Les Claus Neonazis
Per situar-me sempre a l,armari mig obert l,alumnat pretenia la meva basarda amb els oficiosos agents anti-gai:
Quan discrepàrem, temps ha amb els neonazis ells em feien una clau per reduir-me i jo col.laborava sotmetent-me de cos.
Ells tenien el mateix projecte de succés i de vida que jo, i tan aviat em recordaven que em recordés de la paupertat santcugatenca quan fos poderós, com m,ho refrescaren a la pressa amb un cop violent, però de codi pur, a l,espatlla dreta en encreuar-nos, camí de casa a Mira-sol, i de Mira-sol a casa, passeig del baixador i Orquidia, on jo vivia.
Vaig somiar el Ricard que m,atorgava dues cases, com havia convençut la mare de l,heretat temps ha.
Les cases també són els poemes. I l,agressivitat, no es categoritza, com el preu de la gasolina, un totem del totarreglat. I la poesia, la poesia no s,enquaderna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!