Bona conjuració del que Talino

Estimat M.

Mirakefet suara, ,,,34',,, :

correspongui 

amb veu ferma, demà, nega'm que t'hagis donat. 

5

Feu caloret i mil anys que passat ja feia migdiah;

vaig posar al mig del llit, tot el meu cos, per dormir; 

part desclosa va estar, i part segellada, a l,eixida; 

llum, la que més o menys dins el meu bosc trobaràs,  

tal com titilla afeblit, en Febus anar-se’n, el vespre 

o quan la nit s’ha fos, i el dia triga a plorar; 

era la llum que s’ha de donar a les txatxes porugues 

perquè vergonya recer tímida hi pugui trobar. 

Empero mira, Corinna, que ve amb camiseta de Zorba!; 

càndid el coll tapat per la meitat dels cabells: 

com Semiràmide anà avialant pel tàlem bonica

és el que diuen, i com Lais reverida per mil; 

vaig estripar la túnica; fina, no feia cap nosa: 

amb la túnica ja! per a tapar-se lluità; 

ella glatia talment com qui no vulgui cap trumfo 

fou derrotada a traïció pròpia i gens a desgrat; 

quan reposa, caigut l'embolcall, a la nostra mirada 

cap tara en tot el cos jo no hi podia trobar; 

quines clavicules, quins bracets jo veia i palpava 

com la bellesa dels pits fou per a prémer avinent; 

com de pla, sots la teta tibanta, tenia el panderu: 

quant de flanc i quin un; quins jovenívols malucs. 

He de dir tot un per un? No veia res incrementable; 

nua, contra el meu cos, vaig estretir tot el seu. 

Qui desconeix el tot? Lassats, tots dos, reposàrem. 

Molts migdies, a mi, se que els tindré com aquest!

7

Posa,m en ma, totes dues, grillons (i mereixen cadenes) 

Get Outlook for iOS