Tota la Raó

 En els meus interinatges pel Vallès, la primera entrevista sovint la tenia amb Direcció, per pocs dies que hagués de suplir una baixa o permís. A Terrassa em diu:

—A classe vés amb autoritat!

El gest m,estava dient:

—Mentre no us assassineu recíprocament i feu ballar taules, carta blanca. Tot passarà com un malson.

Quan jo era el titular, a les meves baixes, per atendre assuntos que els donzells temorencs al servei del poble trobaven difícil, excepte la preparadíssima senyora Granera (no mentisc:) una subalterna, no la senyora Granera ni cap dels altres, en demanar-li que fes algun examen on agafar mitja avaluació que en depenia, me fa:

—Me dona peressa...!

LA MATILDA! Així se diu!

Ara dic: NENA, L,AUTORITAT! És la pura veritat.

De @rgsait rebo que fa poc més de cent anys l,ensenyança del llatí no existia ni a Barcelona.

Els americans, específicament els estatunidencs, sense explicar-ho ens ho intenten trametre:

—Prou serà, Pau, si els i les convences per no fertilitzar ni parir deu criatures semestre/curs.

I on queda el meu sistema pedagògic, el meu mètode i la seva virtut? En algun lloc, no especialment que hagi de personalitzar les lloances al poeta Bielsa, a mi me,n fot, com Donizetti:

—CHE UN MORTO DOTTORE, CHE UN MORTO DOTTORE, UN ASINO VIVO È SEMPRE MIGLIORE!

Jo realment estava estimulat i disposat a realitzar el professor, de secundària, amb accés a càtedra potser, però no necessàriament, si calia d,una forma pulcre i espectacular en termes de coneixement, però el que l,I.C. ( = Inconscient Col.lectiu) m,exigia era simplement espectacle, espectacle com gargarelleigs de pinçans i esmerles, pensament incomplets, frases suggerides, levitacio a l,autobús inclinat, i no gens projectes a mes de 30 anys vista, amb cariulls i forma.

Això, admetre-ho o no, tant és: AIXÒ ÉS DOCTRINA UNÀNIME! Els nostres nois i noies el primer dia de curs fixen a l,agenda, al costat dels ponts i festes locals, autonòmics i comuns, en igual terme de col.lació, les jornades de vaga contra la diuturna llei d,educació, en qual oportunament col.labora tot el Departament d,Educació i Inspecció, quan no, tiren de Moncloa.

Aquí és on el meu poeta es realitza: en aquest cas, el meu model, Eurípides. En deien que emmirallava l,atenès real darrera les excuses de contes mítics: DOS MEA!