El Sofrimenr Del Poeta

 La bòfia universal acostuma a pretendre que el poeta incita a delicte, i que, si proposa la idea de la foguera de Sant Joan a mobles i immobles concrets, enlloc de fer una metàfora, està actuant de manera culpable.

El mateix contenidor de l,odi resulta ser el de l,amor, una fibra sensible, vaja, permeable a totes les sutzures vibràtils de la porca servitud moral: un poeta, no va tranquil pel tren, veient i fent-se transitiu a totes les bromes de l,estil de l,autodefensa: una noia que llegeix la Bíblia al revés, un jove amb sobrepès i tanga fermant-se les bamves, un mosso Ros i bonic comptant amb els dits de la mà esquerra les parades que falten al destí, un llibre d,autoajuda amb títol apocalíptic, etcètera.

Quan el poeta va a prendre un gelat, no falta mai, en la primaveral Terrassa del Catalunya aquella nena Riallera que li mostra negar-se amb un got d,aigua. Si el poeta al cap del dia recull tot això, esdevé pertorbat, i segur, com a mínim.

Al moment actual desconec encara com està la querella secreta contra Pau Bielsa per #V-A-N-D-A-L-I-S-M-E# i res més lluny de la realitat.

Els qui es queixen de la sentimental influència dels poetes en realitat em demanen una Tarja, una entrada en aquest món sentimentalment riquíssim del “que pagui l,últim les entrades de tots”. La visió que el poeta ofereix, globalment resol tots els problemes i renta la bugada de les displicències en el tracte.

Sovint els poetes demanem consideració, i estatus, i se,ns critica: hi estic d,acord, dintre d,uns paràmetres, però els poetes sabem congelar el temps, i evitar sofriments que vénen de la realitat fastigosossa.

La policia sol expressar la següent idea:

SABEM QUE EN PAU N,ÉS CULPABLE, QUE EN PAU N,ÉS EL CERVELL, PERÒ NO HO PODEM DEMOSTRAR

Cosa que vol dir:

ENS UNIM A LA FESTA!