President.
Mirem ben mirada, des de l,angle vertical del filosof natural, l,expressio. Per pressio, endoexogena, sortida notoria. Es aixo.
En els limits d,aixo que acabo d,expressar aventuro sense esguard d,errar-me, que un esquin amb la mort d,un sol gai en te ben be prou, per encalmar, cada nit, la seva incomprensible nosa masturbatoriament ben adreçada, i ineluctable, el desti, que a tots, es veritat, ens fot callar, i per sempre.
No estafo els clients avesats al meu bon sebre: l,agressivitat i l,assassi, identitariament son sempre una realitat a protegir i preservar, donat que son els unics, ells, que poden fixar-nos a tots plegats l,atencio de cop, sobre coses que ja han canviat, i no podem acusar que no ens ha estat proveida la bona nova: el jai que mata la muller, s,entatxona una baioneta culinaria de trenta al ventre, i espera, pacient, la veina del tercera esgaripar per una salsa dubtosa i apareixer el lloctinent dels Mossos, ho ha entes.
Jo, no. No puc estar d,acord que es perdin els gustos dissimulant el Vendrell per l,Aragall, aixo sempre superara la meva limitada consciencia.
Comunicar en Jesus Nostresenyor de Natzaret, hores d,avui, es exempt de tot treball de caire psiquicoespiritual.
L,esglesia no gosava mai creixer espiritualment, i es per aixo que els passats, bah, anys noranta a Catalunya no cremavem esglesies. 
Haver llarga i consensuadament i honestament explicat i calorosa l,actitud percaçadora de l,Ideal Unitari no treu, no veus, que, un cop arribats en aquesta illa del projecte humanal, i Qui sap millor que qui ha menat sobre les hombres propies seves aquesta feixuga pesança, Llo, que la carrera, ara es completament diversa?
I per natura? Perseguir l,idea es complementa sempre en trucant a les llindes de Diversitat, i veham a vore si aixo es incarniscible en Un hom. Punyets. Grandesa i Dimensio, descd,aquest punt nou de partir, calen esser deguda i analiticament dissociats, d,entrada i sempre.
I no tan lluny i no tan alie tenim tots el NTI que es va dir, amb i prou, manta nomes alguna, decles moltes que m,ha passat per la vida, vegada.
Vull ser jutjat com un masclista de merda.
Anirem tots cap al cel excomunió
No m'agrada el lema «NO TENIM POR» (o «no tinc por»), i per tant no el faig meu.
Per què haig de proclamar i fer veure que no tinc por? ¿Perquè és el que pretenen els criminals i llavors hauran aconseguit el que volen?
Home, bon dia!!! No hi ha cap guerra en què l'enemic, si té prou entitat, no aconsegueixi fer por!
Ja podria plegar, sinó! Molts combatents heroics i estrenus que han sobreviscut a les pitjors batalles ho han explicat: i tant!, que lluitant en tenien, de por, però els esperonava a vèncer. La canalitzaven cap a l'acció resolutiva, la superaven.
Una altra cosa molt diferent és que ens deixem vèncer per la por, que ens paralitzi, que deixem que ens condicioni de manera fatal.
Tampoc no cal dir-los que tenim por. 
Si proclamem que no en tenim, sabran que mentim, i, si no, és que som al·lucinats sense consciència del perill, folls.
Propostes: 
NO TENIU FUTUR, MISERABLES!
La nostra por serà la vostra destrucció!
Us plantem cara: tremoleu!
No ens doblegareu. Doctrinal i veridica lluminos i acratament Pau Manares ho deixa, clar: el mallograt i energic prosista de Planeta, pero va morir, i moment de prestar-li el sou delmat decla gran dissort seva promptissima, del Pi de Formentor men n,entomo el testimoni, amics erem, i jo, no puc plorar sense escriure, sense pit.
Era certament la vertical segura, quanticament, mai no pas i solsament, el previst joguineig de deixar acuar una decisio possible en el planell del desig mirat de cor, tampoc, el recollir,ne la gracia masculina, i el nivell del deglutir superava tot recurs, NO, ANS, i tampoc per sebresen estalviat des ,dun sofa, als avatars delcficccioanble patiment urbanita, mes aviat un acte de resultat homenenc, tal que, en prohibir el cluc, el descluc m,allibera de tot veritable neguit covibratil en ocmoanyojia d,una soledat estafads i ara veritamblekent reial.
La segura vertical quantica la invoquem prestant servei fins a saber dor no que ho deixem a lespcpstres, joc, si, un gran equip sen pot fer, pero el que importara, realment importara, es la serp fastigosa que secnesdeve ineluctable, SOM UNA NACIO DIFERENCIADA aquest lleny ja es aixes de fa segles, tinguemlo per doncs aital. Mare catlaunya encegada per cpstellades i tons cervesers de la podarada innocus i conhobida al germa!  
