Si una ment de les veritables categoria setmanes cal prendre esment donar a la Núria
Si volem comprendre globalment com funcionen les categories humanes, i després les divines imaginem a tall d'exemple un parvulari: en aquest parvulari totes les criatures volen sempre jugar al joc que cadascú estimar més per si mateix. A l'hora de triar el joc naturalment tots ells saben d'on ve aquest joc i la fiabilitat que els marejos tots i cadascun la persona que a més aquest joc. I a part la persona que ha emès aquest joc mereixo desconfiances en dependència exacta de la persona que desarrolla ella mateixa o sigui la categoria dins de la qual està inscrita per pròpia voluntat i efecte de comunicació global. Naturalment el nen del parvulari que és més a fi A la categoria Personal de l'emissor del joc agafar per força el paper de líder natural s'entén molt bé ha de parlar el primer aquell aquí la corda faci vibrar per parlar al primer. Això resolt perfectament tot el problema que s'ha escrit abastament sobre la falta de iniciativa l'actiu i el passiu el que es va pel canvi el que és dolent etcètera etcètera
La tria de la pròpia categoria és molt temprana per escollir la pròpia categoria només cal veure un reguitzell de colors o qualsevol catàleg dins el mateix espècie diversificat i el mateix va bé i et tira cap a la complaença donat triar concreta. Seran possibles El parvulari s'organitza solen per en relació el joc categòric que se li proposa el vencedor serà sempre categòricament el mateix el perdedor serà sempre categòricament el mateix no existeix la categoria de pensador i depredador humanament parlant sí, divinament. I fins i tot en la categoria divina de pensador i fins i tot la categoria divina de derrotat existeix la gran varietat de narracions que confonen els els papers d'una manera idèntica a com un nen saps que poleix de ser etiquetat. L'etiqueta cap propina me les persones és una demanda d'informació dins les mateixes persones relativa el problema Personal que veu el qui posa l'etiqueta cada dia al Seu entorn
Si volem comprendre globalment com funcionen les categories humanes, i després les divines imaginem a tall d'exemple un parvulari: en aquest parvulari totes les criatures volen sempre jugar al joc que cadascú estimar més per si mateix. A l'hora de triar el joc naturalment tots ells saben d'on ve aquest joc i la fiabilitat que els marejos tots i cadascun la persona que a més aquest joc. I a part la persona que ha emès aquest joc mereixo desconfiances en dependència exacta de la persona que desarrolla ella mateixa o sigui la categoria dins de la qual està inscrita per pròpia voluntat i efecte de comunicació global. Naturalment el nen del parvulari que és més a fi A la categoria Personal de l'emissor del joc agafar per força el paper de líder natural s'entén molt bé ha de parlar el primer aquell aquí la corda faci vibrar per parlar al primer. Això resolt perfectament tot el problema que s'ha escrit abastament sobre la falta de iniciativa l'actiu i el passiu el que es va pel canvi el que és dolent etcètera etcètera
La tria de la pròpia categoria és molt temprana per escollir la pròpia categoria només cal veure un reguitzell de colors o qualsevol catàleg dins el mateix espècie diversificat i el mateix va bé i et tira cap a la complaença donat triar concreta. Seran possibles El parvulari s'organitza solen per en relació el joc categòric que se li proposa el vencedor serà sempre categòricament el mateix el perdedor serà sempre categòricament el mateix no existeix la categoria de pensador i depredador humanament parlant sí, divinament. I fins i tot en la categoria divina de pensador i fins i tot la categoria divina de derrotat existeix la gran varietat de narracions que confonen els els papers d'una manera idèntica a com un nen saps que poleix de ser etiquetat. L'etiqueta cap propina me les persones és una demanda d'informació dins les mateixes persones relativa el problema Personal que veu el qui posa l'etiqueta cada dia al Seu entorn
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!