La meva guerra civil

quan l,onclo Josep de Maria
El rabadà morenas i amic de companys i de lladres,
Recorda , per lLA al petritxol jo tenia botiga
D,escamarlans fruiterars i algun dolç que nens malsonats em
Feien possible orientar, i les nits de caixa fecunda
Feina nul.la les varem petar entre tots Mialets i algun ximple
I preparavem el joc, començant d,una sola manera
Sempre et fas gras MIALET, i no se la vida a Barcelona
M,abernega alguna cosa potser millor petaria
Ben fogonada que no estar sempre llegint els successos
A la Vanguardia estafats per uns Perapois deshonestos
Sempre i haver de gaudir d,anagrames mirant les Esqueles.
En aquest mon de deu no es pot ni pixar mitja lletra!


Dits me company rabada, Josep MIALET de Teresa
Dita Maria solter seràs sempre si voto i arribo,
Pero de pipes a l,OM encara tinc tros per recórrer,
Com et coneixerem si volem vessar llàgrimes brutes
I beneir te la sort que seguirà essent bona cosa?
Et diem xato, i valdrà? Ets el mes bell i nosaltres
No toquem bruts pas res semblarà que es pugui malmetre,
I oblidarem, si no volem menjanse la llengua:
L,alber es arbre de riu i es blanc si feliç i es negre
Quan empelussa el fullam al revers del seu espectacle
Digues te Albert, i la resta veurem, i sabrem, a reviure!