MEMÒRIA DE DÉU I LA CONSCIÈNCIA

El geni d’Ovidi era infinit: tot pinta que va organitzar la cremació directa de tots els exemplars (amb numerus clausus, OSSIA: controlats DES DE L'ESTAT ROMÀ EN LA SEVA TOTALITAT) de la seva ARS AMATORIA, mitjançant un conjur de set-cents versos fet a correcuita (Ibis, que respecta menys la norma del bissíl.lab en final absolut de pentàmetre = moda heretada de Tibul) perquè després del discurs de Cèsar August al Senat Romà, i aguantant unes renyines que no havien tolerat ni els enemics de Ciceró, praesens conspicuus deus te, amb l’única guia de TRISTES, 2 mitjançant entrevistes la recuperés tal i com era, desmostrant així l,universal inexcusable de la força de l,estil, de la força de l,amor.

el mal ja era fet, lo de menys era el text en si, que cabia preservar-lo amb convenciment del príncep del senat.
Fruit d,una juguesca amb August com tantes a la seva vida, és doncs la seva Art Amatòria.

La ubicació, la geolocalització, el sotmetiment de Déu ja no s’estilen, ara està de moda acorralar la consciència amb les mateixes armes deshonestes que l’anterior. I així passen el temps sense fer res els qui vesteixen de celèbritis de la ciència.,.
Enviat des del meu iPad

DONCS ARA, A MI EM TOCA VESTIR-ME DE CONSCIÈNCIA, FOT.,.