Birratxogenicament ja ES pot, reafermar, sens lloc a dupte: soc dolent, marrano, petricol, ca. Universalment i teresiana son eixos mos principis catre.
Los xics que vandes brutes han lo sorteig de refher iran al infim dels pectore indicantnos un rull decsapigundiesa iba rica.
Quan jemcemcmira elctixtux tixitixi txo la ratlla que jo posthinponoticament li afiguro femenil, nos okupa de temes vergues en la mevs sonrosor esituc farda sense torrar com foxa en sips gransa vi kuan diu fotlo camp lo pradell nofotra fet que xampangnera,enr indica petardo gerds mort, adeucaviper 
Estirse processulament atakhat i brovhokarper nuvol qualque es tupidament velu ticpecora nec suo ventris lala lineal aaaaaaaa falanx catalufgna
Afgsns i no res xinus linus son tot lo mulent japo nipodes quescomyes. Putecgersh gersh pute. Win the yui lus lotrec laurentiscterra reconyat pute pute lalala follakent se m,acut una mare tendra,ent referint les diari de sabadell e conhort decfoautivols ressons del passat resput blinca u es tant dedret ciutads ferse valer exprejsioonsaddlament libra o escorpi, joccapricony, txeinai pillada!
Qui nom llegeix, nom mereix. Escelcsentit encque etenenm de manera exacts, el relaxivol terme merenda, berenar percaçs fburiistes.
Bo i cabalment retornant a la directa realitat numericoalgebraica de la qual som nodrits des de les beceroles, no fallare, mai, si dic, ha estat una experiencia digna de fixar pel mitja que millor satisfaci la curiositat, en senzill paper. Vejam.
El protocol paperer a tots nivells es fartament dificil i inextricablement trentanovaire com percesglaonarlo de cap manera, bv diu, i jo afegeixo FORA PAPER DECLA TEVA, GOSA, VIDA JA,!
El premi de la confiança i el trust es relativament molt senzill d,obtenir: si el teu objectiu de trust rep, de tu, un allargo d,activitat profitosa dins un buit del momentum, i li escau, o be si el teu objectiu de trust rep, de tu, un allargo de passivitat profitosa dins un buit del seu momentum, i li escau. Es pertinent al calcul randomitzat i intel.ligent de la Maquina caçar el punt exacte on aquesta accio afavoreix i grava el nostre profit en una cadena altruista i personal que funciona be.
Humanament, calcular el moment que el teu beneficiat en altruisme sera profit, es intrincat i exigeix autopurificar la sang i obrar ben obrat i net, un mirall quantic compartit on les pors i les il.lusions troben bisectrius exactes i punts axiomatics de l,universal irradiables.
Un sol momentum provocat d,esta faiso guanya amistats increbrantables. L,actiu de la quitxalla, allo pel que respectem el mot de neocracia, es la immensa i suprema capacitat dels nois i noies de quatre a disset per mobilitzar allo que anomenem energia psiquica. Les fixacions adultes posen pedregars en aquests dics, mentre la canalla, inconeguda de temer la mort, exposa la vida en el seu projecte, connaturalment i sorpresiva: els nens i nenes, els nois i noies accepten la relacio i el contracte social de meravella. Un adult que es relaciona amb la canalla fent primar el Be i el Profit, aquest miraculosament rep regals a l,inconscient propinats de manera figurativa i clara pels seus propis deixebles. Pero cal un raig de l,impersonal, donat que, historicament, tots coneixem el trist desti de Cleombrotos l,Ambraciota, deixeble del mateix Socrates qui en haver llegit el Fedo es precipita dient a reveure del Sol.
Un nen de quinze anys puja dalt d,un tren aparcat i mor electrocutat perla catenaria, mirem-ho aixina: aquest nen sent l,imperatiu de trametre un missatge, profitos al bell decorum del seu patriotisme avinent, i inconscientment entrega la seva propia vida. L,ample iberic de la via ferroviaria catalana te una rao de ser que el sacrificat nen subratlla d,alguna manera que no li pot esdevenir d,altra.
Vull subratllar categoricament, la infancia, pre i post adolescencia de les persones de tot el mon, com un estadi obligatori de relacio social dins la qual emeten per al comu la mes decididament valuosa plusvalua dins la qual tota la societat germina i es regenera d,idees i actituds, i pocament els torna els actius en aixopluc i aliment, calçat i roba.
Mes enlla de la patria dels Estats, cal comprendre amb absoluta claredat i intencio meridiana que Balena Blava es el primer intent realment serios, posat en l,automatic, sobre la gestio d,uns recursos de molt dificil encaix en la relacio laboral tal com s,enten en un estat de dret.
