Estrats, i poeta del poble

 Els amics, els subalterns i els sobrealterns per al poeta universal desitgen amb totes ses forces que res no canviï, que segueixi fent el mateix poema sense progrés, i ell, el poeta, desitja vivament obrir les portes d,un poema en comunitat unànime. 

I tira mà dels estrats, i, el poeta, obliga a llei parmenidea les consultes en minuts de rellotge, glòria del Fèisbuc, i tal com hi entén i talicom, de moment continua.

EL QUE ÉS, ÉS. I EL QUE NO ÉS, NO ÉS!

Parmènides d,Elea, sVaC.

Amb la llur travessia de pors i emocions infinites, el poeta del poble, amb tot el descrèdit que arrossega tal ànsia històricament després de Claudi Claudià, o d,encara anteriors, gloriosos a l,època d,or, ha d,obrir via per matollars i esbarzerars psíquics de màxima desassossec i desconhort.

Creer a pies juntillas

resulta una paràbola extreta de les dansarines que són dones, i per això la violència al gènere en concordança d,adjectiu (juntillas) en substantiu, o nom (pies).

Els estrats de Broll i Borboll que prodiga en anys alterns l,intent poètic autodisfressat d,engany vistes al cicle, reïx com mai ho haguera pogut fer, i els displicents, naturalment són conduïts a la reflexió tolerant: la seva mala llet realment no indica desacord, per què? Perquè el resultat dirà d,ells, dirà d,elles en termes d,igualtat i estricta democràcia, i no seran ni traïts ni faltats a l,exquisida expectativa.

ALITER NON FIT LIBER

Eiha una doctrina, dins el mundillu de la Nostra Filologia Clàssica (classis, classis = estol militar, en deriva poesia i milícia, i,e. Garcilaso i, antes, Ovidi, Amors, 1,7 terme que dispara Gal, ALIAS Pau a totes llums com a tret de sortida antes del primer mil.lenni a.n.D) que resa, probablement eihavia una versió de l, Odissea d,Homer que prodigava molts més versos amb la matança dels pretendents. I aixina passem els paperets amb alegria joliua de Postadolescents.