Trucs de Pau Boig #4

  

TELÈFON DEL REGISTRE:

Una altra ocasió de necessitat mental apremiant, vaig trucar al registre de la propietat intel.lectual a queixar-me  espontàniament, moix, i infantivament del requisit de la fotocopia del DNI QUE NO ES FIEN DE MI?

Vaig passar a descriure Lucà i la Via Làctia, i l,operadora flipava de fantasia i plaer literaris. Ens vam intercanviar paraules de fantasia poètica enorme i alegria subnormal autèntica, fantasia de comunicació amb senyores, com quan escrivia un quadre i un cercle abans del coit, una idea abstracta de l,amor, etcètera etcètera. La trucada era gravada, i d,això me n,assegurava. Vaig donar un bon mig matí a tota la Generalitat de Barcelona, aquell dia, i em vaig preparar per a l,ingrés de nou a CPU, mentre polítics es preparaven per proclamar la Segona o Qualque aixina República Catalana, i jo tornava a desaparèixer, sense deixar quasi rastre.

Jems em va copiar l,estil i la idea i va fer el mateix, amb gran sorpresa d,amics que vegí fotografiats flipant de la comunicació enorme i alegre, broma càlida diríem.

Petar-me dues hores de tertúlia telefònica ara no ho faria ni boig (ESCLÂ!) ara que sé què cony és això del telèfon!