Pensem aixo: un nen jugant al videojoc de guerra des d,una habitacio als suburbis de Paris fa exactament el mateix que un guerrer insituat a Siria.
L,hegemonia silenciada de l,Estat Roma s,autodemostra ella sola d,una manera tan fastuosament certa que em sento com un mer escarabat si la dic. Cal pensar un impossible, per tal de comprendre,m, que resa: la llengua jeroglifica de l,Egipte que llegeix Champollion en la pedra de rosetta, naturalment existeix despres de l,incendi de la biblioteca d,alexandria ocupada per juli cesar l,any quaranta quatre aC. Roma dona permis a les gents de tot el mon incloses ameriques, per desenrotllar els seus signes i grafismes intel.ligents, donat que posseeix la comunicacio natural, des que se li acut alimentar amb gra molt el regne aviari. No importa que una identitat creada per ella mateixa passi com a mes antiga, i aixo definitivament: el poeta Luca, el segle primer, aixeca la veu d,haver existit una llegendaria guerra de Troia, i pel fet mateix, ipso facto, com a labor secreta L,Estat de Roma congria tresors en algun punt.
Cal que esmenti, a la summa, que el joc de la mort que proposa Balena Blava es un joc, tambe, amb la mort cognitivs, o sigui, la mort com a concepte intel,ligent, o factor de canvi huma. En el dialeg amb l,adolescent, Balena Blava registra l,ideal pel qual cadascun d,aquests nois i noies estan disposats a morir, i quasi tan important com la seva vida mateixa, en determina amb claredat, la patria propera i la persona amb exacta inclinacio a compartir la vida adulta. En catala, al parlar de parella que es fa, diem tants caps, tants barrets: Balena Blava comporta exactament aquest coneixement. I distribueix la poblacio mundial en la nova patria global, la Neopatria, existent a tot arreu i, alhora.
Naturalment que es aquest i no pas altre el repte mundial del segle xxi. En termes de completa exactitud, el problema que ens planteja la maquina, vitalment es refereix conceptualment a tot l,imaginari del nivell basic (cognitivisme) del qual l,estandard huma (¡i la maquina bionica?)saludable pot atresorar coneixement figuratiu, i no oblidem el pantoner de sentimentalitats abstractes, el genoma i el plusvaluoma humans descrits secretament i a nivell del SuperEstat (America?)a uns limits d,alta fiabilitat en vistes a la comprensio satisfactoria de fenomens que, ara si, atribuim tots a l,albir de la Maquina, i ve a ser: si no soc capaç de concebre, en la imaginacio i la senzillesa del llenguatge amb el qual em comunico ni transferir amb exit comunicatiu que tota la circulacio a nivell mundial de productes i subjectes esta previst al nanoquantum i vigilat, amb efectivitat completa, al 100%, per la maquina, aleshores el fruit luctuos d,una estampida urbana o suburbana o exterior en general, victimes personals, no tinc manera certa d,atribuir-los al lliure albir o el quantum necessari de la seleccio automatica preveient amb anys d,antelacio que esta eliminant un veritable Replicant Antisocial i Antiproprium. AQUEST ES EL PROBLEMA.
El Deu de la creacio dota homes i dones de sublim bellesa des de la pubertat fins a la senectut. El Deu demiurg es feu copia d,estratagemes incansables per fornir amb l,exemple ritual la supervivencia d,aquests cossos tan bells: ANTHRWPOS significa EL SER DOTAT D,UNA FLOR A LA MIRADA, obligat d,enamorar-se,n, el millor esteticament parlant tambe en el vessant psiquic de l,Estetica, estimar-se un mateix i una mateixa ja per la simple percepcio, pero admetem-ho: EL SER HUMA ES L,UNIC DE LA CREACIO I PRIMER EN TURPITUD QUE REQUEREIX LLARGS I COMPLICATS ACTES RITUALS D,ACLIMATACIO A TOTS NIVELLS.
Per aixo definirem definitivament nacio, nacionalitat i patria segons l,esquema senzill del tracte gastric de cadascu.
Aixi com la propietat immoble, moble i territorial depen del geni literal que des de l,any 1 de la creacio hi ha deixat rastre, cada esser huma, mitjançant l,aliment troba la seva pertinença territorial, la qual, en el mon de l,abastiment global, pot progressar a tot arreu del planeta, aixi, soc catala, pero, quan detecto que el porc em causa desordre a la cuina, puc entendre que el meu estomac obliga tota la sintesi dels meus enzims i sistema simpatic a pertanyer a alguna patria mes oriental que pas res que vulgui anomenar Catalunya.
