Bateig Del Sofista
Amb una de les poques, si ni l,única, voltes que compartírem un establiment honest de restauració amb dos companys de grau, els inefables Ricard i Joan a Sant Cugat, plaça estació, va sorgir el tema de la música: què és la música, i ens va folgar alegrement el temps de fer una dialogada a l,antiga, com les que solíem tenir fixes per estudiar al currículum diversificat de la U.A.B.
Què és la música? Jo dic: la música és una orientació del silenci dins la qual s,autogenera i es desenvolupa el silenci en si: en una orquestra el que cohesiona són els compassos d,espera repartits, entre, i menys: violins, i percussió, els qui més: i vent
Tello em va dir PAU, ETS UN SOFISTA! I em va reptar a dilucidar l,etimologia de l,adjectiu d,argot adolescent, exclamatiu, GUAI!
Jo li vaig esmentar l,existència de l,adverbi Italià, i ell va cedir derrotat.
Si hagués sortit abans de l’armari ara sé què li podia respondre sobre la música:
SI EL SILENCI NO VERTEBRÉS TOTA COMUNICACIÓ, ESPONTÀNIA I PREPARADA, JOAN, EN EL CAMÍ DE L,ANDANA DELS FERROCATAS CINQUANTA METROS DIRECTE FINS EN AQUESTA TAULA DE BAR, T,HAURIA EXPLOTAT LITERALMENT EL CRANI I SE T,HAURIEN ESBARGIT LES VÍSCERES DEL CERVELL EN EL MEU CAPUTXÍ.
Ès exactament aquest el punt, de mecànica quàntica, on afirmem que Sigmund Freud i la psicoanàlisi estan superats: el discurs de l,existència de l,inconscient, i el subconscient, i la mínima part al conscient eren un útil per poder minimitzar les plagues de fa algo mes de noranta anys, i adquirir responsabilitat social en l,ús de les eines i instruments de l,art recitada i teatral, també: gravació de veu i cinema.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!