el somni de la llibreria mataronina

Fou la mateixa nit primera del gener del Dosmilple em figuro alentit per un premi literari de Fivaller, fet que era bastant en tot el somni, i venia a advertir: RECORDA PAU, EL ROBAFAVES!
Rebia tracte vexatori i humiliant variat i complet, pero nomes físic, quan en tenia prou m,entaforava tot jo seient com en un torn en la soca d,una ALSINA surera i accedia a un palau de tres-cents cinquanta metres quadrats on tots patien una mica de la vista pero ens agrada em, menjàvem, fèiem l,amor i durava sempre, i un cop reparat, com una foto, restava assegut a la soca i ja podia sortir o si em descobrí en, era igual.
Recordar, per favor, el forçós i rigorós dejuni al noranta-cinc de premis efusives i emocionats al meu geni, dons podien fer trempar l,impotent que jo personalment torturava des-de feia moltes dècades, tres per ser exactes, precisament en aixo, i encara VS tenir posseïda la MIALET fins que em vaig negar en rodó a seguir prenent risperdal.

El gran premi del somni, verdaderament, era el paisatge, tot natura, tot per on córrer, i quasi res tocat humanament, o res, si creiem que els camins venen de deu.