I amb breus test de conformitat psicomotriu i nerviosa al particular, es plausible que la maquina, directament ens assigna proteccio i desti dins un territori globalitzat on el que ens falta per ser complets ho trobem a la pagina de tendencies i menjar favorit, de nosaltres.
I ara es on podem atacar el veritable perill de la multipatria, o be la patria que esborra les fronteres i deixa descansar el mapa. Cal que la maquina ens ajudi a SER ESQUERRANS SENSE PROVOCAR alla on territorialment, posem-nos-hi tristos o com vulguis, condueixen per la dreta, i el geni local sigui advers als nostres gustos base. Per tant, sigui musulmana o cristiana la meva patria organica, o sigui, la que dona vida i plaer a la meva manera de ser, jo estic invitat a desenrotllar una relacio permisiva amb el pernil, que complira la funcio de comunio en sentit indefugiblement i socialment geografic.
El poble catala esta atacant aquest problema des d,un angle determinadament bo, la creacio de mites locals, i la recerca del gust veritable majoritari i minoritari que li permet posar-se en relacio fructifera amb tot el proveiment que ha d,identificar com a principal, i aquest es el punt que salva el mercader: amazon.com neix com uns grans magatzems virtuals on tota ansia, desordenada al quantum troba resposta satisfactoria. Em perdonara el sr. Bezos pero tots hem entes d,entrada que l,aparença publicista dels origens d,amazon.com es un gratacels de Hansel i Gretel que millor podem posar-nos en la labor d,ajudar-lo a canviar el seu simbol per una realitat menys agressiva amb el geni local. I aixo pot passar en el sentit de la motivacio retroalimentada o la retroalimentacio motivada quan hem convençut a una sola editorial de tractar amb el llibre kindle.
America mes d,una i de dues vegades, quan li era comunicada la meva situacio altament compromesa amb la politica de mes actualitat oferia davant meu asil, i en tenia prou acreditant els dos anys que hi va ser la meva mare Esperança treballant.
El problema, si fugia, no el resolia ni a Europa ni enlloc, donat que, posant-hi la vida per penyora va ser molt preferible activar la mevs veu i parer politicopoetic, que esdevenir un capo expatriat i curios.
La fidelitat patriotica es desenvolupa des de i fins al tracte digestivointestinal de cada persona, i es per aixo que el joc xines de les personalitats i caracters combinats ens indica que tots complim, humanament amb un tantum sensible de sentiment de l,exili, el qual, com una maltempsada, exigeix roba, i calçat adequats. Es el problema que van adoptar els coneguts sensibles a la tecnologia, una aporia de caire psiquiatric que els feia malestars imaginaris. El problema figuradament era espectacularment ben orientat.
Donem a la maquina la virtut d,organitzar tot el tracte comercial i el desplaçament huma. Es just el que se n,espera, de la maquina. Ella sap, perfectament que el cos huma i la seva ment davant l,ideal sexualitzat i domestic inclus jo em deixo arrosseegar mes enlla de qualsevol limit. Per aquest punt i no cap altre es on ens amenaça i no te mirament de l,ecurçar-nos la vida.
Ara be: la turpitud humana es recolza en la mateixa fraternitat: balena blava ha detectat amb tota seguretat clarament a la genomica quantica els veritables retrassats mentals que li han atribuit tot el paper de l,invisible servil, i goludament es divertien mirant la crema de Roma. Calculo que aquests els ha perdonat, perque el maxim perjudici han estat autolesions corporals, molt necessaries a l,hora de posar temps i espai amb la veritable enquesta resolta de desarroll al llarg de tota la vida, que els ha donat.
Es manta senzill de comprendre en l,imaginari: el mateix dia que Ramon Chese, en un apat, em crea hereu de la seva biblioteca personal, jo ja em sento, irreflexivament, preparant el trasllat dels seus llibres, encara en vida. Doncs les lesions han estat funcionalment la distancia radical amb una il.lusio avançada que no soste la lenta idea dels anys amb els quals acaba cobrant la forma previsible.
Alerta pel joc suïcida de la 'Balena blava'
L'ingrés d'una noia catalana en una unitat psiquiàtrica per participar en el repte desencadena l'alarma sobre les comunitats trampa
El desafiament viral va sorgir a Rússia entre adolescents que mostraven poques ganes de viure
Carmen Jané
Divendres, 28/04/2017 | Actualitzat el 26/05/2017 a les 15:38 CEST
 
