L'arbre de la Vida
La meva predilecció total per la manera de viure segons la llei muslmana, inclosa la Sharia, és resultat immediat de reconèxier els moros com la civilització única que sap poder catalitzar i desllorigar problemes que tenen, i molt, a veure amb l'erspiritualitat i el tracte sa i fructifer del cos i la ment, que, els occidentals abernegats amb luxes que a la summa ens fan riure i pixar cerveses inútilment no reparàvem en quina zona l'anima nostra havia quedat envescada en el fang merdosot de la ignomíinia i la vida a mode de ramat subnormal que vibra a qualsevol crida.
Només els ha calgut, als muslims uns cent seixanta vuit anys, prova de foc des de l'invent de la fotografia, amb totes les perversitats associades a aquest invent (quan, poc abans de morir Verdi, els teatres van rebre llum elèctrica, era aquest fet emprat per prestidigitadors que aparentaven apagar dues-centes espelmes alhora, amb una ordre simple) d'insistir sobre el mocador i el vel com a parts realment indiscutibles del seu costum, innegociables, bo i esperant que el miracle de la fotografia i el cel·luloide deixés d'una vegada d'enfonsar el Maine i tornar-hi amb un destell de BOhèmia encara més infame que no assolia compartir res, sinó, simplement una emoció.
QUan el professor Ballart ens va ensenyar, l'any 94 els grans intents de revifar l'escolàstica de la disciplina retòrica de l'antiguitat, intents sobretot de la FRança dominada pels apunts de Saussure, la qual, quan aconseguia un avenç, passava a ser justivficada direcrtament per les AMèriques, que, en el gest de fer cas al desenvolupament d'una neergia poderosa realment miraven de tornar a tapar el forat que molt honestament bastien entorn el do de la paraula a la luterana caníbal, ja el primer dia va topar amb lq pregunta de l'estudiant: COM PODEM SABER, PERE, SI TENIM LA CLAU QUE EOBRE TOTES LES ATENCIONS HUMANES, QUE AQUELL O AQUELLA QUI HO FA MORALMENT ESTÀ FENT EL BÉ, I NO EL MAL?
George Gershwin va llavorar pefr a mi sol un camp ñplkeníssim de satisfaccions ben preparades per respondre a la meva idea sexoescloent de riquesa interior, amb el tòpic de la metapoesia.
Puc dir al corrent, i havenjt rebut presses de totes bandes, que el VIrgili, l'Ovidi i el LUcà els tinc ven instruits perque em diguin la lectura profunda de manera directa: l'exercici és mental i perillós. Per això, mes de la meitat dels versos que tracto els regalo als silencis de la història, que ho faci un altre, o jo d'aquí a un temps.
L?estructura del Bé, té unes fenomenologies i camps metafòrics de la convicció universal, o sigui, el treball que va fer, de pirates sobre tot, culturals, la Grècia des del segle sisè al quart aC. distintes de les estructures del mal, i per dir-ho musicalment, el bé s'apodera de la tonalitat (EL SÍ DE PARMÈNIDES) i el mal s'apodera de la modalitat (EEL NO DE PARMÈNIDES) RES O VE DEL NO RES, RES NO TORNA AL NO RES, LA MTÈRIA QUALSEVOL I TOTS POSSEEIX L'AUTOGENERACIÓ DES DE LA IDENTITAT, TOT I QUE EL GREIX ANIMAL FÒSSIL DIRIA JJO NO POT IRRADIAR-SE, ni el plàstic, això jo ho hauré de comprovar amb una visita cibernàutica al dr. Malet.
Deriva directament dels PPP de GLòria Swanson, aventuro, una maledicció pitjor que les pitjors: tota persona quolescent, i ni tan sols una nomfa que li faci entendre que rep rtespostas: així el mateix rabiós, posseÏt per l'urc, i venuda la seva ànima al primer circumval·lat d'una fotografia ben feta i tirada a la xarxa, esdevé, i sense cap ganes de tornar a provocar la ira dels déus (cal entendre, com a ira dels déus, una experiència que no ha rebut cap resposta amidada i misericorde, i la qual, en la confusioó total dels termes, ha estat una experiència realment confusa, i per no tornar-hi fixa a l'esperit.
