La por de creuar el carrer
El setembre del 78, despres de fer neixer la meva consciencia, la mare em va indicar, al semafor de sota casa, amb una mirada al extrem, que dirigis el transit amb els meus germans per la ciutat. Automaticament vaig passar a seure en un lloc de domini, als autobusos Pegaso, i adults al espera del semafor de corte ingles amb fontanilles es decidien a cremar el meu braç amb cigarretes. Ara utilitzo aixo per trempar, davant James.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!