Tenir Identitat

 Identitat en donen i en regalen des del simple entrecot a les herbes d,una vaca legal passant per qualsevol acció, humanament de soledat meditada, o menys. Quan l,ESCURRIBULTUS pren la paraula aleshores la identitat es perd amb tanta facilitat com va ser beguda, imaginem el quadre, un noi bevent una Fanta a l,urinari mentre la pixa al mateix temps.

És exactament aquest el problema que els savis presenten com IDENTITAT. No es refereix a identitat en si sinó a un cert Muscle de virtut i medalla a la conducta infeliç i trista.

Tothom sap que empoderar-se de raons que s,escolten i presten cabal i respecte és algo molt difícil i escadusser, i si la relació social no fos un femer de les accions hipnositzades, i del VIUREDEMÀ resultaria en llum verd, i sense violència, als qui proposem un camí traçat, el cas és que si de joves ens declarem proclius a traduir l,obra d,exili d,Ovidi, aleshores abans del temps que hi arribem a voler dedicar, apareix un campió que se,ns emporta el ramat.

Aquest és l,armari dels sublimaires, els qui pateixen tota sort de desarreglos en la Comunciació Sensitiva i necessiten l,ambrosia poètica als seus recs, i posant pedres a la riera original desvirtuen un projecte primigeni de natural honest, que es veu menar a la desesperança i delicte per continuar.

Atropellar els projectes del poeta que neix i reïx a mida que neix, a mida que reïx és el mateix que beure-se,n la sang i abocar la poesia universal a l,apocalipsi completa de si mateixa, a tots la poesia, a tots els poetes, antes que algú neixi i reïxi una mica més dissimuladament però descarada i valenta també, a arranjar els defectes del parenostre.

Sentir-se nomenar “rei” als més senzimples actes de comunicació, avala la realitat de l,idèntic, temporalment si més no però també ferma, com l,atleta ivaçós se sent ferm i lleuger a la vegada tenint-se sobre les plantes, ossia Aquil.les.