POEMA

L,home nou

En l,experimentar un dia sense fi
Una mirada a la fi
Lluitant perquè no m,espanti
Ja aparegut alegre com quinze
Primaveres l, arenga
Renovellada perquè una riallada
torni a fer clar el que de mi deso
A l,òptim que decideix el tacte.
Ell i jo serem, amic, ell i jo ja som.


2
que deuen voler aquesta gent
Un home nou afinant -se a l,histrio
Dels seus anys favorables
I poc exigents, el límit d,or
A la meva regular i insulsa
Existència. Un bombó
De rellotgeria,  el noi,
alça la mà, Pau, aquest ocàs
el Desitges!