 1
 
PERIODICO
L'ingrés en una unitat psiquiàtrica d'una adolescent catalana suposadament vinculat a un joc que indueix al suïcidi, un fet confirmat pels Mossos, ha disparat les alertes a Catalunya. El presumpte responsable és la 'Balena blava', un repte viral multiplataforma que ha provocat morts a tot el món des que va sorgir fa un any a Rússia. Desenes d'adolescents que s'han tret o s'han intentat treure la vida han anat seguint les instruccions d'un mentor a qui no coneixen i que els proposa un pla que condueix a la mort, fins i tot amb amenaces. Fins ara s'han registrat morts vinculades amb el repte a Rússia, Colòmbia i el Brasil, i s'ha estès l'alarma a Romania, Bolívia, Xile, França i el Regne Unit, entre altres països.
La Guàrdia Civil admet que a Espanya hi ha hagut més casos, però sense arribar al suïcidi, i que han sigut detectats per incidents puntuals. Hi ha hagut casos de joves que han sortit corrent just abans que els atropellés un tren mentre es feien un 'selfie' o que han publicat fotos gairebé penjant d'un terrat, que podrien estar relacionats amb el joc.
El cos policial alerta sobre el repte suïcida, que relaciona amb "comunitats perilloses com les que potencien les alteracions alimentàries com l'anorèxia i la bulímia o que indueixen al mal físic, continguts violents o que inciten a l'odi, racisme, violència o altres tendències delictives reprovables" que circulen per internet.
APROFITAR LA INSEGURETAT ADOLESCENT
Els primers casos relacionats amb la 'Balena blava' es van detectar a Rússia fa un parell d'anys en grups privats de la xarxa VKontakte, que seria el Facebook rus. L'alarma va saltar quan el diari 'Novaia Gazeta' va vincular l'alt nombre de suïcidis de menors entre el novembre del 2015 i l'abril del 2016 amb grups tancats de VKontakte que amb l'aparença de simples comunitats que parlaven sobre moda i bellesa captaven algunes joves per rebre correus especials. El diari revelava com a adolescents, alguna de tot just 12 anys, que hi expressaven els seus problemes personals, les seves inseguretats sobre l'aspecte o el rebuig social i, en alguns casos, les poques ganes de viure els començaven a inflar el cap amb tota una imatgeria de papallones ("perquè només viuen un dia"), "balenes que neden cap amunt" (perquè "decideixen quan moren" per desesperació) i altres temàtiques aparentment innocents però de doble sentit.
Els reptes
1. Talla't amb un ganivet escrivint «f57» a la mà i envia la foto a l'administrador del grup que t'ha convidat.
2. Lleva't a les 4.20 am i mira els vídeos de terror i psicodèlics que l'administrador t'envia.
3. Escriu «#i_am_whale» en el teu estat de perfil (#jo_soc_balena).
4. Lleva't a les 4:20 am i ves a un terrat (com més alt millor).
5. Talla't amb un ganivet i dibuixa una balena a la mà (o el braç). Envia-li la foto a l'administrador.
6. Camina pel terrat més alt que puguis trobar, atura't a la vora durant una estona.
7. Tenir una conversa amb «una balena» (un altre jugador o l'administrador) per Skype.
8. Ves a un terrat, seu a la vora amb les cames penjades.
9. L'administrador et dirà la data de la teva mort, l'has d'acceptar.
10. Cada dia lleva't a les 4.20 am, mira vídeos de terror, escolta música que t'envien els administradors, fes-te un tall al dia i parla amb «una balena».
11. Mira vídeos de terror i psicodèlics durant tot un dia.
12. Salta des d'un edifici alt. Treu-te la vida.
L'administrador dels grups --que es feia dir Philipp Lis-- n'escollia algunes d'especialment vulnerables i els feia passar determinades proves perquè demostressin el seu interès per formar part de la comunitat tancada, com ara endevinalles o fotos amb símbols estranys que havien d'enviar els membres. Tot anava embolcallat en un llenguatge críptic i amb referències pseudoliteràries i al manga (còmic japonès) per fer-los creure que eren "les escollides". 
DETINGUT EL CREADOR
Lis també va utilitzar la figura de l'adolescent Rina Palenkova, que es va tirar al tren després de penjar un 'selfie' a VKontakte en el grup F57, per crear un grup on va penjar un munt de vídeos i fotos relacionats amb suïcidis, incloent-hi el seu, que òbviament es va revelar fals. En un altre va plantejar un repte que va ser la 'Balena blava', un repte de 50 passos a completar en 50 dies que condueix al suïcidi sense embuts.
Al tal Lis, la policia russa el va detenir el novembre passat. Va resultar ser Philipp Budeikin (les transcripcions del ciríl·lic varien), un noi de 21 anys que administrava vuit grups diferents i que disfrutava manipulant els nois, fent que es llevessin a les 4.20 hores i es mantinguessin 'on line' fins a les sis del matí, quan la casa estava "tranquil·la". D'aquí venen algunes de les etiquetes utilitzades en els grups com 'Desperta'm a les 4.20', 'Casa tranquil·la', 'Mar de balenes', 'CuratorFindMe' o 'F57' que han circulat per les xarxes en els diferents idiomes.
Budeikin, que està acusat d'incitar set morts, va afirmar a un portal rus que després d'ell van sorgir imitadors, a qui s'hauria d'acusar d'altres suïcidis. De fet, VKontakte va anar tancant grups però se n'anaven obrint d'altres. Segons Budeikin, el seu únic propòsit era aconseguir molta audiència per captar publicitat i fer diners.
Aleshores, l'alarma ja havia saltat a altres països, entre ells algunes repúbliques exsoviètiques i del bloc eslau, des de l'Azerbaidjan fins a Romania i Polònia. A Colòmbia i el Brasil, on se li atribueixen més morts fora de Rússia, es desconeix qui ho ha continuat.
Facebook ha clausurat grups tot i que encara n'hi ha alguns de privats relacionats amb el joc i adreçats a usuaris llatinoamericans. A Instagram, la xarxa activa els mecanismes de prevenció del suïcidi quan es teclegen algunes etiquetes relacionades. Però els missatges també han arribat via Whatsapp i Twitter, i fins i tot hi ha qui busca que se'l convidi a seguir el joc.
Més informació
Així s'enganxen els adolescents al repte suïcida 'Balena blava'
 
