L,arquetip, i no tant el poeta, del Poble

Ho pot fer cada nen catala tota la seva vida fixant-ne els resultats com li dongui la gana: un nen que ha vist l,onclo MIALET i li ha parlat de pipes abans d,emigrar a Valldoreix on te la germana malalta, aquest nen te avantatges, i cada cop que posi una cara ben orangutana, i cada cop que dolçament interroguen un Jai de les Guillaries per extreure,s al bruto futbol, el Jai i tothom cantarà, en algun mode reconeixible amb el temps, la cançó mes sordament, intima i secreta anhelada per l,home, i unes batalletes certes que no he sentit de ningu abans en les paraules exactes de la catorzena PUJOLA. Aixo es etern, amics, aixo ja no pot ni sap per on millorar. Gràcies Catalunya, fecundes espanyes, americans riallers i tota l,angla terra tant gla de profit no el preveia ni masinissa.