Criar Misèria
You talk a Nice Line to put your mind at Ease
Spt. 1.997
Al celebèrrim VOSTÈ JUTJA del vuitanta-set a tevetrès, Puyal conduïa, com de costum, quan a la concurrència del plató li va aparèixer, i va donar micro i paraula a un noi jove, que començava:
—en primer lloc, vull saludar els meus tiets...
—Aquí no s,hi ve a saludar, noi!
A Puyal la venjança li vingué en menys d,una dècima de segon, doncs va témer per l,hostilitat del sector oest del plató gran, i va caldre trobar millores:
Canvi dels estudis a Sant Joan D’Espí.
Disseny d,un TOMB PER LA VIDA amb uns efectes de barra de bar d,attrezzo.
La meva Marta buscava un professor i va preguntar al semiòleg Serrano, qui féu:
—Fes un tomb per aquest corredor, i un tomb per allà, i a la dreta primer despatx, etcètera.
La voluntat de canvi, així doncs, neix de l,energia psíquica, positivament insubornable dels nostres adolescents i Postadolescents. El Déu Mercuri, màxim factor de progrés, quan roba bé, l,hi permetem. I diria que és ara, màxim moment, sense el nen de la fantasia salutativa del vuitanta-poc que encara aniriem amb Pèntiums.
Sovint em refugio en allò que anomeno monstruós, o directament El Monstre, quan les emocions de provinença de més baixa moral no poden ser, sense ofendre els actors: Corominas passada la norantena amb el penúltim fascicle del seu Onomàsticon Cataloniae entrevistat pel mestre Espinàs el qual, davant sengles manuscrits no podia evitar un gest psicolibidinós amb la mirada i les mans retorturadetes.
Este salutati tempus in omne mihi.
(Llegeix, no miris-¡_!-;’)
Ov. Tristes
Per bé que, des del punt de vista de Corominas podríem parlar, com en gent sàvia sol passar, també per passiva, estacla ell s,hi hauria trobat ( = vas allà d,on vinc jo) d,un EXAMEN/PROVOCACIÓ/bescanvio COMERÇ de temps. ALITER non fit.
Un home que toca el cul a un rus als lavabos de l,estació de ferrocarril i n,és occit, busca una fixació més enllà de la seva vida? Aquest tema és central per a la gent creativa, poetes i novel.listes.
El mètode comparatista havia de ser que fugís del pavelló psiquiàtric on fou condemnat després de Dalí, i ara respira pel poble amb llibertat i gràcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!