Pau, I Sensibilitat d,Orangutanes: els gladiols de Marcel
Anna m,avia una cançó per no estar trist, i és un rèquiem anglès per un personatge d,òpera de Gershwin, que a l,escena anterior ha sortit a salvar el seu marit pescador i presumiblement s,ha ofegat igual, passo un mal moment però reconec la gran força vital, sobre el bé i sobre el mal de la dona catalana, o catalòfila hispana.
El català és un quarter general secret des del qual es pot viure sempre, considerant l,estranyesa exterior, idest, hispànica, anglòfona, musulmanobudista, etcètera, en català.
Anna realment mostra el seu bell inconscient amb una ingènua vitalitat extrema somrient al patriarca que la troba del seu grat, i ja li pot fer un fill: ÉS EL MOMENT, que ni ens esbadiarà la raça però tampoc liderarà en estacada els fets futurs de nosaltres tots.
Antes no sabíem papa de francès, quan els majors de deu anys respecte nosaltres es posaven les mans al cap, ara això passa amb l,angles, i el tercer en benefici és a parts iguals el ricocastellano i el claicatalà, sense falques ni puntals.
Això significa grandesa nacional autoabastida, o quasi, recentment a,b les renovables i amb les hortes del Prat, carxofes, i granges sempre, de porcs i aviram i vacum. No air.
La cançó esmentada supra es titula CLARA, DON,T YOU BÉ DOWNHEARTED, pertany a Porgy And Bess, òpera simfònica, de Gershwin i Russel Bennett respectivament.
Enviat des del meu iPad
La meva por Pau vull, que sigui la teva: això ès un honor irrenunciable, Anna! Pura alegria, bonica!
Clara = en Pau és una llumenera, sexe marcat per Lacan
Clara: doble llumenera en Pau.
Don,t = sisplau passa privacions que aprofitem.
You be downhearted = no et deprimeixis en el teu transtorn bipolar
Jesús &c. = merda catòlica de la que a en Pau agrada.
Els homes, ens hem de munir amb mentides hipnòtiques i fórmules d,autoritat (Ovidi = TÀNTUM en tu selige tantum) com DIXAN MEGAPERLS per tal que la dona, en l,estimar-nos no ens literalment extermini.
I ÉS UN RÈQUIEM DE GERSHWIN! La senyora que tria per a mi així la seva percepció, per força fa que jo m,estimi el seu bell inconscient!
Doncs la dona està, naturalment més enllà de la vida i la mort: el sentit de decoració del jardí, en plena pesta infesta de la processionària dels pins pot ante el pensament de seguretat: RECOLLIU LES TATXES DE CIGARRETES!
I recordar l,hoste belga Marcel, endoncs, quan joliuament ell i sa filla entornant de Les Rambles Barcleonines a Valldoreix casa nostra feren el present d,un ram de gladiols candents a la mare.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!