Inèrcia De La Percaça

 La màquina intel.ligent (brain machine, Kaufman 1.932:) posseeix tot el coneixement de les divises a nivell individuinfinitesimal, i pertany als estats del G-algo, pel que sé (G-7, G-20, G-21, &c.).

De manera que la màquina sap:

1. Què t,interessa comprar.

2. Quan t,apareix el rampell inconscient de la nova necessitat.

3. Quant consideres que resulta un preu bo.

Sol ser el que s,anomena estar dins, estar fora, i la mateixa màquina ho respecta amb règim tautològic, democràtic i reductible, i amplificable, a paradoxa.

El resultat és allò que entenc com “PARTITURES AMARGUES”: un cop rebo l,obsequi, doncs pateixo una sort de lipotímies anímiques que molts cops em fan trigar inclús a obrir el paquet de correus.

A vegades demano cançons que puguin costar de descàrrega cèntims a l,iTunes i altres, están trabajando en ELLOUUU —presumeixo.

Eiha una economia possible que tracti el coneixement EX-QUAESITIS amb més honestedat? Ja no serà mai temps d,això, inclús em compensa que les versions de descarrega retrassin els meus HATERS DE considerar que mai no vaig escoltar un disc que encara tinc en cel.lofana, un llibre que no he obert, etcètera, sense entendre que vivim el segle de la informació i mirem tots que continuï, amb els MOMÈNTUMS que ens don de tant en tant.

Una cosa va per l,altre, paradoxa, deia? —NATURAL!