Despedides i final

i ara us hauré de deixar, pel company Carles, em presto
A obrir vials segurs a la ben capsigranya ventura
Un senyor barceloní, ves, Empero promet escriure,n
I riurem tots, aviat. Recordeu: jo soc el primer en caure!
I encara se solaça a la nit d,un agost i llagostos
Tot refilant el bolero i l,esprit Africa d,antanyasses.
Per pietat de parents i balances, germans i germanes,
Equilibrades a pars, Mialet, mori d,una bombada
Desintegrat en anar a l,encalç d,un incert avantatge
Pel seu tros, i la resta tranquils resta de mes dir-ne,
I lo Peret un cant enarta i Monsterrat a la capsa
De surgir tota la vida el desa en arribar fins a Naltros.
Be es aixo el que t,havia de dir, mira, i mes desseguida,
Te,n brillarà pel do d,amistat, minyonet, i de vida.