El Día que vaig tenir James a tocar

Jo ja había dedicat totes les meves hores al Eucaristía, i deixava volar el jo mateix a ple cel.

Em vaig posar els Texans or vell de quan pesava vint quilos mes, i amb un ajustament de CAP rapat al jersei i el basto, vaig enfilar el carrer Colom per la mitja vía sense atendre cotxes igual que xarlot, inclus illornt-lo, a it carrer exclamo eureka! I en l,angle quantic veig un home totalment empes per la força inconscient que jo provocavs cent sssst, i girant el cap noranta graus des del carrer avenir CAP on jo era, abajs de doblar la cantonada. Em vaig autoestimular com a home molt enfadat porque havien copiat la meva identitat, i al tombar el carrer i ser aAvenir, el primer que em mira li foto gestos amb el basto alçat i molt cabrejat. Era el putu James, al sortir del quiosco del Jeroni, el vaig reconeixer.. el va emetre uns sons guturals al meu sospir de James! Tot esta per desarrollar,,,