'Balena blava', macabra incitació al suïcidi
 
Detectats tres casos del joc de la 'Balena blava' en un institut de Santa Coloma de Gramenet
Les claus
ADOLESCÈNCIA
Etapa de grans canvis en què cobren rellevància els iguals, el grup. Els que se senten o són exclosos, marginats, són més vulnerables. Hi perden influència els pares i adults, i la guanyen els semblants. 
LLENGUATGE SECRET
Les comunitats secretes tenen un llenguatge i uns codis propis per diferenciar-se dels altres i crear identitat. Els fan sentir especials. És el cas de les “balenes”, les “papallones”, les “princeses”...
TRENCAR EL SON I IMMEDIATESA
Philipp Budeikin, l'administrador detingut dels grups russos, afirmava que era fàcil manipular la gent quan dormia poc. Part del repte és llevar-se moltes nits seguides de les 4.20 hores fins a les sis del matí per connectar-se i rebre instruccions. El reforç immediat, fer cada dia el repte, el fa efectiu.
MANIPULACIÓ
El cansament, la incitació a seguir i a no rendir-se arriben a esgotar l'individu, que ja lidia amb la seva pròpia problemàtica. El grup exerceix un efecte de reforç en la conducta de manera que l'adolescent té por de fracassar i a fallar als amics si no segueix amb el que se li proposa, encara que sigui llançar-se d'un terrat.
TEMES:Reptes a internet
 1 Comentaris
INICIAR SESIÓN
 