La sola qüestió dins la qual un musulmà pot aparèixer agressiu, i estan tots adequadament adoctrinats, donat que, des de la Sharia, no perden mai de vista la mateixa condició antropologica i moral de la qual són i no han de deixar de ser mai, un exemple de civilització diferenciat, és la triple pregunta invasiva, i a 'igual que els nordamenricans, volen assegurar una geografia del quid pro quo per un cas de necessitat.e ha tastat la manera de viure folgada i amb al·licients materials, li crema al pàncreas el temible URC REIAL. N'hem parlat, un orgull que provoca discòrida i respostes en la base més estreta d'un narcisisme que neix i no té, per no tenir ,ni un estany on mirar-se adequadam,ent la bellesa ad
Només els ha calgut, als muslims uns cent seixanta vuit anys, prova de foc des de l'invent de la fotografia, amb totes les perversitats associades a aquest invent (quan, poc abans de morir Verdi, els teatres van rebre llum elèctrica, era aquest fet emprat per prestidigitadors que aparentaven apagar dues-centes espelmes alhora, amb una ordre simple) d'insistir sobre el mocador i el vel com a parts realment indiscutibles del seu costum, innegociables, bo i esperant que el miracle de la fotografia i el cel·luloide deixés d'una vegada d'enfonsar el Maine i tornar-hi amb un destell de BOhèmia encara més infame que no assolia compartir res, sinó, simplement una emoció.
QUan el professor Ballart ens va ensenyar, l'any 94 els grans intents de revifar l'escolàstica de la disciplina retòrica de l'antiguitat, intents sobretot de la FRança dominada pels apunts de Saussure, la qual, quan aconseguia un avenç, passava a ser justivficada direcrtament per les AMèriques, que, en el gest de fer cas al desenvolupament d'una neergia poderosa realment miraven de tornar a tapar el forat que molt honestament bastien entorn el do de la paraula a la luterana caníbal, ja el primer dia va topar amb lq pregunta de l'estudiant: COM PODEM SABER, PERE, SI TENIM LA CLAU QUE EOBRE TOTES LES ATENCIONS HUMANES, QUE AQUELL O AQUELLA QUI HO FA MORALMENT ESTÀ FENT EL BÉ, I NO EL MAL?
George Gershwin va llavorar pefr a mi sol un camp ñplkeníssim de satisfaccions ben preparades per respondre a la meva idea sexoescloent de riquesa interior, amb el tòpic de la metapoesia.
Puc dir al corrent, i havenjt rebut presses de totes bandes, que el VIrgili, l'Ovidi i el LUcà els tinc ven instruits perque em diguin la lectura profunda de manera directa: l'exercici és mental i perillós. Per això, mes de la meitat dels versos que tracto els regalo als silencis de la història, que ho faci un altre, o jo d'aquí a un temps.
L?estructura del Bé, té unes fenomenologies i camps metafòrics de la convicció universal, o sigui, el treball que va fer, de pirates sobre tot, culturals, la Grècia des del segle sisè al quart aC. distintes de les estructures del mal, i per dir-ho musicalment, el bé s'apodera de la tonalitat (EL SÍ DE PARMÈNIDES) i el mal s'apodera de la modalitat (EEL NO DE PARMÈNIDES) RES O VE DEL NO RES, RES NO TORNA AL NO RES, LA MTÈRIA QUALSEVOL I TOTS POSSEEIX L'AUTOGENERACIÓ DES DE LA IDENTITAT, TOT I QUE EL GREIX ANIMAL FÒSSIL DIRIA JJO NO POT IRRADIAR-SE, ni el plàstic, això jo ho hauré de comprovar amb una visita cibernàutica al dr. Malet.
Deriva directament dels PPP de GLòria Swanson, aventuro, una maledicció pitjor que les pitjors: tota persona quolescent, i ni tan sols una nomfa que li faci entendre que rep rtespostas: així el mateix rabiós, posseÏt per l'urc, i venuda la seva ànima al primer circumval·lat d'una fotografia ben feta i tirada a la xarxa, esdevé, i sense cap ganes de tornar a provocar la ira dels déus (cal entendre, com a ira dels déus, una experiència que no ha rebut cap resposta amidada i misericorde, i la qual, en la confusioó total dels termes, ha estat una experiència realment confusa, i per no tornar-hi fixa a l'esperit.
La sola qüestió dins la qual un musulmà pot aparèixer agressiu, i estan tots adequadament adoctrinats, donat que, des de la Sharia, no perden mai de vista la mateixa condició antropologica i moral de la qual són i no han de deixar de ser mai, un exemple de civilització diferenciat, és la triple pregunta invasiva, i a 'igual que els nordamenricans, volen assegurar una geografia del quid pro quo per un cas de necessitat.e ha tastat la manera de viure folgada i amb al·licients materials, li crema al pàncreas el temible URC REIAL. N'hem parlat, un orgull que provoca discòrida i respostes en la base més estreta d'un narcisisme que neix i no té, per no tenir ,ni un estany on mirar-se adequadam,ent la bellesa ad
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!