El Mètode Científic: col.lació dels armaris

 

El mètode més estimat per mi, i vaig trigar a posar-lo en dansa al tercer any de funcionari de carrera, fou sens dubte Bellès-Carbonell.

Quan el subaltern Dani em va dir, a mitja veu de confessió, que no li agradava...

Carbonell doncs tenia autoritat i s,imposava fabricant adhesions i displicències, odis (jo per davant l,empatia, sorneguera Vallesana quasi Sabadellenca, posava el veritable coneixement del qual em feia participar, la Ciència Grossa de la Filologia Clàssica, ossia, fonètica:) i aixina el Dani em va fer una petició ben cantabile.

Sense immutar-me li vai fer:

—Si no t,agrada el mètode Bellès-Mata-Carbonell agafa,n un del Departament.

Sense afegir, un NOPASSARES ni cap afectació de jerarquia de Grau: DANI! N,ets testimoni!

El paio va saltar d,alegria i va agafar tot el braç, a uns extrems que em donaren ocasió de furibúndia, quan, aixosí, la meva salut mental ja claudicava.

Vam acordar una cançó de Cole Porter per esbravar sentiments, la primera del disc THE LORELEI dirigida per McGlinn i cantada per Kim Kriswell.

La resta del cuentuxinu és tan patèticament pornogràfica que me la callo de moment, i parla un que ha signat la seva pròpia sentència davant la ONU. TRU!!!

Quan una persona rep el do altruista d,un poc d,oxigen, i aquest és el veritable examen: creix prometent d,una enredadera hasta sequoia, i això es respecta sempre. El bo de les meves habilitats és saber parlar directe a l,home, dona, sense altres tramoies que un mínim mirall a l,estil de la cortesia iòguica.