En memòria de Carles

Carles Capdevila va decidir fa cosa de dos anys iniciar l,engranatge de rellotgeria dins el qual, amb paciència suficient, ell mateix posava a prova les seves relacions amistoses amb el món per si podien canviar, per exemple, convertir-se a l,unionisme sense ser titllat de Serrat, com sempre s,ha fet, i va advocar per desenllaçar-se en mort, o sigui, els seus vots de canvi no foren exaudits.

Tan bon punt ell va anunciar la seva malaltia ultimatistica jo vag córrer a fer-me,l meu per prodigar li el que faig sempre pels moribunds, una interessant i dolça, i cognoscitiva, agonia (agwn: debat amb el contrari/la Mort).

La mort, en situacions com aquesta, la soc jo sempre, però el Sr. Capdevila va saber jugar a prendre-li el llampec a a Júpiter, i això li va donar un sentit de l,agraïment a la vida, de manera que, ha deixat llavor de projecte per tot el món, especialment Itàlia i ha Creat els Serveis Secrets Catalans, bo i atenent al seu propi desig integral.

Ça culpa del seu fracàs, Capdevila es cuida acuradament de posar-la sobre els fills, com a opció de poder. A Carles el tenien obligat i lligat per tots cantons i això, ell, no ho va voler acceptar, de cap manera. La llibertat es un valor mes poderós que l,or. Els seus torturadors, no cal dir-ho catalans i catalanistes. Púrria Catalufa!

Per això, el seu disseny de l,espionatge català després d,haver-lo observat mel vendre a algun país, i aviat el veurem fet una realitat estrangera.