Fixar la Informació, Desvirtuar l,Aliment

 Eiha una relació de provinença en sentit de màgica correlativa ( = Forta Intuïció) que deriva de la prova destructiva contra el disc compacte (CD)

A primers dels vuitanta, l,inefable Informe Semanal de la Primera hipnositzava totes les llars catalanes amb aquell diamanti armatost com entrava i sortia d,un atzabeja güant pedreny i automàtic.

Les primeries de l,ús global del disc compacte predicaven amb èxit que la tinta de la cara impresa en vuit anys es filtraria a la cara de la informació incrustada (terme que apareixeria en un temps auxiliar,) i destruiria tota la informació.

Encara el 2.000 Roger Hodgson no gosava acolorir del tot la cara retolada del compacte, i buscava una solució mitgera, amb un arc de santmartí.

Un Món de Mones, de Lloll Beltran va ser el nostre escollit a Sant Cugat, per espantar ocells a les tomaqueres, i no en va quedar res al cap de mig any, res, més que un plàstic transparent en blanc trencat, com brutet.

OH, TAMBÉ PUNXEM LES OLIVES!

Deia la Lloll en entrevistar Rahola, aleshores en una diatriba antitauromàquica (no, escla, antitaurina, !,). Doncs va figurar l,existència dels extraterrestres en tomaqueres i tomàquets com les i els nostres i dels Cabré-Reverté.

La Galbana volia escampar que els cds trencats encara sonaven (Gran Caire Abismal quan ho he recordat suara) i jo, vint-i-cinc anys més tard, he dedicat hores plenes a forçar les tabletes, hasta poder-ne trencar i derivar més de la meitat: i doncs: QUI DÓNA UNITAT A OES OMNÍMODES i ubiqües respostes de tots els sonotones, audiòfons que dicten, del món? Una personal sagnia que fa feliç?

Punset sentenciava la comprensió de la nanomètrica a l,apel.latiu “perversa” i així li feia ADIOSMUYBUENAS.

A mida doncs que l,horror de la informació que no fixa per sempre creixia, l,aliment, el veritable aliment  ha corregut la sort de les tomaqueres de ca Bielsa, i els cumatos de Cabré, i el tomàquet i derivats en el sentit més ample i bàsic senzillament han deixat d,existir.