EL LLIBRE MÉS ESPERAT DE PAU BIELSA

Vull que consti de manera clara en les consciències que desperto que només puc, després d'un extenuant exercici amb les vies reptilianes per tal de perdonar les toxicitats que rebo ara no tantes, amb finalitat cristiana, és clar, però més funcionalment: a tothom li passa quan rep un desaire maleducat, que tendeix a fer sacrifici de la millor i encara no existent versió de si mateix. Desenrotllar la sensibilitat sempre ens posa davant el fantasma literal del suplici martirològic, i aquesta és la valentia que poso per tal que, esclar, la millor versió de mi mateix pugui ser un fet real.
Molta gent espera amb candeletes el meu llibre de l'antimare.
Si sóc sincer, no tinc encara manera d'abordar-ne la redacció, i els continguts estan adequadament desats, no pateixis per això.
Els 2009 la meva germana va fer un salt al buit i al veure venir les responsabilitats mundials que ella havia ajudat a conjurar, ens va deixar a la nostra sort, a mare i a mi, el Jordi també.
La situació aleshores va esdevenir demencial: el mantra que no em parava de repetir era la cançó Skid Row, i James sap com, en el vers
SOMEONE SHOW ME THE WAY TO GET OUT OF HERE
Els amics m'escarnien quan els expressava el meu pur sentiment de no tenir on caure mort de manera decorosa, ho interpretaven com a signe de pobresa.
A les nits en la cadena vintage em posava Shine On, de James. En un desmai no em vaig parar de repetir NO EM SOTMETO, NO EM SOTMETO i despertar-me un quart després recordant-ho amb forces momentàniament renovellades.
La doctrina que vaig compartir amb el mentor Cubells em permet diferenciar un contingut, quan apareix a la consciència de quan apareix al pensament, i sobretot, de quan el cos s'hi ha adaptat i completat el canvi. Això em fa poder abocar sense error la meva atenció completa dins l'exacte moment de risc lunar en el qual el cos humà s'està reiniciant a temps real, el meu i el dels meus, el finíssim discrimine mortis en el qual el canvi s'instal·la en el cos huma i aquest té la potestat d'engegar-lo i directament morir-se.
ES UN ACTE D'EPOPEIA REAL I HUMANA que recentment he sincronitzat el canvi de James cap a una vida més enretirada, juntament amb la solució de l'antimare per la mare mateixa, i finalment la meva submissió a les regles del jubilat dependent que ara sóc. La bruixeria ha estat la meva genialitat, si mires bé, perquè jo no vaig deixar anar la penyora del meu aclimatament fins que no ho hagués fet l'Esperança i el James, i em situava l'últim com Seneca de la rondaia mallorquina, per sortir de la cova i encomanar el diable que prengués la meva ombra. CENTENARS DE VEGADES HE FET EXACTAMENT AIXÒ.
EL dia del meu aniversari, al passat gener, vaig concentrar-me fix en tot el que es demanava de mi, i al mirar el pastís imaginariament vaig concentrar-me en la vida.
TInc molt present que la figura de l'antimare la desitgeu molt en la meva literatura, l'he de fonamentar, perquè sóc honest si us dic que, fins i tot quan tot estava per resoldre jo encara tenia forces per mirar l'essencial del desaire de la progenitora i rescatar-ne alguna traça de les antigues i rialleres complicitats.
Aquest nadal, junatment amb EL SECRET DE LES CRIATURES exposaré BON DIA, MAMA un quadre abstracte que prou evidencia l'enigma que ha suposat, fins fa ben poc, el dia què podria portar.
fa sis setmanes vaig entrar a la suite meva a les quatre de la matinada murmurant molt baixet ara vaig a fer a la finestra allò que vaig veure fer al llus i al nasi, no va passar dos minuts la tenia dreta cridant. EL SEU COR, EL MEU COR, EL COR DE JAMES I EL COR DE SOFIA WELLESLEY SON UN.