Presumpció De Perversitat Professional

 

Llibertat de Càtedra em resulta, al semblant o igual que el terme hores extra un cartutx de recurs extrem, com quan el país està a petar i se t,escapa un esternut en forma, ja d’esvàstica ja, i milló, de melodia de la Infernacional Socialista.

Per què? Evidentment la maduració personal comunament es va resolent tot al llarg de la vida, i no solament abans just de la majoria d,edat: els professors posem diatribes, precisament les que no hem pogut entrendre mai i resten encara irresoltes, la majoria només poden arribar a bon terme esmerçant set anys al Tibet, com qui diu.

Rang militar de capità teníem els catedràtics mentre manava la dreta, i era un pilar fonamental que sostenia la llibertat de càtedra.

La deriva del psiquiatre inclou un lloc d,honor a les arts i sos sequaços. Diner torna a diner.

Discapacitats de tots nivells mentals i físics tenen sempre un lloc d,honor a la paradeta artísticamusical especial i específicament en el panorama Estatunidenc, des que un arranjament de bongos i trompeta es pot enviar per telegrama, l,Estat compensa els dissortats salutífers amb aitals avantatges, així les sessions londinenques del gran Howlin, Wolf.

El professor problemàtic, si simplement no existeix pot rebre el bàlsam que nois i noies simbòlicament li propinen sempre a l,inconscient, així, en Pau amb un tumor cerebral benigne, un PENYAL AL CRANI rep el conhort del noi que, en una aula de castigats obligat a copiar un mapa peninsular esborra el PENYAL DE GIBRALTAR sota el mar Mediterrani.

I la conversió religiosa sexual de SOFÍA?

Next step, the wizard!