L,Ebre

L,Ebre i el llit que conte i l,immens latifundi que presta
Pels catalans exclusiu i l,art de sembra i guareta
Un evangeli paga i natural tot ell, una escola,
I l,etern delta, neguit de pagès i puters arrossaires,
Llisquen en fèrtil meat capaç de tota collita
Encara avui, pal.lor i trista enveja d,hidrofobs.
Sap ell sol, el pagès, com la terra mai no desertitzes
Si la ressales sovint, i el tros catala i Califòrnia
Som bessons a l,orgull garantit d,una glaeba perenne
I encara a mes, diríem, humans, pero el cor no m'hi basta.
Fou el bon succés que els nois de la lleva primera
Partiren en el Consell de guardar la Serra de Pandols
Sempre a la vista del flanc o el d'Ors en l,imaginable
Com una mare al merlet que fita la noble fillada
I prem el pit encara nodrint i li fuig un esglai tost.
Orwell ho procura aixi, i fetes tres pallassades, marxava.
El primer dia al combat, els feu el noranta per cent de
Tot l,homei, al següent replegaren un poc, i després, esperaven.
Testimonies encar, Fatarella solana, les bombes
I el malbaratament cada cop que un rustec raveja.
Folch ja hagué respost en testimoni avalable
Pel pare mare i germans, que els efesset hi guipaven;
Per cayla ja deixa clar la masovera Impol.luta
Mare de Selvas putot, que d,allò no anava la cosa.
I en l,entant Mialet, se,ls presentava a la ssena
D,api joliu flairant i amb un trevolet a l,orella
Tot fumant-se un bisont. I deixa que parles la sorpresa
Dels coneguts primer, el qui se,n fes una festa incallable.
Fou el mosso Balasch, de reüll i no sabent que era
Qui exclama: mare de deu i Josep! I li queia la pipa
Al matollar on s,estava esfogant amb una revista.