Mercè Profa

 L,examen número 1 de sintaxi llatina al grau tenia la primera pregunta: quin és el cas de l,atribut?

Mercè indica: resposta justa, ni breu ni llarga. 

EL MATEIX QUE EL DEL SEU SUBJECTE.

i l,ús del pronom de propietat, primera persona plural, ja era una solució narcisista tirant a coqueta, que per la llargària del reng era admesa. Naturalment tampoc ens calia el coneixement de la tipografia correcta i referencialment excel.lent, fet pel qual jo e, bo i millor, vaig fallar i fer campana a l,aula quan Mercè es diposava a revelar aquest misteri, el que és jo em vaig dedicar a comprar temps, comprar, antes del furt global de les meves idees, i en summa, la bogeria malencònica, Esquizoafectiu Maníac com som.

Si no arribava la solució, podria haver fet la vista grossa, dic, la realitat es construeix en el viatge.

El qui expliqués massa, pecava d,orgull: Mercè ens feia clarament apostar per l,Àurea Mediòcritas i entre tots tot, i l,excés, més enllà de la línia pautada al full, seria ja el que segueix:

Gallia est omnis divisa

Thersyten Homeri mallem esse quam tuum Achillem.

Nec nobis licet esse tam disertis.

Licet rei esse militari.

Si no apareixia la contesta intel.ligent, pecadora de marcisisme, emperò sempre, insisteixo, fent cabal de les indicacions de Mercè, no calia que la facultat ens prodigués cap coneixement del temple, reservat i de summa qualitat: entre tots ho vam fer tot, inclòs ajudà la noia que no sabia conjugar l,imperfet tercera persona de AMAR en castellà, a quart curs, i que va aprovar.