La Veritat, Argument Extemporani

 El fals adulador de conductes llibertines s,escola en dissolució a través de la mòdica prestança del seu pronom personal, sovint ajudat d,adverbis, mentre representa que admira costums avançats del coneixement del PROPRIUM  (ossia, com gaudir i com patir a totis nivells on abasteix l,experiència recollida dels ancestres:) dels mestres, i normalment reprodueix, i paga el delme amb això, un clixé de rutina especifica.

Troia era el pati de batussa de l,imperi jueu i ara ho és Síria, i pot ser que l,antiguitat tingués encara 200.000 anys i pico mès de subsitència, nosaltres en som igual fotocòpia, i el carboni catorze és i resulta el Método Ojino

La paraula del nen triomfant ès WOW, QUE XULO, GUAI, etcètera, també n,hi ha altres posats a substituir clucs d,ull.

Per això el perill d,esmentar la veritat és sempre relatiu a poder comunicar també la Fe en aquelles persones que encara no trobem el moment de viure.

Déu, així com el papir, és sempre el més lloat i el mès avorrit, atenent a les dues sexualitats (Freud, 1.937 op. cit.) prèvies a la salut adulta del cos que ens dona Crist des dels catorze.

A tal edat, naturalment fer el Bé propi passa sempre per lloar els experienciats superiors, com ximples.

Així la veritat és prescient de si mateixa, i l,oratòria i la declamació van del bracet honest de la sexualitat ben endreçada.

I A MI QUAN, I A MI QUAN, EM TOCA VIURE?

Bielsa, a la porta tancada de ca la Mialet.