Guarets Lucanescos
Estimo el meu poble, i el meu poble parla i es comporta sempre catalanament, cosa que em fa estimar el doble.
De la catalanitat aprecio especialment la seva filopaganitat, el seu menyspreu pel sexe i el valor a les arts.
Em veig obligat a guaretar un mes la meva redacció de Farsalia. He rebut una descarrega conductista de part de la televisió secessionista, i mentre desgrano, si m,ajudeu, el significat d,aquest castig es impossible de concentrar-me. Suposo que ja m,explicaran.
Jo si que vinc a explicar: el catala, i en aixo no el molesti pas mai, te una tendència malaltissa a l,autocomplaença i a no donar cap senya de rebut res ni comunicar-se a la mínima manera com la cultura universal indica.
Heu d,entendre que, mirar de compondre un poema universal al bon catala m,exigeix la convicció que es possible que tot catala quan cal expressi allò que se li demana, des de qualsevol angle, si el demandant compleix amb un protocol estàndard, i acceptat internacionalment.
D,altra manera podem refer els acords. El que no podrà existir de cap manera llavorens, sera Farsalia.
Jo no disposo de mil anys per escriure-la: disposo de tres hores per donar-la per acabada i d,un minut per destruir la completament sense deixar rastre durant mes de setanta anys des del meu decés. Empero si vull completar-la, tinc tres anys justos per escometre be la tasca, segons acordat amb Antequera.
Jo no soc Riba, donat que respecto la legalitat vigent, i tots sabeu que el mestre de Vallcarca per subratllar la seva poesia solia estuprat cruelment nenes adolescents. I ell mateix confessa, ací
Mes enllà de la injustícia, dic jo
Jo, Pau BIELSA, dic que mes enllà de la injustícia no hi he d,anar mai, i que mes val cremar un Luca que no pas contravenir alguna imprevista essència del país que realment veta que la nostra literatura sigui quelcom agradable des de tots els punts de vista. Si aquest projecte me,l retallen, aixo no ha d,existir. Punt. El tres d,abril a la matinada, reemprendre els esforços. Tot.
De la catalanitat aprecio especialment la seva filopaganitat, el seu menyspreu pel sexe i el valor a les arts.
Em veig obligat a guaretar un mes la meva redacció de Farsalia. He rebut una descarrega conductista de part de la televisió secessionista, i mentre desgrano, si m,ajudeu, el significat d,aquest castig es impossible de concentrar-me. Suposo que ja m,explicaran.
Jo si que vinc a explicar: el catala, i en aixo no el molesti pas mai, te una tendència malaltissa a l,autocomplaença i a no donar cap senya de rebut res ni comunicar-se a la mínima manera com la cultura universal indica.
Heu d,entendre que, mirar de compondre un poema universal al bon catala m,exigeix la convicció que es possible que tot catala quan cal expressi allò que se li demana, des de qualsevol angle, si el demandant compleix amb un protocol estàndard, i acceptat internacionalment.
D,altra manera podem refer els acords. El que no podrà existir de cap manera llavorens, sera Farsalia.
Jo no disposo de mil anys per escriure-la: disposo de tres hores per donar-la per acabada i d,un minut per destruir la completament sense deixar rastre durant mes de setanta anys des del meu decés. Empero si vull completar-la, tinc tres anys justos per escometre be la tasca, segons acordat amb Antequera.
Jo no soc Riba, donat que respecto la legalitat vigent, i tots sabeu que el mestre de Vallcarca per subratllar la seva poesia solia estuprat cruelment nenes adolescents. I ell mateix confessa, ací
Mes enllà de la injustícia, dic jo
Jo, Pau BIELSA, dic que mes enllà de la injustícia no hi he d,anar mai, i que mes val cremar un Luca que no pas contravenir alguna imprevista essència del país que realment veta que la nostra literatura sigui quelcom agradable des de tots els punts de vista. Si aquest projecte me,l retallen, aixo no ha d,existir. Punt. El tres d,abril a la matinada, reemprendre els esforços. Tot.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!