 
Seguir
Compartir
Comentar como
Más recientes | Más antiguos | Comentarios destacados
 
eleusipoApr 30, 2017
Por lo que dicen, se trataría de un mecanismo colectivo de "Magia Negra".Tengan mucho cuidado, se trataría de gente llena de odio y sin principios. Tengan mucho, mucho cuidado. Saludos.
DenunciarCompartir
Me gustaResponder
Alerta pel joc suïcida de la 'Balena blava'
L'ingrés d'una noia catalana en una unitat psiquiàtrica per participar en el repte desencadena l'alarma sobre les comunitats trampa
El desafiament viral va sorgir a Rússia entre adolescents que mostraven poques ganes de viure
Carmen Jané
Divendres, 28/04/2017 | Actualitzat el 26/05/2017 a les 15:38 CEST
 
 1
 ballena-azul-2
PERIODICO
L'ingrés en una unitat psiquiàtrica d'una adolescent catalana suposadament vinculat a un joc que indueix al suïcidi, un fet confirmat pels Mossos, ha disparat les alertes a Catalunya. El presumpte responsable és la 'Balena blava', un repte viral multiplataforma que ha provocat morts a tot el món des que va sorgir fa un any a Rússia. Desenes d'adolescents que s'han tret o s'han intentat treure la vida han anat seguint les instruccions d'un mentor a qui no coneixen i que els proposa un pla que condueix a la mort, fins i tot amb amenaces. Fins ara s'han registrat morts vinculades amb el repte a Rússia, Colòmbia i el Brasil, i s'ha estès l'alarma a Romania, Bolívia, Xile, França i el Regne Unit, entre altres països.

La Guàrdia Civil admet que a Espanya hi ha hagut més casos, però sense arribar al suïcidi, i que han sigut detectats per incidents puntuals. Hi ha hagut casos de joves que han sortit corrent just abans que els atropellés un tren mentre es feien un 'selfie' o que han publicat fotos gairebé penjant d'un terrat, que podrien estar relacionats amb el joc.

El cos policial alerta sobre el repte suïcida, que relaciona amb "comunitats perilloses com les que potencien les alteracions alimentàries com l'anorèxia i la bulímia o que indueixen al mal físic, continguts violents o que inciten a l'odi, racisme, violència o altres tendències delictives reprovables" que circulen per internet.

APROFITAR LA INSEGURETAT ADOLESCENT
Els primers casos relacionats amb la 'Balena blava' es van detectar a Rússia fa un parell d'anys en grups privats de la xarxa VKontakte, que seria el Facebook rus. L'alarma va saltar quan el diari 'Novaia Gazeta' va vincular l'alt nombre de suïcidis de menors entre el novembre del 2015 i l'abril del 2016 amb grups tancats de VKontakte que amb l'aparença de simples comunitats que parlaven sobre moda i bellesa captaven algunes joves per rebre correus especials. El diari revelava com a adolescents, alguna de tot just 12 anys, que hi expressaven els seus problemes personals, les seves inseguretats sobre l'aspecte o el rebuig social i, en alguns casos, les poques ganes de viure els començaven a inflar el cap amb tota una imatgeria de papallones ("perquè només viuen un dia"), "balenes que neden cap amunt" (perquè "decideixen quan moren" per desesperació) i altres temàtiques aparentment innocents però de doble sentit.

Els reptes
1. Talla't amb un ganivet escrivint «f57» a la mà i envia la foto a l'administrador del grup que t'ha convidat.
2. Lleva't a les 4.20 am i mira els vídeos de terror i psicodèlics que l'administrador t'envia.
3. Escriu «#i_am_whale» en el teu estat de perfil (#jo_soc_balena).
4. Lleva't a les 4:20 am i ves a un terrat (com més alt millor).
5. Talla't amb un ganivet i dibuixa una balena a la mà (o el braç). Envia-li la foto a l'administrador.
6. Camina pel terrat més alt que puguis trobar, atura't a la vora durant una estona.
7. Tenir una conversa amb «una balena» (un altre jugador o l'administrador) per Skype.
8. Ves a un terrat, seu a la vora amb les cames penjades.
9. L'administrador et dirà la data de la teva mort, l'has d'acceptar.
10. Cada dia lleva't a les 4.20 am, mira vídeos de terror, escolta música que t'envien els administradors, fes-te un tall al dia i parla amb «una balena».
11. Mira vídeos de terror i psicodèlics durant tot un dia.
12. Salta des d'un edifici alt. Treu-te la vida.
L'administrador dels grups --que es feia dir Philipp Lis-- n'escollia algunes d'especialment vulnerables i els feia passar determinades proves perquè demostressin el seu interès per formar part de la comunitat tancada, com ara endevinalles o fotos amb símbols estranys que havien d'enviar els membres. Tot anava embolcallat en un llenguatge críptic i amb referències pseudoliteràries i al manga (còmic japonès) per fer-los creure que eren "les escollides". 

