“VALORACIÓN PERSONAL”

 Les enigmàtiques queixes dels meus col.legues via estretament i estricta secreta, doncs corren perill sempre de sospitar d,haver-se comunicat personalment amb mi: no és tanta mancança de seguretat del cutis com el bassal, en efecte, del novè de Farsàlia, ple de serpents que fa decidir Cató d,Útica establir científicament per primer cop, any 50 aC, que les aigües begudes d,animals verinosos no en resulten enverinades.

El camp metafòrica antes i després de la vida social i la relació laboral és el mateix: LA CUINA I ELS SEUS ELEMENTS (aliments).

Rossini es dedica al jubilar-se a posar receptes, KFC parteix d,un jubilat, etcètera.

Persona significa això, i malgrat les maneres i pereses, cal animar els nois de tres a divuit, que trobin manera ben assertiva, inclosos insults, per queixar-se, inclús practicar-hi el rehearsal de rehearsal de manera autèntica REIVINDICATIVA i ALEGRE.

Aital és la font de tota doctrina de coneixement i encara, de mesura humana dins els propis límits. El TABÚ del menjar de carn humana la quitxalla el comprèn jugant, amb xistos estimulants, i el nonagenari dedica la seva comprensió i experiència per simplificar l,aliment. No oblidis que d,aquí, volem dir d,aquesta lliçó de pàrvuls s,origina tota doctrina filosòfica, literària, de salut mental (maniàtica) i religiosa. Resulta la gran energia de llibertat, emperò llibertat, tot s,ha de desenrotllar de zero, no és assequible a toti, i resulta un estat propi de naixença que es pot escatir, distingir i aïllar, EN parlarem.

LONGA VIAST, PROPERA! Nobis habitabitur orbis ultimus a terra terra remota mea!

L,esclavitud és un estat natural i mandat de Déu es miri qualsevulla angle que es miri: el filtre dins la relació laboral i la seva injustícia intrínseca son tan solament això, un filtre, una imatge, prèvia a la idea llur veritable, ossia, naturalment impepinable, ineluctable i imperativa.

És possible que la raó d,esclaus, i esclaves, en relació a la de dones i homes, etcètera, lliures, sigui de dos per dos, talicom jo reconec pel que em toca de prop.

El conte del COCO (llatí = Cacus, el cuiner) estimula partint de la papil.la gustativa els infants la imaginació, i la canalla sublima des de l,aliment amb qual s,identifica: d,aquí neix el valor, la persona sorgeix en aquest inici, i el desenvolupament científic i cultural en general inclou des d,aquest principi tot el PANTUNERU i ventall de relació social.

¿És per riure, comprovar com les edats humanes, més enllà dels 60 hiverns tinguin aquesta basarda especialment viva, allò que antes fos un conte? Han conservat, els qui ho tenen, un cos salvat de corrupció a l’edat, i else suposa un contratemps enorme pensar en la sort que pogués ser destruït de manera natural, ara precisament que són aprop en la cursa de l,estètica mortuòria, patxoca al taüt, nediuen.

El que tenim tots a favor en tal edat del narinant és literalment la lletra mateixa: Pitàgores s,autorepresentà com un heroi sortit de la Ilíada, o sigui, va renovar la patent de l,espai identitari. Això es féu i se fa i se farà exactament de la mateixa manera: quan tingueu alguna queixa de mi, dirigir-la a la persona d,Euforb.