Don Pasquale, el Meu Favorit

 

En aquesta òpera el trist i l,alegre combinen de meravella: eiha un nucli de bolero veritable al principi del segon acte, un ambient de tendresa des del primer compàs del primer acte, escena primera. L,obertura dialoga en melodies i harmonies de broma, de lloança a la joventut i de l,ambient Pasqual (Setmana Santa, temps de fer calaix de despeses i entrades, per als patriarques, com en aquell anunci publicitari de fa deu mesos on un jai procura posar la vitro i la màquina de rentar dins la seva provisió de fons). Excel.l’eix pel duet, amb la imprescindible jugada de quintes al tercer acte, baríton i baix, i és increïble que l,escena esmentada suara i la del boschetto (el jardí de la finca) amb un duet d,amor precedit d,un autèntic madrigal a la balconada, elogi etern de la primavera i la joventut, coincideixen en el temps del desenvolupament de l,argument, o narració: AQUEST RECURS NO SÉ PAS COM S,ANOMENA però Donizetti em sembla únic en l,espècie també per aital detall. Infra el link amb Viquipèdia, GAUDIU I ASSABENTEU-VOS.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Don_Pasquale

És manta difícil quadrar tots els caràcters, bo i pocs, en harmonia de resultat mímic o mimètic. 

Els amics de l,opera de Sabadell fa trenta anys vam fotocopiar la recent aleshores d,EMI, la qual presentava Pasqual com un vell verd, traïcionant un pèl la indicació en partitura, autografa, Buon homo in fondo. Altres versions naufraguen pel pecat contrari, salvar la raó. Els tercets, quartets i qui fets del segon acte, presentació o mimesi de noces, són deliciosos com sempre, la taquicàrdia enorme. I la lliçó enganxa, al final del tercer, amb l,indispensable CAMPANELLO d,un acte, en ocasió que morí el seu pare deu anys abans (1.834).

Donizetti es comunicava de meravella amb el seu mestre i era un romàntic autèntic, sense excloure el pirateig Deutsch-Amerikanische que solcaria Wagner.