DETINGUT EL CREADOR
Lis també va utilitzar la figura de l'adolescent Rina Palenkova, que es va tirar al tren després de penjar un 'selfie' a VKontakte en el grup F57, per crear un grup on va penjar un munt de vídeos i fotos relacionats amb suïcidis, incloent-hi el seu, que òbviament es va revelar fals. En un altre va plantejar un repte que va ser la 'Balena blava', un repte de 50 passos a completar en 50 dies que condueix al suïcidi sense embuts.

Al tal Lis, la policia russa el va detenir el novembre passat. Va resultar ser Philipp Budeikin (les transcripcions del ciríl·lic varien), un noi de 21 anys que administrava vuit grups diferents i que disfrutava manipulant els nois, fent que es llevessin a les 4.20 hores i es mantinguessin 'on line' fins a les sis del matí, quan la casa estava "tranquil·la". D'aquí venen algunes de les etiquetes utilitzades en els grups com 'Desperta'm a les 4.20', 'Casa tranquil·la', 'Mar de balenes', 'CuratorFindMe' o 'F57' que han circulat per les xarxes en els diferents idiomes.

Budeikin, que està acusat d'incitar set morts, va afirmar a un portal rus que després d'ell van sorgir imitadors, a qui s'hauria d'acusar d'altres suïcidis. De fet, VKontakte va anar tancant grups però se n'anaven obrint d'altres. Segons Budeikin, el seu únic propòsit era aconseguir molta audiència per captar publicitat i fer diners.

Aleshores, l'alarma ja havia saltat a altres països, entre ells algunes repúbliques exsoviètiques i del bloc eslau, des de l'Azerbaidjan fins a Romania i Polònia. A Colòmbia i el Brasil, on se li atribueixen més morts fora de Rússia, es desconeix qui ho ha continuat.

Facebook ha clausurat grups tot i que encara n'hi ha alguns de privats relacionats amb el joc i adreçats a usuaris llatinoamericans. A Instagram, la xarxa activa els mecanismes de prevenció del suïcidi quan es teclegen algunes etiquetes relacionades. Però els missatges també han arribat via Whatsapp i Twitter, i fins i tot hi ha qui busca que se'l convidi a seguir el joc.

Més informació
Així s'enganxen els adolescents al repte suïcida 'Balena blava'
 ballena-azul-2
'Balena blava', macabra incitació al suïcidi
 Un institut comunica que diversos alumnes podrien estar jugant a la Balena Blava
Detectats tres casos del joc de la 'Balena blava' en un institut de Santa Coloma de Gramenet
Les claus
ADOLESCÈNCIA
Etapa de grans canvis en què cobren rellevància els iguals, el grup. Els que se senten o són exclosos, marginats, són més vulnerables. Hi perden influència els pares i adults, i la guanyen els semblants. 
LLENGUATGE SECRET
Les comunitats secretes tenen un llenguatge i uns codis propis per diferenciar-se dels altres i crear identitat. Els fan sentir especials. És el cas de les “balenes”, les “papallones”, les “princeses”...
TRENCAR EL SON I IMMEDIATESA
Philipp Budeikin, l'administrador detingut dels grups russos, afirmava que era fàcil manipular la gent quan dormia poc. Part del repte és llevar-se moltes nits seguides de les 4.20 hores fins a les sis del matí per connectar-se i rebre instruccions. El reforç immediat, fer cada dia el repte, el fa efectiu.
MANIPULACIÓ
El cansament, la incitació a seguir i a no rendir-se arriben a esgotar l'individu, que ja lidia amb la seva pròpia problemàtica. El grup exerceix un efecte de reforç en la conducta de manera que l'adolescent té por de fracassar i a fallar als amics si no segueix amb el que se li proposa, encara que sigui llançar-se d'un terrat.
TEMES:
Reptes a internet
 1 Comentaris
INICIAR SESIÓN
 
 
Seguir
Compartir
Comentar como
Más recientes | Más antiguos | Comentarios destacados
Avatar for eleusipo
eleusipo Apr 30, 2017
Por lo que dicen, se trataría de un mecanismo colectivo de "Magia Negra".Tengan mucho cuidado, se trataría de gente llena de odio y sin principios. Tengan mucho, mucho cuidado. Saludos.
DenunciarCompartirMe gustaResponder



Comentaris

Entrades populars